NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Divendres, 1 de novembre de 2024 | Tots Sants    cerca       subscriu-te   

Ecosistema: Festes d'altres cultures > Festes d'Europa > Festes d'Occitània


Animals totèmics occitans
El bestiari d'Occitània
Diferents poblacions, Diferents moments de l'any


Flocs de paper


Detall dels ulls de la Coucaïrette de Saussan


"Lo testut", Lo Polin de Montblanc


Alimentant al Polin de Vias


Lo Tamaron, conill volador de Vendargues


 

Igual que Catalunya, Occitània disposa d'una llarga tradició en bestiari festiu. Són els anomenats animals totèmics, figures zoomòrfiques que representen éssers pertanyents a la història llegendària i mítica de la població que representen i que, amb el temps, s'han convertit en emblemes de la seva identitat.

De bestiari festiu n’hi ha a tot arreu del món. Ara bé, un dels territoris europeus on hi ha més concentració d’animals festius és el que va de Catalunya a la Provença francesa, Llenguadoc-Rosselló inclosa.

Els animals totèmics occitans

Occitània disposa d'un tipus de bèsties festives amb unes característiques pròpies, força diferents de les catalanes. Per començar, els anomenen "animals totèmics" i no bestiari.

La primera característica d'aquestes figures festives és que són majoritariament animals benèfics i que no duen pirotècnia. N’hi ha molta menys quantitat que a Catalunya, però n’hi una extraordinària diversitat: cavalls, poltres, tortugues, conills, cargols, toros i bous, vaques, cabres camells, porcs… Molts són duts amb rodes, tot i que també n’hi ha que són carregats -per sota- per persones.

La tipologia més comuna, potser definitòria del bestiari occità, seria la que pertanyen bèsties com les de Meze, Pézenac, Gignac, Vias, Montblanc, Bessan o Lopian. Es tracta d’animals amb un cos amb forma d’arc, de “n”, fet de fusta i fibres vegetals, buit per dins, recobert amb una tela i guarnit amb abundants flors de paper de tots colors. És portat per sota per un nombre variable de joves (fins a 12 persones) i també es caracteritza pel llarg coll, extensible, que culmina amb el cap de l’animal: una peça de fusta ben treballada que inclou un mecanisme que li permet obrir i tancar la boca. La majoria d’aquest tipus de bèstia s’identifiquen amb un poltre o pollí, “poulain” però també hi ha bous, senglars, llops i ases que tenen aquestes característiques.

Una altra singularitat d’aquest tipus de bèsties és, sens dubte, la forma com els portadors les fan ballar. Els joves que van a dins -especialment ja avançada la cercavila-, les mouen amb força i un ritme trepidant, sovint cantant amb ganes. La bèstia sembla talment un animal desbocat, descontrolat, feréstec i per això hi ha uns acompanyants -el menador- que la van guiant picant-li el cos amb un pal i un fuet. En determinats moments de la marxa, els portadors posen el cos de l’animal cap per amunt una vegada i una altra i el fan caure sobre seu. Quan s’aturen li donen palla perquè mengi i agafi forces, un fet que contribueix a fer creure que l'animal és viu.

En alguns casos hi ha una interacció intensa entre el bestiari i el públic. La bèstia actua conforme els paràmetres de la seva llegenda originària, com en el cas del Poulain de Vias: durant el seu deambular pels carrers, agafa per sorpresa determinades noies que es troba i les posen a l’interior de la carcassa, emulant el que la llegenda explica. Una vegada dins, la sacsegen i ballen amb ella fins que en tenen prou, moment que la dona momentània i lúdicament “raptada” aprofita per escapolir-se, despentinada i entre grans rialles. En d’altres casos, com en el cas del bou de Mèze, fan passar els nens més petits per la boca de l’animal, com si els engolís, i surten per la panxa, talment com en el conte del Patufet.

Text i fotografies: Manel Carrera i Escudé


  2137 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





comprar
La cuina del país dels càtars. Cultura i plats d’Occitània, de Gascunya a Provença
Fàbrega i Colom, Jaume / Edicions Cossetània
Heus aquí, per primera vegada, un llibre sobre la cuina del país dels càtars. ...

Totems d'Oc! L'extraordinaire transhumance
Diversos autors, / Musée du Biterrois
Catàleg de l'exposició amb el mateix nom que l'any 2011 va aconseguir aplegar ...

llegir
Era Sent Joan, Comminges et Barousse
Ménétrier-Marcadal, Bernat / Eth Ostau Comengés
El 2015 focs de Sant Joan d'Andorra, els Pirineus catalans i aragonesos, ...

comprar
La immigració occitana a la Catalunya moderna
Diversos autors, / Rafael Dalmau Editor
El col·lectiu d'immigrants provinents de terres occitanes i franceses és ...

El somni d'Occitània
Diversos autors, / Fundació Jaume I
Amb motiu del vuitè centenari d’Alfons el Cast, primer rei de Catalunya-Aragó ...

Bestiari Popular d'Occitània
Saumell i Poch, Ramon / Ramon Saumell
Audiovisual que presenta 40 bèsties totèmiques que hi ha a Occitània. El ...




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2024 festes.org