El Pollo

El Pollo és un esparriot que, amb el poder que li dóna portar la cara tapada i una porra revestida amb una pell de conill, surt en determinades festes de la vila de Moià amb l'objectiu d'excitar grans i petits, obrir pas entre la gent i permetre l'actuació dels entremesos, músics i dansaires.

El 'Pollo', també conegut per Pollo Matapuces Robaescaroles, és un dels personatges més emblemàtics de la cultura popular i tradicional de la vila de Moià i un dels que ha adquirit més renom al Moianès i a tot el Principat de Catalunya en general.

Es tracta d'un esparriot que va vestit amb una brusa coberta per una dalmàtica característica, decorada amb brodats i amb l'escut de la vila de Moià, uns calçons i uns camals plens de picarols. Duu el cap i la cara coberts amb un drap de tela de sac, pintat amb una carota d'aspecte ferotge i que està subjecte a un gran barret. Però un dels aspectes més característics del personatge és que a la mà hi duu un pal recobert amb una pell de conill dissecat i ple de palla.

Història i orígens

La figura del Pollo de Moià té probablement els seus orígens en les processons religioses de finals de l'Edat Mitjana, on era conegut amb el nom de 'jutge', tot i que segurament prové de periodes anteriors. Antigament, quan mataven un animal ferotge, passaven per les cases de pagès amb l'animal mort demostrant que n'hi havia un de menys, i a canvi, rebien menjar o altres regals.

Només és a partir del segle XIX que se'l comença a anomenar amb el nom de 'Pollo', tot i que les primeres referències documentals daten de 1915. Joan Amades, en el seu Costumari català. Volum I, diu: “La vila de Moià celebra avui (dia de Sant Sebastià) la seva festa major petita, per efecte d’un vot de poble. Fins ara ha conservat costums curiosos de sabor força arcaic. Sortia un personatge grotesc, anomenat el Pollo, que curava de l’organització de la festa i que hi actuava com de policia. Seguit d’un estol de mainada anava per les cases de la població a captar llenya per encendre una gran foguera. El Pollo recompensava amb un traguinyol de vi a tots els infants l’ajut que li havien donat. El dia de la festa voltava per la població un ball de gitanes, comparsa formada per sis parelles vestides amb robes riques. El paper de dones el feien homes disfressats. La dansa, que no tenia cap importància coreogràfica, es feia al so d’un flabiol. Els acompanyava el Pollo, proveït d’una pell de conill plena de palla, que li donava títol d’autoritat i que emprava per empaitar a la quitxalla i fer call a la gent per tal que els ballaires poguessin passar i accionar sense noses. El Pollo es comportava de manera tant còmica i pintoresca com podia. Anava vestit amb una mena de dalmàtica molt folgada i molt rica. Portava al cap un cucurull estrany, i per davant de la cara li penjava un drap amb una carota pintada, que li donava un aspecte pintoresc; el drap el portava subjecte al cucurull, que li feia de barret i quan volia l’arrebussava i el replegava.'

En l'actualitat el Pollo apareix a les cercaviles de Sant Sebastià, Sant Antoni, Festa Major i Corpus de la vila de Moià.

Funcions del personatge

Antigament el Pollo obria les processons religioses i obligava a treure el capell a tothom al pas de les imatges i les autoritats religioses. Avui, el Pollo és un personatge festiu que fa diverses funcions, amb el poder que li otorga la cara tapada i el bastó-conill dissecat que duu a les mans.

En primer lloc, obre l'espai perquè la festa es desenvolupi amb llibertat: obre camí a les cercaviles i balls apartant la gent perquè els entremesos (gegants, nans, bestiari...), dansaires i músics puguin actuar amb normalitat.

En segon lloc, és un esparriot, un personatge d'aires carnestoltencs que contagia l'ambient de festa, d'excitació i transgressió als assistents amb les seves persecucions i jocs amb la mainada, burles amb el públic i petites transgressions.