|
VII Dia del Geganter a Vilafranca del Penedès
|
Informa: Raimon Mascaró, Geganters de Vilafranca
Diumenge, 15 de març de 2009 a les 19:48
|
Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) - El proper diumenge 22 de març es celebrarà a Vilafranca del Penedès el VII Dia del Geganter. Enguany els Gegants de Vilafranca, en Ferragut i n'Elisenda, estaran acompanyats per les colles de gegants bicentenàries de Reus: els Indis, els Moros i els Vitxets.
A més a més l’acte també comptarà amb la presència dels gegants petits de Vilafranca, en Jordi i la Montserrat que estaran acompanyats pel Fadrins, els gegants petits de Reus.
La idea de crear la Diada del Geganter va anar a càrrec de la pròpia colla de Geganters arran de que la mainada sempre es queixava que els gegants de Vilafranca sortien molt poc, ja que només sortien a ballar per la Festa Major i per Corpus i en comptades ocasions a fora de la població, per això els nens sempre que passaven per la Casa de la Festa Major volien veure aquestes peces tan simbòliques dins el món dels gegants. Així els Geganters de Vilafranca van voler dedicar una diada explícita als Gegants de Vilafranca, en Ferragut i n’Elisenda, els quals daten de 1510 en Frragut i de 1601 n’Elisenda.
D’aquí que ara fa set anys es va crear el Dia del Geganter, la manera inicial d’enfocar la festa va ser amb un acte cultural el dissabte (una taula rodona, “Els gegants de Vilafranca” – any 2003- i “La construcció de Gegants” – any 2004-) i una cercavila amb els Gegants de Vilafranca on poguessin participar els ex-geganters i tothom que vogués provar d’aixecar-los. Però des de fa quatre anys els esforços es centren en convidar una colla de Gegants Històrics o Centenaris de Catalunya, per convertir la diada en una Passejada de Gegants Històrics de Catalunya. Així ja s’han passejat per la capital de l’Alt Penedès en el marc del Dia del Geganter, els Gegants del Cós del Bou de Tarragona (1825), els Gegants Grossos de Vilanova i la Geltrú (1709) i els Gegants de Santa Maria del Mar de Barcelona (1601) i la Familia Robafaves de Mataró (1725).
Enguany, i com en els darrers quatre anys passejaran per Vilafranca una colla de Gegants Històrics de Catalunya, però la novetat d’enguany és que per la Vila hi passejaran 4 parelles de Gegants Històrics, és a dir, a banda d’en Ferragut i n’Elisenda, també hi participaran els gegants bicentenàris de Reus: els Indis, els Moros i els Vitxets datades de 1805. D’aquesta manera la Vila tindrà l’honor de veure dansar pel seu cas antic als Gegants de Reus.
A més aquest any i com l’any passat també sortiran els gegants petits de Vilafranca, en Jordi i la Montserrat que aniran acompanyats pels Fadrins, els gegants petits de Reus. Així el diumenge dia 22 de març per Vilafranca ballaran 12 gegants.
ELS ACTES
Els actes d’aquest any es centren en el diumenge 22 de març:
A les 11:15h del matí i a la Plaça de la Vila hi haurà la plantada de gegants.
A les 12h del migdia i des de la mateixa Plaça de la Vila sortirà la passejada dels Gegants que seguirà els següent recorregut: Plaça de la Vila, c/ Sant Joan, Rambla de Nostra Senyora, c/ de la Parellada, Plaça Constitució, Plaça Vall del Castell, Plaça de l’Oli, Plaça Jaume I, Plaça de Santa Maria, c/ de Santa Maria i Plaça. de la Vila. En finalitzar el cercavila hi haurà la ballada de lluïment de les dues colles.
ELS GEGANTS DE VILAFRANCA
Els Gegants de Vilafranca En Ferragut i l’Elisenda, estan fets de fusta, guix i cartró pedra, i duen uns vestits que es renoven periòdicament. Tenen una alçada de 333 cm aproximadament i pesen 98 kg. Els components del ball dels gegants formen part dels Geganters de Vilafranca, uns 20 balladors responsables que els gegants evolucionin amb les peces de la Pavana, el Valset, la Tonada, la Passada i el Minuet. Abans havien dansat al so del flabiol i del tamborí, però actualment els acompanyen la gralla i el tabal.
La majoria de gegants amb tradició provenen de les antigues processons de Corpus del segle XV. El primer gegant que hi ha documentat a Europa és a Barcelona, l’any 1424.
A Vilafranca coneixem l’existència d’un sol gegant amb certesa l’any 1510 (al Llibre verd de Vilafranca esmenta que: “lo dit rey Pere II, morí en esta vila de Vilafranca y en la casa [que] té lo convent de Santes Creus en la dita vila als 11 de Novembre de 1286, lo qual fou enterrat al convent de Santes Creus i deixà lo contell (que antigament portava lo gegant) a la sacristia de la present vila i lo dit Rei en Pere venia de la batalla [que] havia tingut ab lo rei Carles de França, lo qual se retirà a Empúries i allí morí de les pestíferas moscas que hisqueren de lo cos de Sant Narcís y empestiferaren a ell i tot lo exèrcit” això vol dir que és probable que al s. XIII ja existís un gegant a Vilafranca), i no és fins el 1600 que ens parlen d’una parella de gegants que participen en la festa de Corpus. A més, en Ferragut té el privilegi d’ésser el primer gegant d’arreu del món conegut amb nom propi.
