|
Calendari: Festes d'Hivern > Festes dels Reis d'Orient > Focs aromàtics de Reis
|
|
Cavalcada de Reis
El foc, el fum i l'olor de les atxes acompanyen els Reis
Aiguafreda i Sant Martí de Centelles (el Vallès Oriental), 5 de gener
Cartell de la festa
Amb les atxes a punt
El Reis
Atxes a l'estació de trens
Els Reis a l'Ajuntament de Sant Martí
Atxes enceses al pas dels Reis
Atxa cremant
|
| El foc, el fum i l'olor intens de les atxes de barballó que els habitants d'Aiguafreda encenen durant tot el recorregut de la Cavalcada de Reis, són els tres ingredients imprescindibles d'aquesta celebració tradicional que tanca les festes de Nadal al municipi.
El poble d'Aiguafreda està situat en l'antic camí de Barcelona a Vic, a redòs d'un estret congost que segueix el riu que, provinent de la Plana de Vic, inicia el seu recorregut pel Vallès Oriental.
Les atxes de barballó
Com altres poblacions de la Plana de Vic i Osona (com Centelles o Taradell), Aiguafreda compta amb una tradició hivernal ancestral, ara vinculada a la festa de Reis. Aquesta nit, els habitants d'Aiguafreda van a buscar i donen la benvinguda als Reis d'Orient encenent unes torxes fetes amb una herba aromàtica.
Aquestes torxes, anomenades atxes, estan fetes amb una mena d'espígol salvatge, conegut a la contrada amb el nom de barballó (lavandula latifolia).
El barballó es cull setmanes abans a la muntanya on creix, fins i tot mesos, quan la planta ja s’ha assecat després de l’estiu. Es tallen les tiges ran de mata, que tornarà a brotar i florir l’any següent. Amb el barballó tallat se’n fan garbes amb una mida variable, entre mig metre i un metre de llarg i de cinc a deu centímetres de diàmetre. Es lliguen amb cordills sense que apretin excessivament les tiges, a fi de no ofegar el foc en el moment de la crema.
La seqüència ritual
La festa de Reis d'Aiguafreda és el darrer acte de les Festes de Nadal. Té lloc el 5 de gener i comença amb l'anada a peu fins a l'estació de ferrocarril de Sant Martí de Centelles. Els adults hi acompanyen als seus fills i filles per anar a esperar els Reis, que arriben al poble en tren. Durant tot el trajecte, els nens i nenes ja comencen a encendre les atxes de barballó més petites que han confeccionat els dies abans, amb l'objectiu que els Reis s'aturin al poble per deixar-los els regals. D'aquesta manera el poble comença a impregnar-se de l’olor del barballó cremat, el perfum característic i indissociable a aquesta festa.
Una vegada arribats al poble, els Reis saluden a tothom i es desplacen pels carrers de Sant Martí de Centelles muntats en tres carros diferents i acompanyats tothora amb les melodies que interpreta una banda de música. El foc, el fum i l'olor de les atxes acompanyen el desplaçament dels Reis. La primera aturada la fan a Sant Martí de Centelles (nucli agregat a Aiguafreda), on reben les cartes que els patges reials han recollit durant els dies abans i dirigeixen unes paraules als assistents, des del balcó.
Tot seguit continua la Cavalcada que portarà als Reis fins la Plaça de l'Ajuntament d'Aiguafreda. Durant el trajecte pels carrers del poble, els habitants d'Aiguafreda van encenent les atxes
El moment d'encesa de les atxes és just abans que els Reis passin per davant de casa. N'hi ha de petites i de grans (se'n poden veure algunes de gegants, de més de dos metres, però la majori són petites). Cadascú porta les atxes que ha fet, sense quantitat fixa: alguns només una; d’altres, moltes. De mitjana, hom en sol portar de tres a sis.
Durant la Cavalcada, tot el poble s'omple de foc, fum i d'una olor intensa d'espígol, que contribueix a crear un ambient màgic necessari per a una nit com aquesta.
Els Reis arriben a l'Ajuntament, on són rebuts per l'alcalde i pronuncien unes paraules als habitants d'Aiguafreda que els escolten amb un got de brou a les mans i al voltant d'uns focs fets a la plaça per tal de llançar-hi les puntes de les atxes que encara queden enceses. Encabat, i quan els nens ja dormin, els Reis començaran a repartir els regals casa per casa.
Text i fotografies: Manel Carrera i Escudé
|
|
|
Espígol a l'església
Fins a mitjan segle vint era viva la tradició d’aportar una part del barballó no lligat en atxes a l’església. Durant les setmanes de Nadal i, especialment el dia de Reis, s’escampava pel terra i perfumava el temple, tot esperant el moment en què els Reis hi anaven per visitar el nen Jesús.
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
)
)
