|
Calendari: Festes de Primavera > Pasqua Granada (Pentecosta) > Desfilades de colles, cors o corals
|
|
Festa dels xatos
L'aplec anual a l'ermita de sant Muç
Rubí (el Vallès Occidental), Dilluns de Pasqua Granada
Il·lustració de la festa
Exvot de la comitiva dels Xatus de Barcelona (1855)
Fotografia antiga, publicada a l'Esquella de la Torratxa de 1901
Arribada d'una colla, l'any 1986
Colla amb el vestit i els estris gegants característics d'aquesta festa
Missa a l'ermita
Pilar dels castellers
Ball dels gegants de Rubí
Dansa dels Xatos infantil
Ballada de sardanes
|
| L'aplec a l'ermita de Sant Muç és una de les celebracions festives més populars i antigues de Rubí. Singularitzada per les forquilles i demés estris gegants que hi porten alguns assistents, s'hi fa una gran menjada a l'aire lliure, ball de gegants, castells i la Dansa dels Xatos.
Ermita de sant Muç
L'ermita de Sant Muç és, des de fa segles, lloc de devoció popular. Les primeres notícies que se'n tenen són de 1307, però segurament va ser construïda abans. Situada als terrenys de Can Ramoneda, allunyada uns quatre quilòmetres del centre de la població, ha gaudit sempre del fervor popular, no només dels habitants de Rubí, sinó també de pobles veïns i fins i tot de persones vingudes de Barcelona.
L'element més singular de l'ermita són unes pintures de caire popular que representen escenes de la vida i el martiri del sant, tot i que es troben molt deteriorades.
Es troba en una petita vall on es poden contemplar monumentals alzines centenàries. Els boscos que l'envolten, la font a tocar de l'ermita, el camí agradable fins a arribar-hi i la veneració a Sant Muç, han fet que al llarg dels segles hagin estat molts els que hi hagin anat, bé en romeria, bé per fer-hi fontades. Hi ha documentada la celebració d'aplecs des de, com a mínim, el 1602, quan les autoritats municipals avisaven “que ninguna persona se atrevís a fer barraques ni parades en lo aplech sense llicencia del Batlle”.
Festes a l'ermita
Era costum celebrar-hi dos aplecs: per la Nativitat de Nostra Senyora (8 de setembre) i el diumenge posterior a Sant Jaume, la més important. Tanmateix, fou al segle XIX quan es visqueren els moments de màxima esplendor de la festa, amb la creació de l'anomenada Germandat de Sant Muç, societat de socors rubinenca sota l'advocació del sant, que també anava a l'ermita un cop a l'any per fer-hi la seva particular celebració; i, sobretot, per l'arribada, el diumenge de Pentecosta i dilluns de Pasqua Granada, de les cèlebres Colles de Xatos, provinents de Barcelona.
Els xatos eren grups d'obrers que, any rere any, organitzaven una festa que gaudia de molta popularitat. Havent plegat de les fàbriques el dissabte al migdia, i aprofitant que el dilluns de Pasqua Granada era un dia festiu, sortien en cercavila per alguns dels carrers de Barcelona fins a anar a trobar el banderer i es posaven en camí, direcció a Sant Cugat, imitant la marxa militar.
Però amb tota una sèrie de particularitats: i és que anaven tots vestits iguals, sovint amb barretines o barrets de palla, espardenyes, bruses de color i polaines, i travessaven el pla de Barcelona saltant i ballant, armats amb culleres, forquilles i ganivets de fusta gegants, parodiant els soldats.
Arribats a Sant Cugat, s'aturaven al lloc anomenat Font del Roure, on eren rebuts per les autoritats, feien gresca i hi passaven la nit. L'endemà, es dirigien a Sant Muç, on donaven gràcies al sant i feien una arrossada popular. Feien parada també a Rubí, on repetien els balls amb una gran acollida popular. No hi havia només una sola colla, ans al contrari. Ben aviat, els diferents grups anaren dividint-se entre xatos nous i vells, grans i xics, de dalt i de baix. Cada comitiva tenia el seu propi uniforme, la seva bandera, els seus músics. Les més conegudes són els Xatos Vells de la Bandera Nova i els Xatos Nous de la Bandera Vella, però trobem en la documentació altres noms com els Barretaires, l'Olla, la Garrofa o simplement la Colla de Sant Mus. Algunes descripcions parlen de fins a 1.000 persones congregades alguns anys.
