|
Calendari: Festes d'Estiu > Festes d'oficis > Festes de navegants, pescadors i faroners
|
|
Festa de la Sal
Recordant els origens pescadors i saladors de l'Escala
l'Escala (l'Alt Empordà), Tercer cap de setmana de setembre
Bogadors a la platja
Peix blau
La salaó del peix
El corn anuncia l'arribada de la sal
L'arribada de la sal per mar
Mostra d'oficis antics
Les esganyadores
Calafatant una barca amb fil de cànem
Ballada de danses populars i tradicionals
Ball del Drac
Arribada nocturna de barques
Cantada de cançons marineres
|
| L'Escala dedica tres dies a recordar una de les activitats que més han contribuït a forjar la identitat d'aquesta població costanera: la salaó de peix i, molt especialment, l'elaboració d'anxoves. Una rememoració històrica escenificada per la mateixa gent del poble que vol ser, alhora, un homenatge als seus orígens pescadors.
L'Escala i la salaó del peix blau
L'Escala és una població empordanesa amb una extensíssima tradició en la salaó de peix blau. El municipi és conegut internacionalment per les seves anxoves, que s'exporten arreu del món. Aquesta indústria no s'hagués pogut desenvolupar sense un element imprescindible, utilitzat des de temps immemorials en la conservació dels aliments: la sal.
Amb la salaó, els aliments reforcen el seu gust, es deshidraten i se'ls-hi eliminen els bacteris, protegint-los així de la corrupció i fent possible la seva preservació.
L'Escala fou, fins a finals del segle XX, un punt estratègic important en les rutes del comerç de la sal a la Mediterrània. La sal arribava en grans vaixells de cabotatge des de les salines d'Eivissa, el Delta de l'Ebre, Torrevella i d'altres indrets. Els escalencs anaven a buscar els sacs de sal amb les seves barques fins al vaixell ancorat mar endins, i els descarregaven manualment a la platja de l'antic port de l'Escala. Finalment, la sal era dipositada a l'Alfolí de la Sal, l'antic magatzem reial, construït el 1697 i recuperat l'any 2005 com a equipament cultural.
La sal es feia servir per proveïr a la indústria local dedicada a la conservació i la salaó del peix blau (sardina, seitó, tonyina, verat ...), una indústria que l'any 1847 ja tenia deu fàbriques al municipi, que va obrir sucursals a moltes localitats costaneres catalanes, amb una important activitat exportadora per tot el Mediterrani, i que continua en l'actualitat amb unes set fàbriques en actiu.
La Festa
La Festa de la Sal va néixer l'any 1997 per commemorar el III centenari de l'Alfolí de la Sal i en el marc d'un conjunt de quatre celebracions promogudes per l'Ajuntament per tal de fer valer i restaurar certs elements del patrimoni local. En l'actualitat és organitzada pel Museu de l'Escala i compta amb la participació d'una gran quantitat de persones i entitats del poble.
Els actes de la festa es distribueixen al llarg de tres dies, el tercer cap de setmana de setembre, una vegada acabada la temporada turística. El dia central i més important de la festa és dissabte quan, a la petita platja de l'antic port de l'Escala –popularment coneguda per platja de les Barques–, té lloc la recreació històrica de l'arribada de la sal al poble.
La recreació comença a la tarda amb un homenatge a dues persones de l'Escala vinculades al mar i a la festa. Tot seguit, sonen els corns marins anunciant l'arribada dels vaixells de la sal, el pailebot Santa Eulàlia del Museu Marítim de Barcelona i la barca de mitjana Rafael de Palamós.
A la platja els esperen prop de dues-centes persones que emulen un dia qualsevol en la vida del poble a principis del segle XX. S'hi poden veure oficis mariners com el mestre d'aixa i el calafat, el corder, venedores de fruits, puntaires... així com demostracions de les activitats imprescindibles en la feina dels pescadors, com la cistelleria, la subhasta del peix, remallar les xarxes, etc. També s'hi poden veure petites representacions teatrals que recreen la vida dels pescadors fora del mar, com els jocs, la cuina o les cantades a la taverna.
D'entre tots aquests destaquen els oficis implicats en l'activitat que més renom ha donat al poble: la salaó del peix. En les demostracions del procés de salaó de seitons i sardines, que donen lloc a les anxoves i les arengades, hi intervenen les esganyadores, que treuen el cap i la tripa de les anxoves i les preparen per a la conservació en sal; el boter i barriler, que fan els barrils, caixetes de fusta on es posa el peix ja salat, etc.
Al cap d'una estona es procedeix a la simulació de la descarregada de la sal. Per anar a buscar els sacs de sal que hi ha al gran veler, i al crit d'"Ouuuuup vara va!", els pescadors escalencs empenyen amb l'esquena les seves barques varades a la platja per posar-les dins l'aigua, un costum que, temps enrere, va acabar per atorgar-los el malnom d'"esquenapelats".
Quan es fa fosc, la recreació continua amb una ballada de danses populars i tradicionals. Cada any es convida un grup de danses tradicionals d'arreu del món, que fa una exhibició i una ofrena de sal en un peveter que es guarda en el Museu de l'Escala i que conté tota la sal barrejada de tots els pobles que han vingut a ballar a la festa.
Es ballen danses populars i tradicionals recuperades per a la Festa de la Sal: el Ball de "Nyacres", popular dels pescadors en diverses poblacions de la badia de Roses i ballat amb unes curculles –unes petxines de mar anomenades "nyacres" a manera de castanyoles–; la Farandola, un ball tradicional del Carnaval de l'Escala en què un nombre il·limitat de dansaires agafats de les mans fan una tirallonga, saltant i seguint les giragonses del capdanser; i el Ball del Drac, una variant del ball del tio-tio, tradicionalment ballat per Carnaval i que és exclusiu de l'Escala.
Consisteix en les evolucions d'una filera de dansaires vestits de blanc que van encapçalats per un ballador que duu una teia encesa a la boca amb l'objectiu d'encendre la que duu el darrer ballador penjada del cul. La comitiva evoluciona primer per la plaça on es fan les danses i després es desplaça fins a la platja, per acabar submergint-se dins el mar i apagar, així, el foc.
Acabades les danses, se celebra un dels moments més emotius de la festa quan arriben un grup de barques que duen les veles il·luminades, un senyal utilitzat pels antics pescadors per avisar que venien carregats amb peix. Centenars de persones els esperen a la platja amb una candela encesa a la mà mentre canten una adaptació escalenca de la popular cançó La calma de la mar. La festa culmina amb un sopar popular per als participants i un ball de final de festa.
Durant els dies que dura la festa es fan cantades conjuntes de cançons populars marineres (cançons de taverna i havaneres) en què participen la coral del poble, un grup de música vocal i persones grans que interpreten cançons de tradició oral.
Text: Manel Carrera i Escudé
Fotografies: Manel Carrera i Escudé
(Article publicat al llibre "Calendari de festes del mar")
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
