|
Calendari: Festes de Primavera > Pasqua Granada (Pentecosta) > Desfilades de colles, cors o corals
|
|
Estris gegants
Els fusells dels tiberis i la gresca
Barcelona (el Barcelonès), Pasqua Granada
Exvot de la comitiva dels Xatus de Barcelona (1855)
Grup coral amb els seus estris Foto: Sadurní Brunet
Colla Escarpindull del Poble-sec, cap al 1923
Timó a la Barceloneta
Agulla de fusta per teixir xarxes
Graelles per coure carn al Raval
|
| Una de les singularitats de les desfilades dels grups festius que cada any per Pasqua Granada se celebren en diversos barris de Barcelona són les reproduccions gegants de diferents estris de cuina o eines d'oficis que duen els participants.
La Festa dels Cors o Festa de les Corals és una singular celebració popular d'alguns barris de Barcelona, com el Raval, la Barceloneta i el Poble-sec. Es tracta d'un tipus de festa únic a Catalunya que té lloc per Pasqua Granada.
La protagonitzen les Agrupacions Corals Humorístiques o Cors, colles -originàriament formades exclusivament per homes- organitzades amb propòsit de diversió.
La festa comença divendres o dissabte de Pasqua Granada al matí quan els membres de les colles, amb el vestit que els caracteritza, surten en cercavila i desfilen pels carrers per acomiadar-se d'amics, familiars i veïns. Se'n van a passar dos dies de gresca fora de la ciutat i tornen dilluns, moment que aprofiten per desfilar pels carrers de nou, aquesta vegada ben guarnits i amb els productes que han adquirit al poble on han passat el cap de setmana.
La principal singularitat d'aquestes agrupacions festives és que durant les cercaviles de divendres i dilluns al matí (sortida i arribada de les colles) duen a les seves espatlles, a mode de fusell o escopeta festiva, uns estris de grans dimensions, sovint fets de fusta.
Al barri del Raval hi predominen els estris pertanyents a la cuina i el menjar com graelles, culleres, forquilles, paelles, morters, ganivets, morters per fer allioli i picada, etc També s'hi poden veure altres estris gegants que reprodueixen atuells o eines d'oficis, com serres, claus angleses, pales, destrals, forques, maces, pics o navalles.
A la Barceloneta hi predominen, en canvi, les eines relacionades amb els oficis del mar, pescadors, mestres d'aixa, estibadors, mariners. S'hi poden veure, per exemple, timons, rems, destrals, agulles de fusta per reparar xarxes, etc
Origen d'aquests estris
L'explicació sobre l'origen de la presència d'aquests estris de dimensions gegants cal cercar-la en la cercavila festiva que feien les colles de Sant Mus o Muç -precedents de les agrupacions actuals- fins a Rubí al segle XIX per fer-hi una menjada popular.
Explica Joan Amades, en relació a l'Aplec de Sant Mus que les colles desfilaven cadascuna pel seu compte fins a l'ermita, passant pel centre de Barcelona, fent molta gresca i alegria.
L'estructura d'una colla estàndard era la següent: davant de tot hi havia uns genets a cavall; tot seguit desfilaven els membres més alts de la colla amb uns estris gegants i de fusta, un amb una gran cullera de fusta al coll, a tall d'escopeta; un altre amb una forquilla; un tercer amb un ganivet; i finalment un altre amb un pa de barra; després desfilaven tots els membres de la colla, afilerats i en dues rengleres.
Darrera de tot hi havia animals de càrrega i carros de vela que traginaven tots els estris de cuina necessaris per a fer l'àpat a l'ermita.
Text i fotografies: Manel Carrera i Escudé
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
 | |
|
| |
Festa dels Xatos
Puigventós, Eduard / Ajuntament de Rubí, Àmbit d’Identitat i de Projecció Exterior
Aquesta publicació és un bon exemple del valor que ens aporta la recuperació ...
|
|
|
| |
Ex-vots de Sant Muç
Rufé i Majó, Miquel / Miquel Rufé i Majó
L'ermita de Sant Muç té una estança plena d'ex-vots. Del sostre i de les ...
|
|
| |
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
)
)