El dilluns de Pasqua tornaven, doncs, a Barcelona, on feien fi de festa en alguna casa del pla de la ciutat. És en aquest moment quan s'hi afegien dones i criatures, que tenien prohibit de participar a les colles. La seva arribada era esperada per molts, ja que encenien atxes de vent i feien alguna mena de ball, que feia un gran efecte visual aquell capvespre.
A principi de segle XX sembla que la tradició comença a decaure, i a mitjan dels anys deu els xatos deixen de venir a Rubí. L'últim d'ells, en Pau de la Barba, morí el 1922, havent anat fins aquell any a l'ermita.
Fou a l'any 1986 quan, a iniciativa de l'Esbart Dansaire de Rubí, es recuperà la Festa, afegint a la celebració del popular aplec de Primavera que havien mantingut la Parròquia i el Foment de la Sardana, el pelegrinatge a l'ermita i la composició d'una dansa evocativa, el conegut Ball dels Xatos. El compositor d'aquest ball és en Pere Burés i Camerino, conegut músic rubinenc (Barcelona, 1950 - Rubí, 2009).
La Festa del Xatos d'avui
En l'actualitat la festa està organitzada per l'Esbart Dansaire de Rubí, el Foment de la Sardana, la Parròquia de Sant Pere i disposa de la col·laboració i el patrocini de l'Ajuntament i de les entitats de cultura popular i tradicional, així com de la Masia Can Ramoneda i la Masoveria de Sant Muç.
És tradicional concentrar-se a la plaça del Doctor Guardiet, a les 9 del matí, i iniciar la festa amb una xocolatada amb melindros, activitat oberta a tothom. Després se surt en cercavila cap a l'ermita de Sant Muç i a mig camí ens ofereixen un petit refrigeri a la Masia de Can Ramoneda.
A mig matí, en acabar la missa a l'ermita, tenen lloc les diverses actuacions de les entitats participants, com la ballada de gegants, l'actuació dels castellers o el cant de la Coral Unió Rubi-nenca. Tot seguit es balla la Dansa dels Xatos, sardanes i s'acaba amb l'encesa del foc per part de les diverses colles de diables participants.
També és costum fer un dinar de germanor, el qual consisteix en una arrossada popular, a càrrec de la Unió Extremenya de Rubí, i una ballada de danses participatives abans d'emprendre el camí de tornada cap a la ciutat al voltant de les 17.30 h.
Text: Redacció festes.org
Imatges: Ajuntament de Rubí
|
|
|
Cançó a sant Muç
A la nostra colla,
dones no en volem,
que porten criatures
que donen greu turment;
les criatures ploren
i porten desconsol.
Portem barret de palla
perquè no ens toqui el sol.
Tirem endavant,
tirem endavant;
Tre, tre, tre.
En sent a Rubí
a la Plaça Major,
allí armarem un ball,
que en serà ball rodó.
Allí no volem modes,
tothom balli al seu gust.
Venim de la muntanya,
de visitar a Sant Muç.
Tirem endavant,
tirem endavant;
Tre, tre, tre.
Tots amb barret de palla,
com van els segadors,
baixem de la muntanya,
ara que el blat és ros;
caminant i fent tabola,
seguirem nostre curs.
Venim amb alegria,
De visitar a Sant Muç.
Tirem endavant,
tirem endavant;
Tre, tre, tre.
Cançó recollida per Joan Amades.
(AMADES, JOAN. Costumari Català, vol. 2, pàgina 980. Ed. 62. Barcelona. 1982-1983)
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
 | |
|
| |
Festa dels Xatos
Puigventós, Eduard / Ajuntament de Rubí, Àmbit d’Identitat i de Projecció Exterior
Aquesta publicació és un bon exemple del valor que ens aporta la recuperació ...
|
|
|
| |
Ex-vots de Sant Muç
Rufé i Majó, Miquel / Miquel Rufé i Majó
L'ermita de Sant Muç té una estança plena d'ex-vots. Del sostre i de les ...
|
|
| |
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
)
)
)
)
)
