NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Divendres, 1 de novembre de 2024 | Tots Sants    cerca       subscriu-te   

Ecosistema: Festes d'altres cultures > Festes d'Europa > Festes d'Occitània


Festa de la Candelera
Celebració del naixement de Jaume I
Montpelhièr (Lengadòc-Rosselhon), 2 de febrer


El portador de cavallet


Detall del cavallet


El cavallet en marxa


 

Montpeller, Lo Clapàs, celebra el naixement de Jaume I el Conqueridor amb la sortida del Ball del Cavallet, un conjunt de quatre balladors que encerclen un cavaller que representa i simula l'entrada del rei en aquesta ciutat i les vicissituds del seu pare per concebre'l.

El 2 de febrer, dia de la Candelera, es celebra de forma especial a Montpelier: es commemora el naixement del Rei Jaume I el Conqueridor. La ciutat natal del que fou Rei d’Aragó (1213-1276), de València (1239-76) i de Mallorca (1229-1276), Comte de Barcelona (1213-1276), i senyor de Montpelier (1219-1276), commemora aquesta jornada amb el Ball del Cavallet.

Ball del Cavallet

El Ball de Cavallet és un ball executat per un cavall que simula ser salvatge i quatre homes que intenten domesticar-lo. Formen la comitiva un home muntat damunt un cavallet de cartró pedra que duu un fuet a les mans, i quatre homes vestits de blanc, amb ermilla marró, capell i faixa blava, que envolten el cavaller. Cada un d'ells duu un instrument a les mans que li amb què relacionar-se amb el cavallet: un amb una pandereta, un altre amb un espantamosques, un tercer amb una ferradura i un quart amb un raspall

Així, entre ball i ball, quan el cavall descansa, un primer s'ocupa de donar-li de menjar, un altre li esquiva les mosques que podrien destorbar-lo, un tercer mirar de ferrar-li els peus i un darrer el pentina amb un raspall.

Acompanyen als cavallers un grup de música format per instruments de vent tipus gralles i oboès, i un tamborí, que fa sonar la música creada per a l'ocasió.

La dansa està documentada per Ramon Muntaner almenys des de 1325 i sembla que està relacionada amb l'entrada a la ciutat del pare de Jaume I, Pere I el Catòlic, i especialment, amb la posterior i misteriosa concepció de Jaume I.

Text: Redacció festes.org

Fotografies: Ramon Saumell i Manel Carrera




El propi Jaume relata al Llibre dels fets (El libre dels feyts) les circumstàncies del seu engendrament:
«Ara comptaré la manera que vaig ser engendrat i de quina manera va ser el meu naixement. En primer lloc de quina manera vaig ser engendrat. El meu pare el Rei Pere no volia veure la Reina la meva mare. Va succeir una vegada que el meu pare va ser a Lates. I la Reina, la meva mare es trobava a Miravall i es va apropar al Rei un Homeric que tenia per nom S. d’Alcalá i li va pregar tant que ho va fer anar el poble de Miravall on es trobava la Reina, la meva mare. I aquella nit en què ambdós van estar a Miravall va voler Nostre Senyor que jo fos engendrat. I quan la Reina, la meva mare, es va sentir embarassada, arribem a Montpellier i aquí va voler Déu Nostre senyor que tingués lloc el meu naixement a casa dels de Tornamira, la vesprada de Nostra Senyora Santa María La Candelaria. I la meva mare tan aviat com em va donar a llum em va enviar a Santa María i em van portar en braços i cantaven Matines a l’Església de Nostra Senyora. I mentre m’introduïen al portal van cantar Te Deun laudamus. I no sabien els clergues que jo hagués d’entrar aquí. Però entrem mentre cantaven aquest cantell. Després sortim d’aquí i em van portar a San Fernu i quan els que em portaven van entrar per la capella de San Fernu cantaven Benedictus dominus deus Ysrael. I quan em van tornar a la casa de la meva senyora mare es va posar molt contenta per aquests pronòstics que ens havien succeït».


  2723 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





comprar
La cuina del país dels càtars. Cultura i plats d’Occitània, de Gascunya a Provença
Fàbrega i Colom, Jaume / Edicions Cossetània
Heus aquí, per primera vegada, un llibre sobre la cuina del país dels càtars. ...

Totems d'Oc! L'extraordinaire transhumance
Diversos autors, / Musée du Biterrois
Catàleg de l'exposició amb el mateix nom que l'any 2011 va aconseguir aplegar ...

llegir
Era Sent Joan, Comminges et Barousse
Ménétrier-Marcadal, Bernat / Eth Ostau Comengés
El 2015 focs de Sant Joan d'Andorra, els Pirineus catalans i aragonesos, ...

comprar
La immigració occitana a la Catalunya moderna
Diversos autors, / Rafael Dalmau Editor
El col·lectiu d'immigrants provinents de terres occitanes i franceses és ...

El somni d'Occitània
Diversos autors, / Fundació Jaume I
Amb motiu del vuitè centenari d’Alfons el Cast, primer rei de Catalunya-Aragó ...

Bestiari Popular d'Occitània
Saumell i Poch, Ramon / Ramon Saumell
Audiovisual que presenta 40 bèsties totèmiques que hi ha a Occitània. El ...



Ajuntament de Montpeller
http://ca.montpellier.fr/12-accueil.htm/
Montpelhièr (Lengadòc-Rosselhon)

Le chevalet de Cournonterral
http://chevaletcournon.canalblog.com/



Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2024 festes.org