Falles sense foc. Una crítica a la domesticació festiva

Es tracta d’una selecció dels articles que he anat publicant durant els darrers tretze anys amb el mateix esperit de crítica de la festa convencional, normativa i hegemònica que es va fer servir en el llibre de 2011. Però en esta ocasió vull posar l’accent en la inquietant incapacitat de les Falles, com a festa, per a fer front als reptes i problemes que hui en dia l’assetgen. Tot i la declaració de patrimoni immaterial de la humanitat en 2016, no s’ha aconseguit una transformació real, aquella que s’intuïa o que es desitjava. Encara més, el procés històric de domesticació festiva de les Falles s’ha intensificat. Recordem que la domesticació festiva fa referència al procés mitjançant el qual una festa popular perd el seu caràcter espontani, transgressor o comunitari i passa a ser controlada, «civilitzada», regulada o instrumentalitzada per institucions, autoritats o mercats. Esta domesticació de la festa sovint implica la seua normativització, així com la seua burocratització, mercantilització, espectacularització, homogeneïtzació i política de despolitització, de manera que l’energia popular i coŀlectiva de la festa és degudament «pacificada» i canalitzada per fer-la més previsible, rendible i controlable. El cas de l’evolució contemporània de les Falles és paradigmàtic en este sentit.