L'autor parteix de la base que «la nostra societat, immersa en un procés globalitzador que acosta les diferents cultures del planeta a còpia d'esborrar-ne els trets que les singularitzaven, és hereva de múltiples i diverses cultures que al llarg del temps han anat deixant la seva empremta». Per això, «les nostres tradicions són el resultat de múltiples superposicions d'èpoques successives, però també d'influències de cultures i creences ben diverses». «Aquesta barreja de tradicions i de costums crea confusió i incoherències de tota mena, però alhora també acaba enriquint la nostra cultura.»

Amb aquestes premisses, l'autor analitza cadascuna de les tradicions pròpies del cicle nadalenc, dividides en dos grans blocs: les que impliquen alguna mena d'escenificació o de representació teatral, com ara la mateixa missa del gall, els Pastorets, el pessebre, la cavalcada de Reis o els Sants Innocents, i les que porten associades la idea d'obsequiar o compartir, com ara el tió, l'arbre de Nadal, el Pare Noel, els Reis, les estrenes, les paneres o els rams de la sort.

Font: El Punt