Festa major del Camí

L'ermita i la Mare de Déu

El Santuari de la Mare de Déu del Camí, conegut popularment com a 'l'Ermita', és un dels emblemes més entranyables de la vila. Situat a l'encreuament entre la riera d'Alforja i l'antiga Via Augusta, el santuari es compon d'un edifici de tres naus i creuer, del segle XVIII, i d'una torre de guaita adjunta (segle XIV) que ofereix unes excel·lents vistes de tot el Camp de Tarragona, des del mar fins a les muntanyes. L'ermita, que avui està totalment integrada dins el nucli urbà de Cambrils, té els seus precedents en una església de Santa Maria del Camí, de la que ja es té constància al segle XII (1154). L'edificació actual, que té unes dimensions considerables, acull el cambril de la Mare de Déu del Camí, patrona i protectora de la vila.

La Mare de Déu del Camí és una imatge gòtica d'una dona que duu un infant al braç esquerre i una oreneta al dret. Pels que són cristians, la imatge representa a Maria, la Mare de Déu, mentre que pels que no ho són, representa a la deessa Mare, la Mare Terra. De la imatge original, cremada l'any 1936, només en queda un tros de testa, que s'exhibeix al cambril. La imatge actual es va estrenar l'any 1939. L'advocació 'del Camí', també present a la Garriga i a Granyena, fa referència al seu emplaçament primigeni, a tocar d'un dels principals camins de l'època dels romans, la Via Augusta, i també a la manera com fou trobada la imatge. La llegenda explica que uns caminants van descobrir la imatge de la Mare de Déu entre el brancatge d'una palmera, a prop de Cambrils, al costat d'aquesta antiga riera i camí, motiu pel qual també se la coneix per Mare de Déu de la Palma o del Palmer.

La Mare de Déu compta amb una gran devoció, especialment entre els mariners de Cambrils, doncs històricament ha estat relacionada amb l'aigua: tant per demanar pluja (i que faci retrocedir la sequera) com per protegir els pescadors a alta mar. La tradició oral explica que a la Mare de Déu del Camí la volgueren posar dins l'ermita d'esquena al mar però que, cada vegada que ho feien, la imatge apareixia girada mirant al mar, tal i com és a l'actualitat. També es diu que van ser els mateixos mariners cambrilencs qui van transportar amb les seves barques, des de les pedreres de Montjuïc de Barcelona, les pedres amb les quals es va ampliar el santuari.

Els actes de la Festa Major

La Festa Major de Cambrils se celebra en honor a la Mare de Déu del Camí, i actualment s'allarga més de dues setmanes d'activitats entre finals d'agost i mitjans de setembre, tenint el 8 de setembre com a dia central.

La festa arrenca oficialment a finals d'agost amb el pregó d'inici, que s'acompanya d'un vermut popular, coca de recapte i avellanes. Un dels caps de setmana clau és el de la Nit del Foc, un multitudinari correfoc pels carrers del nucli antic que culmina amb una encesa final a la plaça del Setge i un gran concert al Pinaret, epicentre musical de les festes. La vigília, el 7 de setembre, es fa el tradicional convit institucional a les persones que es diuen Maria, Camí o Maria del Camí, seguit de la revetlla.

El dia 8 de setembre, dia de la nativitat de la Mare de Déu, l'Ermita és converteix en el centre de les celebració. El matí comença amb la tronada i la sortida del Seguici Popular d'anada a Ofici. Aquesta desfilada està formada pel Ball de Diables els Cagarrieres, la colla Tota l'Endenga (amb les dues parelles de gegants, els dos gegants manotes, els nanos i la bèstia de foc Farnaca), el ball de bastons, els timbalers, les pubilles i hereus, i les autoritats municipals. Un cop a l'Ermita, es fa la missa solemne, el cant dels goigs i l'ofrena floral a la Mare de Déu que realitzen les diferents entitats de la vila. La jornada es completa amb l'actuació de tots els balls i elements de la cultura popular festiva local i una ballada de sardanes.

A la tarda, el protagonisme és per al ball parlat de Vileros i Mariners, una sàtira local recuperada que narra les disputes festives entre els habitants del poble i els de la platja. Aquest ball ha substituït l'antic Ball de la Rosaura, representat breument entre el 2008 i el 2012 i actualment desaparegut. El Ball de la Rosaura era una obra de teatre de carrer que, combinant el text amb la música en directe, relatava les vicissituds d'una jove filla de cortesans castellans, que era seduïda, raptada i violada per dos fadrins. Aquesta peça de teatre acabava amb els parlaments d'un diable burlesc que recitava un conjunt de versos que satiritzaven diferents aspectes de la vida local cambrilenca.

Cada dos anys, al voltant de la Diada de l'Onze de Setembre (sovint el diumenge següent), s'organitzen les trobades culturals de gran format al Parc del Pescador: els anys parells se celebra la Trobada de Gegants (activa des de 1998) i els anys imparells la Trobada de Bastoners, congregant colles de tot Catalunya.

Altres activitats que tenen lloc durant tots aquests dies són els concerts de gran format al Parc del Pinaret (sovint prioritzant actuacions de grups de música catalans), el Festival Mangrana (des del 1997), un festival internacional de música ètnica i popular, que es fa els dies de Festa Major al Parc del Pescador, així com activitats familiars i una àmplia oferta cultural adaptada als nous temps.

Cada deu anys, tots els acabats en 3, la festa té un caràcter extraordinari i, per això s'anomena Festes Decennals, essent les darreres les de l'any 2023.