Festes del Segar i el Batre

Una gran festa en dos caps de setmana per rememorar els tradicionals mètodes de treball i les tasques agrícoles de les famílies pageses a les terres de secà fins a mitjans del segle XX, abans que la modernització transformés el camp català.

Els orígens de la festa

La història de la Festa del Segar i el Batre comença l'any 1980 quan la Fuliola va celebrar nou-cents anys de vida amb una gran festa que va ser tot un èxit. En motiu d'aquella festivitat es van fer mostres d'algunes de les activitats pageses, tal i com es feien tradicionalment a la vila. L'interès que van despertar entre els assistents van decidir als protagonistes d'iniciar una festa centrada en aquestes tasques i mirar de donar-li un caràcter anual.

Des d'aleshores, la festa no ha parat de millorar, incorporant activitats musicals, balls i gastronomia, fins a esdevenir una de les festes d'oficis més important en el calendari festiu de les terres de Lleida.

Una festa per recordar com eren les tasques del segar i el batre

El cicle dels cereals i els farratges, especialment del blat, comença a la tardor amb la preparació de la terra i el sembrat de les llavors. Amb les primeres calors de l'estiu s'inicien les dues tasques més importants i les que tanquen el cicle: el segar i el batre.

Al juny, la falç al puny

El segar era una activitat que, més enllà del seu component estrictament productiu, era una activitat de socialització que aplegava tots els pagesos en els camps en un període molt curt de temps i canviava, així, el ritme quotidià de les famílies. La jornada començava ben de matinada, després d'un bon àpat i un glop d'aiguardent. S'enganxaven els carros i, amb les primeres llums del dia, s'arribava al tros.

Els dalladors, amb les seves eines ben afilades, començaven a marcar el ritme de la sega. Treballaven tan ràpid com podien i de quan en quan s'aturaven, treien la pedra d'esmolar que duien en un pot d'aigua penjat a la cintura i tornaven a afilar la dalla. Els lligadors seguien als dalladors recollint i lligant les rengles d'espigues tallades i fent garbes, feixos d'espigues tallades que es deixaven al sol per tal d'enrossir-les. Després s'utilitzava un estri amb pues arrossegat per un animal o una persona anomenat 'diable' per tal de recollir les espigues més difícils. Tot seguit era el torn de les espigadores, que recollien manualment les restes de la collita, que s'aprofitava com a pinso per les aus de corral.

Qui no bat pel juliol, no bat quan vol

Dues setmanes després d'acabat el segar, aprofitant la bonança del mes de juliol, arribava el moment de batre, és a dir, el procés mitjançant el qual es separa el gra de la palla. Antigament aquesta tasca era un dels processos productius més amplis i complexes del món pagès i consistia en aixafar manualment les espigues de les garbes per tal de separar tots dos productes i preparar-los per què es conservessin el millor possible.

Primer hom anava a buscar les garbes al tros i les portava a les eres, els terrenys d'argila endurida situats en espais oberts on el vent pot circular amb facilitat. Allà s'assecaven bé les espigues. Després d'esmorzar s'enganxaven els trills i rodets a les bèsties i es deixava ben plana la batuda. Amb l'arribada de la tarda i l'ajuda dels vents de marinada es feia la palla i els batedors treballaven el més ràpid possible per separar el gra abans de guardar-los als sacs.