|
Cambrils recupera el Ball de la Rosaura
|
Informa: Àngel Vallverdú
Dimarts, 2 de setembre de 2008 a les 11:10
|
Cambrils (el Baix Camp) - La Mostra de Danses d’Armes, la recuperació del Ball de la Rosaura, o el concert que posarà punt i final a la
celebració de la Diada Nacional de Catalunya, a càrrec d’Els Pets, són les principals novetats de la Festa Major de Cambrils.
Els estudiosos situen l’origen de la festa de la Mare de Déu del Camí, la Festa Major de Cambrils, de la troballa que es va fer de la imatge de la marededéu al costat del camí que passava pel municipi, cap a mitjans del segle XII. És al voltant del santuari on es concentren els actes centrals de la Festa Major: el pregó, el vermut popular, l’ofici solemne, l’ofrena floral, la ballada de sardanes i la concentració del seguici popular, amb tots els elements festius de la ciutat.
Però la festa ha anat incorporant altres activitats i altres escenaris que, amb el pas del temps, també han esdevingut testimonis de la celebració: els parcs del Pescador i Pinaret acullen el festival de Música ètnica i popular Mangrana; l’espectacular Nit del foc omple de diables, bèsties, llum, música i foc els carrers del Nucli antic; la música electrònica del Sunfec sona al
Palau Municipal d’Esports, etc. Enguany, el programa incorpora algunes novetats interessants. La Mostra de danses d’armes, la recuperació del Ball de la Rosaura, o el concert que posarà punt i final a la celebració de la Diada nacional de Catalunya, a càrrec d’Els Pets, en són alguns exemples.
EL BALL DE LA ROSAURA A CAMBRILS
Els balls parlats són representacions de teatre popular molt arrelades a la geografia catalana, especialment a allò que es coneix com a Catalunya Nova. Aquestes manifestacions consistien, i consisteixen, en la posada en escena d’una obra que combina el gest, la paraula i l’atrezzo d’una peça teatral més o menys llarga amb la música i el ball que porten a terme els mateixos actors i que, probablement, té els seus orígens en el teatre medieval. Tal com ha arribat fins als nostres dies té com a característica important, també, el fet que es portin a terme, generalment, pels carrers i les places dels nostres pobles i ciutats, quasi sempre a peu pla.
Si bé és cert que hi predomina la temàtica religiosa (hagiogràfica i bíblica) el ventall de temàtiques abraça des de la representació de fets històrics o la biografia de personatges preeminents fins al relat o la idealització de la realitat més rabiosa, passant per les aventures bandoleresques, la sàtira o les truculentes adaptacions de romanços (literatura de fil i canya). És precisament en aquest darrer supòsit on trobem el Ball de la Rosaura de Trujillo, que narra les desventures d’una joveneta que pateix els abusos i vexacions del seu pretendent, acaba clausurada com a monja per expiar el seu pecat mentre que els malfactors són capturats i executats. L’obra es clou amb el monòleg d’un diable burlesc que fa un repàs de tot allò que té de censurable la vida quotidiana.
Com podeu veure a grans trets es tracta d’una adaptació d’un romanç situable al Trujillo (Extremadura) de finals del segle XVIII amb un contingut, per desgràcia, encara vigent com és el maltractament de gènere i l’aplicació de la justícia sobre aquells que el porten a terme. Com acostuma a succeir a la major part de balls parlats, el component moralista i alliçonador del missatge és ben evident. A Cambrils hi ha referències de la representació d’aquest ball per la festa major de 1904, coincidint amb el cinquantenari de la proclamació del dogma de la Immaculada Concepció. El Diario de Reus del dia 4 de desembre de 1904 indica referint-se a la propera festa major:
A las cinco, saldrán a recorrer las calles de la villa los gigantes, enanos, gralls, “Ball de Valencians”, “Ball de l’Espinela” y “Ball de la Rosaura”... Cinquanta anys més tard Josep Salceda parla d’aquella festa major en un article publicat a la Revista Cambrils i ens diu que, encara llavors, sentia a dir als seus pares i avis allò de “Rosaura como te recreas a la sombre de este pino...”, una de les frases que es reciten durant el ball, la qual cosa demostra que aquest tenia una certa implantació a Cambrils. El text del ball que es representarà, segurament el mateix que es representà ara ja fa més de cent anys, és el que es va publicar cap als anys vuitanta del segle XIX per la Libreria de Joan Grau Gené, ubicada a Reus, i escrita per J. Torres Donat amb el títol original Historia o danza dramàtica de Rosaura de Trujillo, respectant el text original en llengua castellana tot i uns lleugers retocs que en res el desvirtuen, ans al contrari, l’adapten a Cambrils especialment, el parlament final del diable burlesc, el qual, farà un repàs satíric de l’actualitat i la vida cambrilenca, aquesta vegada sí, en català.
La coreografia, simple i austera, ha estat creada per aquesta ocasió, essent un simple nexe d’unió (o una separació, segons es vulgui) entre cadascuna de les escenes. Per a la música s’ha agafat la partitura que recollí Joan Amades en el seu Costumari Català d’aquest ball quan es representava a Montblanc i l’interpretarà un conjunt format per flabiol i tamborino, acordió diatònic i violí. Cal destacar que poder veure de nou aquest ball és fruit de la col·laboració entre el Grup de Teatre Xerinola i membres del Casal Municipal de la Gent Gran, amb la col·laboració del grup de trabucaires Els Miquelets de Badalona i tres joves músics cambrilencs. La força del text, el repartiment de disset actrius i actors, la música, el retronar dels trabucs, la vistositat de la indumentària, l’originalitat de la sàtira del diable burlesc i l’olor de la pólvora fa que no us pugueu perdre aquest espectacle. I esperem que sigui per molts anys.
A les 18 h, a la plaça d’Espanya,
Organitza: Grup de Teatre Xerinola, amb la col·laboració de membres del Casal Municipal de la
Gent Gran, del grup de trabucaires Els Miquelets de Badalona i tres joves músics cambrilencs.
Més informació: http://inet.cambrils.org:8081/
|
|
|
ECOSISTEMA