El fet que els gegants sortissin per Corpus és perquè simbolitzen personatges importants representants d’arreu del món que vénen a retre homenatge al cos de Crist. Al començament reproduïen personatges àrabs: Ferragut és un nom d’un cabdill àrab de llegenda. Els vestits que portaren amb indumentària àrab arriben al darrer terç del segle XIX. A partir d’aquestes dates els gegants vilafranquins pateixen diferents canvis en la roba, fins a arribar a ser nobles renaixentistes. Des dels anys vint fins ara, amb la sola salvetat del període republicà, van vestits de reis cristians.
En els seus orígens el Gegant i la Geganta van ser propietat de la confraria de Sant Josep i Sant Macari, però a començament del segle XX passen a ser propietat municipal. Els Gegants s’incorporen a la Festa Major a les acaballes del segle XVIII i és l’únic ball de la Festa Major de Sant Fèlix que té diada pròpia, ja que des del 1981 passegen per la Vila la vigília de Corpus, tal com havien fet fins el 1969, any en que es va deixar de fer aquesta processó.
ELS GEGANTS DE REUS
Les primeres referències de gegants a la ciutat de Reus daten de 1621, ja que s’ha trobat en anotades en el Llibre del Consell -les actes de l'Ajuntament- i totes les despeses que fan referència al pagament dels balladors dels gegants, la confecció dels vestits nous... Des de la seva creació, l'Ajuntament es va fer càrrec de la seva conservació -arreglar els desperfectes, fer vestits nous- així com de pagar els geganters. Com en la majoria dels pobles i ciutats els gegants sortien a ballar per la celebració del Corpus, i a Reus, també surten per Sant Pere (patró de la ciutat) i amb motiu d'altres celebracions i solemnitats.
Com a curiositat destacar que a Reus cada vegada que surten els Gegants s’'anuncia la seva sortida a tota la ciutat, des del campanar, ja que es fa sonar una campana: la de Sant Bernat, que s'anomena també la Campana dels Gegants
Fins a finals del segle XVIII, la ciutat de Reus comptava amb dues parelles de gegants, una de gran i una altra de mida més petita. Els dos gegants sembla ser que anaven vestits de guerrers moros amb turbants i sabres i les dues gegantes anaven vestides seguint la moda de l'època.
A mitjan segle XVIII, a banda d'aquestes dues parelles, es construí una gegantona aprofitant un cap d'una de les gegantes que ja no servia. Segons els documents de l'època, aquesta gegantona era de mida més petita i representava una dona de raça negra. La vida d'aquesta última fou curta, ja que als pocs anys deixà de sortir.
Al tombant del segle XIX, i més concretament al 1805, es construïren tres noves parelles que són les que encara es conserven avui dia: els Vitxets (els més petits), els Moros (mitjans) i els Indis (els més grans). El Vitxet hauria estat, inicialment, un gegantó.
Sembla ser que en un principi es pretenia començar el nou segle amb quatre parelles noves de gegants que representessin les quatre parts del món (Europa, Àsia, Amèrica i Àfrica), però potser per manca de diners i per problemes de l'època només se'n pogueren fer tres. Totes tres parelles anaven vestides de forma semblant a la que coneixem.
Una de les sortides més destacades que van fer fora vila els nostres gegants, fou l'anada a Barcelona l'any 1929 amb motiu de l'Exposició Universal, per tal de festejar-hi el dia de Reus i la seva comarca. Durant la guerra de 1936-39, els gegants deixaren de sortir, però al 1939, ja participen a la Festa Major.Des de començament de segle, la idea de fer la quarta parella no es deixà de tenir present i no fou fins l'any 1956 que per subscripció popular s'aconseguiren reunir els suficients diners per encomanar la nova parella, la que havia de representar el continent asiàtic
Vint anys més tard, el 1976, es pensà de fer una cinquena parella que representés la raça que faltava. Aquesta parella estrenada al 1977 no fou del gust de la gent de Reus, la qual cosa provocà repetides peticions de substitució per uns de nous. Així a l'any 1989, per subscripció popular i amb l'aportació de l'Ajuntament, es pogué encomanar la construcció d'una nova parella de negres que ocupés el lloc dels seus predecessors. I al setembre d'aquest mateix any s'estrenaren durant les festes de Misericòrdia, amb una molt bona acollida per part de la població. L’any 2005, coincidint amb els 200 anys dels gegants antics, es van fer unes rèpliques i els originals resten desats al museu municipal.
Més informació: http://www.gegantersdevilafranca.org
|
|
|
ECOSISTEMA
