Professó dels armats

La presència d'un Monument Sant impressionant, una singular representació parlada de la venda de Jesús i les evolucions d'un escamot d'armats amb dos ballarins que apunten a Crist, són alguns dels trets distintius de la Processó dels Armats que se celebra a Tírvia cada Divendres Sant.

Tírvia és, com el seu nom indica, un poble pallarès que està situat a la cruïlla de tres camins (tres vies) que remunten tres valls: la Vall Ferrera, la Vall de Cardós i la Coma de Burg. El poble, que s'alça dalt d'un turonet amb molt bona visibilitat, va ser a primera línia de front durant la guerra de 1936-39 i va patir una destrucció quasi absoluta. El poble té una església dedicada a Sant Feliu i una ermita de la Pietat que custodia un interessant conjunt de nou esteles discoidals provinents del cementiri.

Cada any per Setmana Santa, el poble rep la visita de centenars de persones vingudes d'arreu per veure la seva singular processó de Divendres Sant: la Professó dels Armats. La festa va ser recuperada als anys 80 i parteix d'una tradició anterior molt rica.

El Monument Sant

Uns dies abans comencen els preparatius de la festa. A les cases es preparen els mais, uns testos a l'interior dels quals s'han sembrat llavors de cereals (civada, ordi, blat...). Els testos es deixen germinar en un lloc fosc a l'interior de les cases (fins que treuen els filaments grocs) i després es guarneixen amb cèrcols de flors i garlandes.

Per la seva banda, a l'església de Sant Feliu es munta el Monument Sant, una joia del nostre patrimoni immaterial. El Monument Sant de Tírvia es va salvar de la destrucció de la guerra i és un dels únics que queden sencers al Pirineu (juntament amb els de Ribera de Cardós, Jou i Bossòst). Està format per tres panells de fusta damunt dels quals hi ha pintades escenes de la Passió de Crist (sant sopar...) i altres motius de l'univers cristià. Aquests dies el Monument és guarnit amb els maigs, espelmes i abundants flors que hi porten els veïns i veïnes.

Els armats

Els dies previs es poden veure, assajant pels carrers, els armats de Tírvia, una altra de les joies d'aquesta festa. Es tracta d'un grup que representa els soldats romans que segons la tradició van acompanyar Jesús els dies de la seva Passió. El grup està format per un tamboriner, un capità amb llança-banderí i espasa, dotze soldats i dos ballarins. Cada armat duu un casc i una armadura de llauna, amb la particularitat que al braç esquerre és cobert amb una protecció especial, així com una llança amb unes anelles per fer fressa. Com a vestit duen camisa, pantalons i mitges blanques, un faldellí vermell i espardenyes de set vetes negres. Els ballarins van com als altres armats, però en comptes de casc duen barretina i en comptes d'armadura duen un mantó de Manila sobre l'espatlla i una faixa negre. Tot i simular ser un estol de romans, els armats de Tírvia (com passa en altres poblacions catalanes, com Besalú o Esterri) fan servir una vestimenta pròpia de les antigues guàrdies armades comtals del Pallars. 

La seqüència ritual

Els actes comencen divendres a la tarda quan, durant la missa dels Sants Oficis, els armats efectuen una cerimònia coneguda com a Canvi de Guàrdia. Quatre armats se situen en dues fileres davant el Monument Sant muntant guàrdia. Cada cert temps, aprofitant una aturada de la missa, entren el capità, el tamboriner i quatre soldats i fan el relleu als armats. Aquest canvi de guàrdia es fa unes 4 o 6 vegades. Antigament es feia durant tota la nit de Dijous Sant.

Al vespre té lloc l'acte més destacat de la festa: la Processó de Divendres Sant. Abans de sortir en processó, però, l'església acull una representació de teatre popular breu però molt singular: la Venda de Jesús. Es tracta de l'escenificació del moment durant el qual Judes traeix a Jesús entregant-lo als armats a canvi d'unes monedes. Un dels moments àlgids de la representació és quan Judes troba Jesús entre el públic, moment que els armats solemnitzen picant fort amb les llances contra el terra, provocant un estrepitós rebombori dins l'església. Tot seguit el Jesuset (és un infant), lligat de mans i acompanyat per dos saions, entra a l'església a través d'un passadís que els armats li fan amb les llances, i es postren davant el monument, moment que Malcús (aquí conegut per 'Marcus') aprofita per pegar al Jesuset.

Acabada aquesta petita escenificació teatral, es forma la processó, que surt de l'església. L'encapçala el Natzaré, amb vestit morat, portant una creu i arrossegant sorollosament una cadena per terra. Durant la processó, que recorre alguns carrers del nucli antic, Jesús cau dues vegades: a la primera, un armat l'increpa dient-li: 'Tu, tros de gos jueu, aixeca't i camina', mentre que a la segona la Verònica crida i acudeix a acariciar-lo. 

Tot seguit desfila l'escamot dels dotze armats, encapçalats pel capità i el tamboriner. Darrera seu hi ha Judes i Malcús amb un fanalet, que van amunt i avall durant la processó, el Jesuset i els dos saions, la Samaritana, tres nenes que porten un cap de Jesucrist damunt un coixí (segurament provinent d'una escultura) i les veròniques, una de les quals camina cap enrere mostrant una tela blanca amb el rostre de Jesús dibuixat.

El segueixen els quatre portants de la imatge del Sant Crist, que és acompanyada per dos ballarins (un va davant la imatge i l'altre darrere). Els ballarins fan un pas de ball molt senzill però molt característic durant la processó: salten al so del tambor, girant-se sobre ells mateixos i només s'aturen quan el tambor i la imatge paren, moment que els dos ballarins assenyalen la imatge de Crist amb la llança. 

Darrere seu hi van les tres Maries, portant eines de la Passió. Tanca la comitiva la imatge de la Dolorosa i el mossèn i un bon nombre de gent del poble cantant.

Un dels personatges singulars de la Processó de Divendres Sant de Tírvia és el 'Papurrot', home que oculta la seva identitat (cada any és diferent, però ningú sap qui és) i va amb un llarg vestit negre, vesta i armat amb un llarg bastó d'avellaner. És un personatge festiu tipus esparriot, que es passeja amunt i avall de la Processó mirant de posar ordre, d'obrir pas als participants, apartant als espectadors que molesten...

La processó surt de l'església de Sant Feliu cap a les deu del vespre, baixa fins a la capella de Sant Joan Nou que hi ha a l'entrada del poble i després fa el trajecte de tornada. Algunes cases il·luminen el pas de la processó posant llums als balcons.