|
Calendari: Festes d'Hivern > Festes de Sant Antoni > Dimonis de Sant Antoni
|
|
Botargues
L’ànima de la Santantonada al Forcall
El Forcall (els Ports), De divendres a diumenge més proper al 17 de gener
Botarga fuetejant sant Antoni
Tres botargues abans d'eixir al carrer
Botarga i sant Antoni, ambientant-se
Botargues llançant-se sobre el públic
Entrant pel balcó
Assetjant a una dona
Empaitant una xiqueta
Les botargues duen la cara tapada
Encenent la barraca
|
| Criden, salten, pugen als balcons, s’aferren a les noies, increpen als espectadors, beuen, dansen i, finalment, li peguen foc a la barraca, una monumental foguera verda de dos pisos que ells mateixos han construït. Són les botargues, els esperits fecundadors de la Natura, l’ànima de les Santantonades.
La botarga, personatge festiu singular
S’anomena botarga a un tipus de personatge que apareix en un gran nombre de celebracions festives tradicionals de l’hivern a tot el continent europeu. La figura, emperò, no és exclusiva dels pobles d'Europa, i també pot trobar-se en festes asiàtiques que res tenen a veure amb el cristianisme. Tot i que la majoria d’ells duen un vestit d’una sola peça, de tots colors, fet per a la seva sortida en el marc d’una festa popular, en el seu origen, el de les botargues no era sinó un vestit fet amb parracs, amb trossos de tela cosits sense solta ni volta. Les botargues duen sempre la cara tapada, no llancen coets durant les seves sortides i duen un fuet a les mans. Aquest fuet té dues parts, una de rígida, sovint de fusta, amb què el personatge el subjecta, i una altre de roba i fil, que serveix per picar a terra produint un soroll estrèpit.
La seva funció dins la festa és variada i s’assembla una mica a la que exerceixen determinats esparriots: obren pas a les comitives i cercaviles festives, bromegen amb tothom qui es troben per davant, empaiten i magregen a les dones, atropellen als qui es posen en el seu camí, espanten als més petits, juguen amb els elements del mobiliari urbà, entren a les cases pels balcons i posen cap per avall els objectes domèstics… Les botargues posen, doncs, les condicions perquè l'esperit de la festa es desenvolupi i es contagii a tothom, trastocant momentàniament l’ordre establert.
La figura de botarga ha estat sovint associada a personatges demoníacs, no tant en qualitat d’éssers malignes, sinó més aviat al contrari, com a “daemones”, antropomorfitzacions dels esperits tel·lúrics o genis de la natura, éssers trapelles, transgressors, potencialment perillosos, però vinculats als ritus de renovació estacional i per això, benèfics per a l'ésser humà i la seva subsistència.
Les botargues del Forcall
A la zona dels Ports de Morella, les botargues -aquesta classe especial de dimonis que, amb les seves accions, fomenten i provoquen la reproducció de la vida- , són les encarregades d'executar la part teatral de la Santantonada i apareixen assimilades als dimonis que tempten i esbatussen els sants Antoni i Pau. D’aquesta manera, les botargues s’associen a les temptacions que tot bon eremita ha d’afrontar durant el seu procés de meditació.
Les botargues d’el Forcall són entre deu i vint personatges que vesteixen una granota d'una sola peça de color blanc sobre la qual es pinten esquemàticament galàpets, dracs, serps i altres rèptils, així com formes geomètriques i altres dibuixos en color negre, verd, blau i vermell. La figura presenta moltes concomitàncies formals amb alguns dels dimonis que surten a Mallorca per Sant Antoni, amb els siurells mallorquins, però també amb determinats vestits d’alguns balls de diables, com els del Baix Camp i Priorat.
També duen una espècie de garrot o deixuplina fet de paper premsat a les mans, anomenat “pellot” o fuet, que antigament era fet amb pell d’animal i que es creu que deriva dels fuets amb què es dirigia els animals en les feines del camp. Les botargues utilitzen aquest fuet per donar cops a la gent, als sants i al terra i per ajuntar-se, a mode de cinturó, amb les noies.
A les botargues del Forcall els agrada la festa. Ells són els encarregats de construïr la barraca, una altíssima pira vegetal construïda a l’entorn de l’arbre maig o “maio”, que en el context del cristianisme esdevé la cova on medita el sant. La barraca és l'eix de l’obra teatral que es desenvolupa durant la nit pels carrers de la població.
El dia central de la festa, i una vegada finalitzada la construcció d’aquesta gran foguera (un procés que dura una setmana i que executen sense el seu vestit característic), les botargues sopen, es posen la seva granota i inicien una agitada, apassionada i atropellada cercavila pel poble. La comitiva està formada per una corrua d’éssers demoníacs (les Botargues), la Filoseta i el Despullat (dues figures més que emmascaren al dimoni), juntament amb d'altres personatges amb qui recorren els carrers del poble durant unes dues hores, passant per diferents cases particulars, on devoren el menjar i el beure que els tenen preparat.
Durant el seu excitat recorregut pels carrers del poble les botargues, que evolucionen al so d’una melodia característica de dolçaina i tabal, obren pas a la comitiva i cometen tot tipus d’entremaliadures, com entrar a les cases pels balcons i finestres, empaitar les dones i saltar sobre els que s’ho miren, magrejant tothom mentre criden, salten, canten i piquen al terra amb els seus fuets.
La missió de les botargues és revolucionar el poble, posar cap per avall l’ordre establert i, en el marc de l’obra de teatre, escenificar la custòdia i temptació dels dos sants que, en arribar a la plaça, es fa entrar a la barraca per, tot seguit, calar-hi foc. L'encesa de la barraca és un moment que les botargues viuen llançant-se al terra i efectuant uns estranys moviments amb les mans i peus, talment com si ells, amb el foc, també haguessin mort una mica.
Text i fotografies: Manel Carrera i Escudé
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
 | |
|
comprar
| |
Sant Antoni Abat, festa popular d'Artà
Gili Ferrer, Antoni / Documenta Balear
L'antiquíssima festa de Sant Antoni de Viana, posteriorment anomenada de ...
|
|
|
| |
Els Dimonis en Mallorca
Galmés Riera, Antoni / Lluís Ripoll, editor
El 1985, després de la Dimoniada que tengué lloc a Manacor l’any anterior, ...
|
|
|
| |
Mallorca, els dimonis de l'illa
Janer Manila, Gabriel / Edicions Millenari
Llibret que tracta sobre diferents aspectes del conjunt d'éssers demoníacs ...
|
|
|
| |
Dimoniari de Mallorca
Riera Truyols, Tomeu / Tomeu Riera Truyols
Dimonis, dimonions, dimonietxos, dimoniarros, dimoniots, dimoniets, amb ...
|
|
|
| |
Dimonis del Cançoner popular de Mallorca
Sbert i Garau, Miquel / Lleonard Muntaner, Editor
El fenomen dels dimonis com a element associat a moltes festes de Mallorca ...
|
|
|
comprar
| |
La festa, el dimoni i el foc. Vè Simposi de Focs de la Mediterrània
Diversos autors, / Editorial Afers
Aquest llibre recull els textos de les ponències i comunicacions presentades ...
|
|
| |
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
)
)
)
)
