|
Calendari: Festes de tot l'any > Altres manifestacions festives > Actes per solemnitzar l'inici de les festes
|
|
La tronada
Comença la festa!
Les Borges del Camp (el Baix Camp), 7 de setembre
Sanefa de la tronada borgenca
Fixant els trons a terra
El rec i els trons
El rec principal i els secundaris
El dibuix del final
Detall del dibuix final
Els dos avis abans d'encendre la tronada
El moment de l'encesa
El foc comença a córrer
Dóna tota la volta a la plaça...
.. i esclata!
|
| Aviada per les dues persones més grans del poble, la tronada borgenca és un esclat impactant de trons disposats al llarg d’un rec de pólvora que dóna la volta a la plaça de l'església. La tronada anuncia que comencen els dies més alegres de l'any: els de la festa major.
A principis de setembre les Borges del Camp celebra la seva festa major en honor a la Mare de Déu de la Riera amb un bon grapat d’actes d’entre els que destaca l’Arribada de la Mare de Déu, una processó que va de l’ermita que alberga aquesta marededéu trobada fins al poble, en un recorregut que encapçalen els diables locals.
Un dels aspectes destacats d’aquesta festa major és que conserva un antiquíssim ritual que serveix per a marcar l’inici de totes les celebracions. Es tracta de la preparació i aviament d’una tronada que és encesa per l'home i la dona més vells del poble. El ritus té lloc el dia 7 de setembre al migdia davant l’església parroquial i culmina amb una ballada de gegants i el tritlleig festiu de les campanes.
La tronada, pràctica pirotècnica tradicional
Hi ha força maneres de marcar l’inici d’una festa. La lectura d’un pregó o la presentació pública del cartell fan sovint aquesta funció. Ara bé, un dels mètodes més tradicionals consisteix en utilitzar ritualment un recurs ben senzill: el soroll. Disparar amb trabucs, enlairar coets, tritllar campanes, encendre llargues traques i utilitzar altres instruments festius com els canons de festa són, sens dubte, mètodes eficaços -complementats sovint amb el so de la música- per fer soroll i marcar, així, l’inici de les celebracions. Fer un estrèpit ben fort fent esclatar pólvora és, en primer lloc, l’expressió directa i immediata d’una gran alegria però també la manera tradicional amb què es fa saber a tothom que la festa és començada.
La tronada forma part d’aquest tipus de manifestacions festives de pirotècnia tradicional amb què els pobles catalans donen inici a determinades festes.
La tronada consisteix en un llarg rec de pólvora que es fa al terra i a sobre del qual, al llarg del seu recorregut, es disposen una gran quantitat d’artefactes explosius, que poden ser morters de ferro, mascles o trons, segons la població. La tronada s’encén per una punta i va avançant a mesura que la pólvora es consumeix, fent esclatar tots els trons que hi té connectats fins que fa esclatar la part final, un mosaic fet amb pólvora que sovint s’inspira amb motius relacionats a la festa. La tronada terrestre és potser la modalitat més arcaica de tronada i havia estat comuna a molts pobles catalans. Avui es manté vigent en algunes poblacions de Catalunya, com Reus, Solsona o les Borges del Camp.
La tronada té doncs, originàriament, una funció ben clara: fer notar a tothom, mitjançant l’esclat d’una gran quantitat de pólvora, que comença la festa. La tronada, ben preparada i distribuïda en un espai acotat i llançada per mans expertes, marca l’inici de les celebracions.
Expliquen els vells pirotècnics que, antigament, la tronada quasi no la “veia” ningú, si no que més aviat “s’oïa” des de l’interior de les cases o des del camp on s’estava treballant. Qui sap doncs, si aquesta fou la manera arcaica com es comunicava als pagesos i ramaders que havien de deixar les tasques laborals perquè la festa major estava a punt de començar. Talment com la persona que fa sonar la campana per avisar als nens que juguen al pati que el dinar ja és a punt.
La Tronada de les Borges del Camp
La tronada de les Borges del Camp es comença a preparar al migdia del 7 de setembre, al Replà, davant l’església parroquial. Els pirotècnics, juntament amb alguns vilatans experts, preparen el regueró de pólvora que ressegueix tot el contorn de la plaça. Els nens s’ho miren divertits, algun passavolant s’atura a parlar i fer broma amb els que la preparen. A la plaça comença aquell brogit -que mica mica es fa més gros- i que fa preveure que se n’està preparant alguna de grossa.
La tronada borgenca és feta amb una pólvora especial, feta amb força més carbó que de costum i tractada productes que permeten una combustió més lenta. L’objectiu és que el foc no consumeixi massa depressa el rec de pólvora i que no esclati tot al mateix temps. Connectats per la metxa al rec (tant al principal com a uns de més petits que surten del gros) s’hi posen uns trons especials, de diferents mides i potències. A les Borges els enganxen a terra amb cinta perquè no es moguin de lloc quan esclatin.
Al final del recorregut, davant la porta de l’església, es fa un dibuix amb la pólvora amb motius al·lusius a la festa: la silueta de la marededéu, un dibuix de diable o, simplement, unes sanefes amb el nom del poble i l’any de la festa major. A l’interior del dibuix s’hi posen molts trons petits i es rega amb més pólvora perquè el conjunt peti completament. L’encesa final d’aquest dibuix és l’esclat final de la tronada, el moment àlgid d'aquest ritus.
La tronada dels avis
Encendre una tronada és un honor només reservat a uns quants. A les Borges del Camp, aquest honor el tenen les dues persones, home i dona, més vells del poble, els de més edat. A l’hora convinguda es posen a l’entrada de l’ajuntament i amb l’ajuda dels pirotècnics encenen la tronada. Una vegada encesa el regueró va avançant lentament i va fent esclatar els centenars de trons que hi ha al llarg del seu recorregut. Finalment esclata la tronada final, amb un estrèpit impressionant que fa tremolar la plaça, que vibra d’alegria. Tot seguit, hi ha la repicadissa general de campanes, es felicita als dos avis, i se'ls hi entrega un record de l’encesa.
El fet que a les Borges l’encesa de la tronada correspongui a les dues persones més velles del poble recorda també a certes pràctiques arcaiques que expliquen els homes traca valencians, els pirotècnics tradicionals. Diuen que quan anaven de poble en poble a llançar focs, el primer que feien tot just entrar al terme era anar a veure a la persona més gran a demanar el seu permís per a fer-ho. I que sense el seu consentiment, no disparaven focs.
A les Borges els més majors posen especial atenció en com esclata la tronada: hi ha qui atribueix a la manera d'esclatar el conjunt un pronòstic respecte al que succeïra al poble durant l'any. Si la tronada esclata bé, amb ritme i sense interrupcions, tot anirà bé. Però si, en canvi, la tronada es talla o esclata massa depressa aleshores pot ser que al poble li esperi un mal any.
La tronada borgenca és el senyal d’avís que els borgencs donen als cuidadors de l’ermita perquè es vagin preparant: d’aquí a unes hores, al capvespre, el poble anirà en processó a l’ermita, amb espelmes i llançant carretilles, a buscar a la marededéu perquè presideixi tots els actes de la festa major.
Text i fotografies: Manel Carrera i Escudé
|
|
|
Primeres referències escrites
Segons l’etnòleg Salvador Palomar, “la tronada borgenca, ja documentada a la segona meitat del segle XIX, ha incorporat, en aquests últims anys, un final de recorregut amb una major concentració de trons, amb un dibuix amb pólvora. Encesa per l’home i la dona més grans de la població, és un dels actes que identifica la festa.”
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
