|
La Falla Arrancapins celebra 100 anys
|
Informa: Anònim, Falla Arrancapins
Dilluns, 11 de febrer de 2008 a les 10:51
|
València (l'Horta) - La falla Arrancapins celebrarà en les Falles de 2008 el Centenari de la seua primera falla, que fou plantada en 1908. Durant el present exercici s'han dut a terme diverses iniciatives que clouran amb la plantà i cremà d'unes falles especials. Entre les iniciatives esmentades podem destacar l'edició del disc De la terra, que conté nombroses aportacions dels músics i cantants en valencià, així com dos peces musicals molt singulars: el pasdoble A Arrancapins, composat per Antoni de la Asunción, i la peça Arrancapins, obra d'Àlvar Carpi.
També s'ha editat el llibre Arrancapins en la memòria. Cent anys d'imatges, recull de fotografies expressament seleccionades per a rememorar no només el passat de la falla sinó també del barri que li dóna nom i al qual sempre ha estat profundament arrelada. Una altra iniciativa ha estat l'elaboració d'un llibret especial del Centenari, que planteja el tema central de si unes altres falles són possibles, amb col·laboració de més de quaranta experts i fallers. Junt al llibret també s'ha editat el llibre Paellofília. Els arrossos i paelles d'Arrancapins, un volum dedicat a les paelles heterodoxes, arrossos i altres plats que Arrancapins ha cuinat al carrer en les nits de falles dels darrers anys.
Pel que fa als cadafals, l'infantil està dedicat al número cent, mentre el cadafal gran, significativament titulat Una falla de cent, està dedicat al centenari d'Arrancapins i a la seua peculiar idiosincràsia fallera en el darrers vint-i-cinc anys. Tant el cadafal gran com l'infantil estan construïts pels propis fallers i falleres com ve sent norma de la falla des de 1986 i, com també és habitual, ambdós estaran fora de concurs per decisió explícita de la comissió.
 Finalment, en el capítol de festejos el Centenari proposa una setmana de Falles ben peculiar: com a novetat històrica, s'avança la plantà de la falla gran un dia per a disposar de més temps per la festa (cal recordar ací que, mentre el dia 15 i especialment la nit del 15 al 16 per a la gran majoria de falles ja és de festa, per a la comissió d'Arrancapins suposen una dura jornada i nit de treball per a plantar la falla). Com és habitual a Arrancapins, la plantà es farà en la tradicional modalitat de al tombe. Així mateix està previst fer una especial obertura festiva del casal amb una invitació a totes i tots els qui han tingut alguna relació amb la nostra història. El mateix dia 15 de març tindrà lloc, a les 20,00 hores, una Cantà d'Estils i Albaes, amb els cantadors Josep Aparicio Apa, Teresa Segarra i Trini Carballo, el versador Josemi Sánchez i la rondalla de corda i vent de Godella.
També se celebrarà el 17 de març (24,00 hores) un Correfoc especial la nit de la cercavila del Gegant Arrancapins i el Cuc Farruc amb la participació de la prestigiosa Colla de Dimonis de Massalfassar. El dia 18 a les 22,30 hores tindrà lloc la Nit de les Paelles d'Arrancapins amb la presentació del llibre Paellofilia. Els arrossos d'Arrancapins, editat per la comissió amb motiu del seu Centenari. El dia 19 de març també s'inaugurarà una placa commemorativa del Centenari.
I com aportació especial, Arrancapins recupera una vella tradició fallera fa ja molt de temps desapareguda. Enguany, i coincidint amb el Centenari de la nostra falla, hem volgut recuperar una antiga tradició fallera del segle XIX, que era la de cremar els cadafals fallers amb la figura d'un drac de foc, és a dir, un drac provist d'algun mecanisme pirotècnic que es despenjava des d'un fil d'aram o corda situat a dalt d'un edifici, i que en baixar per ell llançava el seu foc sobre la falla. Aquell costum ja s'havia perdut a començaments del segle XX, i tant sols van perdurar aïlladament certes reminiscències, com utilitzar mecanismes en forma de coet o avionet que, en despenjar-se dels edificis o balcons, incendiaven les falles. Cal tenir en compte que la figura del drac és molt característica del bestiari valencià, i que en la ciutat de València s'han d'esmentar, històricament, els drac llegendari del Patriarca, els dracs que desfilaven en les entrades reials o en la processó del Corpus (des del segle XIV) i de Sant Donís, o altres dracs, així com tarasques, que eixien en carros triomfals de les grans celebracions gremials (especialment dels gremis de fusters i d'armers) i barroques, ja en el segle XVII. En les falles, el mateix Eduard Escalante, en la seu sainet La Falla de Sen Chusep (1870) descriu com un drac inicia la cremà d'una falla, i encara un altre testimoni, com la revista El Tio Nelo, també de 1870, conta com es cremava una falla del casc històric: "Por último el tradicional dragón que se acostumbra a usar para prender fuego a la falla..."
Nosaltres, des d'Arrancapins, reprenem la tradició amb la construcció del Drac de la Sèquia de Favara, que es presentarà en societat per a botar foc a la falla del Centenari. S'anomena Drac de la Sèquia de Favara perquè aquesta històrica sèquia passa per baix de la nostra demarcació i un vell ramal d'ella per baix del nostre casal. Des d'Arrancapins, doncs, hem volgut contribuir a la recuperació del vell patrimoni cultural faller, per tal que siga conegut per la ciutadania.
FALLA ARRANCAPINS
info@fallaarrancapins.org
Més informació: http://www.fallaarrancapins.org
|
|
|
ECOSISTEMA
