|
|
| 
La Salpassa a Otos (la Vall d'Albaida) - un dels actes més icònics de la Setmana Santa d'Otos és la salpassa. Coneguda tradicionalment com la sarpassa, a la majoria de les poblacions ha quedat com un record del passat però a Otos hem aconseguit recuperar aquesta celebració tan simbòlica que transcendeix des de l'esfera estrictament religiosa cap a l'àmbit cultural i patrimonial. Entrada la dècada del 1980 es va aconseguir recuperar la salpassa a Otos però introduint una sèrie de canvis que adaptaven l'acte als nous temps. Un d'ells va ser que s'avançava un dia i es realitzaria del Dimarts Sant per facilitar que el rector assistira a la missa crismal de la catedral de València. També el donatiu del veïnat va passar de ser dotzenes d'ous (n'arreplegaven tants que els conservaven dins d'un gerra amerats amb calç) a diners en metàl·lic, constituint així una col·lecta destinada a reformes de la parròquia. I, a més, cal assenyalar que la part inicial del seguici formada pels xiquets amb les maces de fusta no es va recuperar, segurament per evitar els desperfectes que es causaven. Però, amb bon criteri, l'any 1998 l'AMPA ho va incorporar de nou amb l'adaptació que cada veí deixaria davant de la porta de casa un caixó o una cadira vella sobre els quals colpejaria la xicalla de l'escola en lloc de picar les portes. Així, amb la participació dels més menuts es va recuperar completament la tradició otosina. Se celebra dimarts sant.
El Salpàs a les comarques lleidatanes - el Dissabte Sant ha estat, però, un dels dies en què la tradició s'ha mantingut més viva en els nostres pobles, i en aquest dia es practicava el salpàs, o com el poble deia, el "sal-i-ous". El capellà i els escolans passaven pel poble, i al llindar o al costat de cada casa hi tiraven una cullerada de sal mullada amb aigua beneita. La humitat feia que la sal quedés enganxada a la porta o a la paret. Els de la casa era costum que donessin alguna cosa al capellà, normalment, ous (d'aquí el nom de sal i ous), que els escolans recollien en una cistella. Era la benedicció de la casa tot recordant Moisès en el moment de la Pasqua a Egipte, quan va manar pintar, amb la sang de l'anyell pasqual, les llindes de les cases dels israelites perquè passés de llarg l'àngel exterminador. Aquesta era la simbologia del "salpàs", marcar aquella casa, perquè el mal en passés de llarg. Una mil·lenària tradició que ha arribat fins als nostres dies, tot passant de generació en generació. Hem vist practicar aquest ritual a Bellpuig, Puiggròs, Castellnou de Seana, Juncosa, Cervera, Almatret i moltes altres poblacions. A Llesp, d'aquest acte de passar el capellà i els escolanets voltant el poble i beneint, una a una, totes les cases de la població se'n deia: "Treure la Quaresma". Font: Joan Bellmunt
La Salpassa a Motitxelvo (la Vall d'Albaida) - tradició de possible origen judaic o precristià, que consistix en la benedicció de sal i aigua en cada un de les llars del poble a fi de protegir la casa, les collites i les famílies.
|
|
|
| | | | | |
|
|
 | |
|
| |
La Salpassa
Monferrer i Monfort, Àlvar / Consell Valencià de Cultura. Generalitat Valenciana
L’estudi d’Àlvar Monferrer sobre la festa de la Salpassa, desapareguda ...
|
|
| |
|
ECOSISTEMA
