Les maresdedéu trobades

El dia 8 de setembre és el dia que els cristians celebren la festa de la nativitat de la Mare de Déu. La festa es viu amb especial intensitat en tots aquells santuaris de les maresdedéu trobades, anomenats així perquè foren erigits en el lloc on fou trobada, en circumstàncies especials, una imatge de la Mare de Déu.

Les terres de parla i cultura catalana compten amb una innombrable mostra d'ermites, santuaris, petites esglésies i altars parroquials dedicats a la Mare de Déu.

Tots aquestes ermites, i les maresdedéu trobades que ostatgen, tenen el seu origen en unes narracions de caire llegendari o mític i que han estat difoses per tradició oral però també de forma escrita, a través, bàsicament, dels goigs. Aquests relats tenen una mateixa estructura interna i el seu nucli narratiu té una configuració semblant, amb lleugeres variacions i convenientment adaptats a llocs geogràfics concrets.

La història la protagonitza un pastor (adult o jove, i en alguns casos una pastora) que, mentre pastura el bestiar, s'adona del comportament atípic d'un bou o d'alguna altra bèstia del seu ramat. L'animal realitza moviments estranys i sembla enderiat en alguna cosa enigmàtica. El pastor, intrigat, s'acosta cap al lloc -cova, arbre, font, roca o esbarzer- on ha anat a parar l'animal i hi descobreix una imatge (una talla de pedra o fusta de tipus escultòric) d'una dona amb un nen als braços. Aleshores, el pastor, sorprès, recull la imatge i la porta muntanya avall cap a la població més propera, on comunica la noticia de la seva troballa.

Quan el poble veu la imatge, decideix erigir-li una ermita a la mateixa vila o bé la trasllada a l'església parroquial. En tots els casos, la imatge desapareix durant la nit i retorna, misteriosament, al lloc originari on fou trobada. Aquest fet miraculós, que sovint es repeteix tres vegades, s'interpreta com un signe clar que la voluntat de la marededéu trobada és de restar a l'emplaçament inicial i per això se li erigeix una capella, ermita o altar, al costat de la cova, arbre, font, roca o esbarzer on aparegué per primera vegada.

Una altra versió dels relats explica que el pastor no s'emporta la imatge, si no que avisa a la resta de vilatans, que van al lloc de la troballa en processó. Allà succeeix algun fet miraculós, una aparició o una manifestació de la natura prodigiosa -una nevada en ple estiu, un clar de llum enmig d'una tempesta, un llampec sobtat...- que assenyala el lloc concret on s'edificarà l'ermita o santuari.

Hom creu, per la seva reculada antiguitat, que aquestes imatges eren representacions de la deessa Mare, una divinitat femenina precristiana present a molts racons d'Europa i relacionada amb les forces de la Natura presents en indrets especials, com coves, roques, arbres monumentals i altres indrets sagrats. Amb l'arribada i progressiva implantació del Cristianisme, les imatges passaren a representar a Maria, la mare de Jesucrist, la Mare de Déu.

La majoria d'aquestes imatges de la Mare de Déu prenen el cognom del lloc on foren trobades, per exemple, la Mare de Déu de Queralt, la Mare de Déu del Camí, la Mare de Déu de les Ventoses, la Mare de Déu del Prat, la Mare de Déu de la Serra, la Mare de Déu del Mont, la Mare de Déu de les Arenes, la Mare de Déu de la Riera, la Mare de Déu de la Bauma...

Tots aquests espais de culte a la Mare de Déu celebren la seva festa gran el 8 de setembre, que es coneix popularment com el dia de les maresdedéu trobades. D'aquesta manera, l'església va unificar totes les celebracions en una, amb independència de la data en què foren trobades les imatges i de la data de celebració local.