Ramellet de Sant Joan

Un dels costums propis de la diada de Sant Joan en moltes poblacions catalanes, especialment al Pirineu i altres zones muntanyoses, és l’elaboració d’un ram amb diverses herbes que, segons la tradició, té la virtut de protegir i portar bona sort.

La tradició del ram fet amb herbes de Sant Joan és comuna i ben arrelada a les terres altes dels Pirineus -del Capcir al Conflent, passant per la Cerdanya-, així com a altres zones de Catalunya.

 La pràctica és ancestral, fixada pel pas del temps, i és més o menys la mateixa a tots els pobles. Abans de la sortida del sol, quan la rosada encara cobreix els camps, els veïns surten a cercar un nombre senar d’herbes: tres, cinc o set, sempre imparells. Aquesta rosada matinal té propietats beneficioses i que, en impregnar les plantes, els confereix un poder guaridor i protector.

Amb aquestes plantes es confecciona el ram o ramellet de Sant Joan, conegut també com a bouquet (en francès) o «la bonaventura». Aquest petit conjunt vegetal es penja a la porta d’entrada o en una finestra de la casa, com a talismà. Es creu que porta bona sort, bons auguris, prosperitat, bonaventura, bon aire, bonheur i que protegeix la llar del mal (calamitats, insectes o encanteris de bruixes).

A més a més, en alguns pobles, aquest ram també tenia usos curatius: es deia que fregant-lo sobre berrugues o altres afeccions de la pell, ajudava a curar-les gràcies a la força de la rosada santjoanera.

Les herbes escollides poden variar lleugerament d’un poble a un altre, però moltes són comunes. Les herbes amb les quals se sol fer el ram són: pericó (Hipericum perforatum), fulles de noguer (Juglans regia), sempreviva o flor de sant Joan (Helichrysum stoechas), mort-i-viu o crespinell (Sedum sediforme), i també s’hi poden posar espernellac, santolina o camamilla groga (Santolina chamaecyparissus), saüc (Sambucus nigra), malva (Malva sylvestris), roses boscanes…

Tot i que la forma habitual és la d’un ram senzill fet sobre la base de les fulles verdes de noguer, en algunes contrades -sobretot on només s’emprava el pericó- es feia amb forma de creu, reforçant així el seu caràcter de protecció sagrada.

La recollida de les herbes es feia originàriament la nit del 20 al 21 de juny, nit del solstici d’estiu, però amb el canvi de data de la festa de Sant Joan promogut per l’Església cristiana, s’ha traslladat a la nit del 23 al 24 de juny.

El ritu és popi de l’àmbit domèstic i és un costum molt personal, però en alguns llocs, com a la Catalunya Nord, s’ha col·lectivitzat: la collita de les herbes i la confecció dels rams es fan en grup en alguns espais comuns dels pobles.