|
Calendari: Festes d'Estiu > Festes de Sant Joan > Festes majors a la costa
|
|
Festa major de Sant Joan “Petit”
Sant Joan ens valga!
Pineda de Mar (el Maresme), 24 de juny i diumenge anterior
Barques a punt d'entrar a l'aigua
Varada de barques
Embarcant la imatge del sant a la "patrona"
Processó de barques fins al "marge"
Moment culminant de la processó marinera
Ofrena de flors al mar
Capella del sant a la platja
Els gegants de Pineda
Hereus i pubilles
Ballada de sardanes i els gegants
Sardanes a plaça
|
| Cada any pels volts del 24 de juny, Pineda celebra una festa dedicada al seu co-patró, Sant Joan Baptista. La festa combina els actes propis de la revetlla de Sant Joan amb una processó marinera que remet a la llegenda que explica la misteriosa arribada del cap del sant degollat a la platja d'aquest poble mariner.
Pineda de Mar té dos patrons: la Mare de Déu, a qui està dedicada l’església parroquial de Santa Maria, i Sant Joan Baptista, que té una capella lateral dedicada també a la mateixa església.
Una llegenda local força coneguda explica com va arribar a la platja de Pineda el cap de Sant Joan Baptista. Fa molts anys, una barca va salpar de Palestina amb la relíquia del cap del sant amb destí a Roma però, degut a un temporal, l’embarcació va naufragar. Anys més tard, uns pescadors de Pineda van trobar el cap del sant a les seves xarxes mentre pescaven (una altra variant explica que el van trobar ancorat a la sorra de la platja). Els de Pineda van voler retornar el cap a Roma, però cada vegada que ho intentaven, el cap tornava al seu lloc, de manera que van interpretar que el sant volia quedar-se allà. Així que el van portar a l’església, li van dedicar un altar i el van declarar co-patró.
El cap de Sant Joan Baptista -un cap de fusta damunt una safata de plata- va ser durant molts anys dins una vitrina de vidre situada al capdamunt de l’altar de la capella del sant, al que s’accedeix mitjançant una escala. Durant segles, el cap va ser objecte de culte per part dels mariners i pescadors locals, que li oferien exvots (tots destruïts durant la crema de l'església durant la guerra de 1936-39). Als anys 1980,, però, veient que el cap estava en molt mal estat de conservació, i per no destruir-lo, es va decidir instal·lar dins l'urna una relíquia de Sant Joan que ja hi havia a l'església i entaforar el cap dins un nínxol en una paret de la capella.
Els historiadors del poble, expliquen, que a Pineda va existir la Confraria de Sant Joan Baptista, una confraria religiosa del segle XVI, la Germandat de Sant Joan Baptista, una societat de suport mutu del segle XIX que aplegava aplegava pagesos i pescadors i que servia per fer pinya en cas de desgràcia o malaltia. Per la seva banda, el gremi mariner estava agrupat primer en una confraria de pescadors professionals (segle XVIII) i després en la Fraternal (segle XX), una societat de pescadors que feia la festa el dia de Sant Pere. La Confraria es va dissoldre als anys 1960 però encara avui se’n conserva l’estendard. Aquesta bandera centenària surt el primer dia de la festa major d’agost, en el marc dels “Bons auguris”, un acte que precedeix la lectura del pregó de festa major i durant el qual, totes les entitats del poble porten la seva bandera –i els seus bons auguris- a l’església parroquial.
Sigui com sigui, el sant i la llegenda de la fantasiosa arribada del seu cap a Pineda, no han desaparegut del tot del poble, doncs encara avui els pinedencs s’hi encomanen amb un "Sant Joan ens valga!" i cada any el poble li dedica dues festes majors: la “petita”, pels volts del 24 de juny, dia que commemora el naixement de Sant Joan, i la “grossa”, que se celebra pels volts del 29 d’agost, dia de la mort del sant per degollament.
