La passejà de Sant Onofre

Cada 9 de juny, els habitants de Quart de Poblet fan la 'Passejà'. Es tracta d'una singular processó nocturna en què es porta la imatge del patró del poble, Sant Onofre, des de l'ermita a l'església acompanyada per l'espetec de milers de coets i alegres marxes musicals.

Quart de Poblet i Sant Onofre

Quart de Poblet és una població situada a la comarca de l’Horta Sud, a una distància de deu quilòmetres de la ciutat de València. La vila és probablement de fundació romana. El nom de Quart deriva de quartum, en referència al quartum millarium, o fita que marcava la quarta milla des de València per l’antiga calçada romana que anava des de la ciutat cap a l’interior. El segon nom, Poblet, deriva del llarg domini feudal, des de Pere el Cerimoniós fins a la desamortització, que establiren sobre aquesta població, junt amb Aldaia, els monjos del Monestir de Poblet de Tarragona.

Sant Onofre és el patró dels xocolaters i dels torners. És venerat a Quart de Poblet, però també en altres indrets del País Valencià, sempre amb processons ben especials. Lluny de la solemnitat habitual en aquests casos, la desfilada de Quart de Poblet destaca per dos elements: la pirotècnia i la música.

La processó

La imatge del sant recorre els carrers del poble acompanyada pel llançament de coets, subjectats amb tenalles de fusta. Una fila de coeters encapçala la processó nocturna. El recorregut bàsic pels carrers del poble passa per l’eix central del casc antic (carrers l’Alcota, Major i Baró de Càrcer) i finalitza en la parròquia Puríssima Concepció, on la imatge queda guardada per a les celebracions de l'endemà.

Al llarg de l’itinerari, es realitzen dues parades per encendre les anomenades “rodes de foc” al voltant de la imatge del sant. Hi participen membres de la corporació municipal i de l’Associació d’Amics de la Passejà, encarregada de l'organització de la festa. Els clavaris envolten el tabernacle de la imatge i s'encenen llargues bengales mentre giren al voltant del sant. Des de fa 6 anys es fa una altra 'roda' exclusivament amb els més petits, on s’utilitza foc de bengala.

Al finalitzar el recorregut, es dispara un petit castell de focs d'artifici i es diposita la imatge en el temple parroquial. Al dia següent, la processó general torna el sant al seu lloc d'origen on residirà fins al setembre, moment de les festes patronals.

L'excepcional ús de pirotècnia en una processó religiosa rau en el fet que aquest sant sigui el protector davant els trons i els llampecs junt a la coneguda i tradicional fal·lera pirotècnica pròpia dels valencians.

L’any 2007, la Comunitat Valenciana va atorgar la declaració de Festa d’Interès Turístic Local a la “Passejà de Sant Onofre” de Quart de Poblet.

La llegenda

Tradicionalment s’ha situat l’origen de la Passejà l’any 1723, en el marc d’una llegenda miraculosa en un Quart agrícola i rural. Així, en mig d’una gran sequera, el poble celebrà una processó rogativa amb la imatge del sant. De sobte, va començar a caure una forta granissada que espantà els vilatans, però de seguida comprovaren que, en compte de granís, el que queia era només aigua beneficiosa. Aquella mateixa nit, vigília de la festivitat del Sant patró, el poble, en agraïment, passejà la imatge il·luminada amb foc i coets.

Els historiadors locals de la primera meitat del s. XX fan referència a una documentació que es trobava a l’Ajuntament i que fou destruïda en la Guerra Civil.

L’Associació d’Amics de la Passejà

Des de 1989, l’Associació d’Amics de la Passejà té com a finalitat primordial: “Assegurar la continuïtat i prestigi de la festa de la Passejà. Promoure-la, organitzar-la i participar activament en ella”.

L’associació dels Amics de la Passejà prepara al voltant de la festa diversos actes culturals, on destaca la celebració d’un concurs escolar literari i pictòric per a tot l’alumnat entre 9 i 10 anys. Aquest concurs mobilitza a prop de 500 xiquets i xiquetes, i comporta el lliurament de 45 premis que, entre altres coses, suposa la participació en una roda de foc dins la mateixa Passejà.