La festa “petita” avui
La festa major de Sant Joan “petit” se celebra el diumenge anterior a Sant Joan i el 24 de juny, dia festiu local.
Els actes de la festa comencen (des del 2010) el diumenge anterior al 24 de juny amb una processó marinera que remet i recorda la llegenda de l’arribada del cap de Sant Joan al poble. Al matí els patrons i mariners fan un esmorzar a la Platja dels Pescadors i tot seguit es fa la varada de barques a l’antiga, amb el mètode tradicional dels pals a terra. La processó compta amb la participació de moltes barques de Pineda ben engalanades per a l’ocasió. Una de les barques és coneguda com a “barca patrona” (cada any una de diferent), perquè és la que porta una petita imatge del sant feta per un artista local amb pedres de mar lligades amb forja. La imatge és tot l’any en una també singular capella petita que hi ha a la platja. Les barques es dirigeixen fins al “marge”, una línia submarina de gran profunditat situada a un quilòmetre de la costa i de gran renom per a la pesca. Una vegada al “marge”, la barca patrona se situa just al punt precís des d’on s’enfila exactament l'església de Santa Maria i l'església de Sant Pere de Riu. Arribades al ”marge” les barques s’aturen, es fan unes lectures en record a les persones de Pineda que «de la mar en feren vida» i es llancen unes corones de flors a l’aigua. A banda dels amants de la mar, hi participen el rector de Santa Maria, les pubilles i hereus i una àmplia representació dels polítics locals. Quan la comitiva de barques torna a terra, es retorna la imatge del sant a la petita capella i es fan passejos amb barca amb els assistents
El dia 23 de juny, se celebra la tradicional revetlla de Sant Joan a la platja, amb l’arribada de la Flama del Canigó que és rebuda pels hereus i pubilles de l’any en curs i amb la qual s’encenen les diverses fogueres de les revetlles veïnals. Els historiadors expliquen que fins no fa gaire a cada carrer hi havia fogueres fetes amb trastos vells i tota mena de fustes que s’encenien amb pesoleres seques.
L'endemà, 24 de juny, dia del patró i festa local, al matí se celebra l’ofici solemne en honor de Sant Joan Baptista a l’església parroquial de Santa Maria. A la tarda té lloc una ballada de sardanes que té la particularitat que compta amb la participació dels gegants locals, que representen Guerau I (senyor de Cabrera) i Ermessenda de Montsoriu (senyora de Montsoriu) i que van ser construïts per Manel Casserras el 1986. Els gegants ballen la darrera sardana de la primera part amb tothom, a la mitja part de l'audició dansen el seu vals-jota característic i després aprofiten per presentar les novetats de la colla.
Dos actes desapareguts de la festa són la Mostra de Coques i Postres Casolans (1985) i la Fira de l’Alimentació (1984) hereva d’una important i concorregudíssima fira que durant segles es va organitzar a Pineda i que cada 24 de juny atreia cap al poble marxants i compradors de tots els pobles del Maresme nord.
Alguns dies més tard, al barri del Raval de Mar de Pineda se celebra la Revetlla de Sant Pere, una celebració hereva de la festa que antigament celebraven els pescadors, amb un envelat i ball amb orquestra.
Text: Redacció Festes.org
Fotografies: Joan Caimel i Llobet (Ajuntament de Pineda de Mar), Pep Basart i Pescadors de Pineda
|
|
|
Peix amb suc
Un dels plats característics de la cuina dels pescadors i de les classes populars marineres de Pineda és el “peix amb suc”, un ranxo de barca fet a base de pop (o aranyes de mar) amb patates, acompanyat amb allioli negat.
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
 | |
|
comprar
| |
Dansar a Pineda
Massa i Pujol, Pompili / Editorial Alta Fulla
Aquest llibre pretén recuperar una forma d'expressió cultural i popular ...
|
|
| |
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
