Mica en mica, als geganters ens havien arribat comentaris que ens deien que els Gegants de Vilafranca sortien poc i que els nens voldrien veure més sovint els Gegants. Fa 5 anys vam crear el Dia del Geganter la manera d’enfocar la festa va ser amb un acte cultural el dissabte (una taula rodona, “Els gegants de Vilafranca” – any 2003- i “La construcció de Gegants” – any 2004-) i una cercavila amb els Gegants de Vilafranca on poguessin participar els exgeganters i tothom que vogués provar d’aixecar-los.

L’any passat, la inauguració de l’exposició de fotografies dels Gegants de Vilafranca va ser un acte més del Dia del Geganter, tot i que formava part del actes del XXV aniversari de Corpus.

Els actes per enguany es centren el diumenge 1 d’abril: a les 11:30h del matí a la Pl. de la Vila hi haurà la plantada de gegants. A les 12:15h del migdia a la mateixa Pl. de la Vila tindrà lloc la ja tradicional cercavila.

Aquest any els Gegants de Vilafranca, com es ve realitzant d’anys anteriors, estaran acompanyats per una colla de Gegants Centenaris i/o Històrics de Catalunya, enguany la parella convidada són els Gegants els Gegants de Santa Maria del Mar de Barcelona (datats de l601). La idea, com ja vam començar fa dos anys amb els Gegants del Cós del Bou de Tarragona (datats de 1825) i l’any passat amb els de Vilanova (de 1709) és convidar cada any una colla de gegants centenaris de manera que per Vilafranca pugin passejar diverses colles centenàries i/o històriques de renom dins el panorama geganter de català.

El recorregut de la cercavila serà: Plaça de la Vila, c/ de la Cort, Rambla de Sant Francesc, Rambla de Nostra Senyora, c/ Sant Joan, c/ de la Palma, c/ de la Parellada, Plaça Constitució, Plaça Vall del Castell, Plaça de l’Oli, Plaça Jaume I, Plaça de Santa Maria, c/ de Santa Maria i Plaça. de la Vila. En finalitzar el cercavila hi haurà la ballada de lluïment de les dues colles.

Els Gegants de Vilafranca En Ferragut i l’Elisenda, gegants de Vilafranca, estan fets de fusta, guix i cartró pedra, i duen uns vestits que es renoven periòdicament. Tenen una alçada de 333 cm aproximadament i pesen 98 kg. Els components del ball dels gegants formen part del Grup de Geganters de Vilafranca, uns 20 balladors responsables que els gegants evolucionin amb les peces de la Pavana, el Valset, la Tonada, la Passada i el Minuet. Abans havien dansat al so del flabiol i del tamborí, però actualment els acompanyen la gralla i el tabal.

La majoria de gegants amb tradició provenen de les antigues processons de Corpus del segle XV. El primer gegant que hi ha documentat a Europa és a Barcelona, l’any 1424. A Vilafranca coneixem l’existència d’un sol gegant amb certesa l’any 1510 (al Llibre verd de Vilafranca esmenta que: “lo dit rey Pere II, morí en esta vila de Vilafranca y en la casa [que] té lo convent de Santes Creus en la dita vila als 11 de Novembre de 1286, lo qual fou enterrat al convent de Santes Creus i deixà lo contell (que antigament portava lo gegant) a la sacristia de la present vila i lo dit Rei en Pere venia de la batalla [que] havia tingut ab lo rei Carles de França, lo qual se retirà a Empúries i allí morí de les pestíferas moscas que hisqueren de lo cos de Sant Narcís y empestifferaren a ell i tot lo exèrcit” això vol dir que és probable que al s. XIII ja existís un gegant a Vilafranca), i no és fins el 1600 que ens parlen d’una parella de gegants que participen en la festa de Corpus. A més, en Ferragut té el privilegi d’ésser el primer gegant d’arreu del món conegut amb nom propi. El fet que els gegants sortissin per Corpus és perquè simbolitzen personatges importants representants d’arreu del món que vénen a retre homenatge al cos de Crist. Al començament reproduïen personatges àrabs: Ferragut és un nom d’un cabdill àrab de llegenda. Els vestits que portaren amb indumentària àrab arriben al darrer terç del segle XIX. A partir d’aquestes dates els gegants vilafranquins pateixen diferents canvis en la roba, fins a arribar a ser nobles renaixentistes. Des dels anys vint fins ara, amb la sola salvetat del període republicà, van vestits de reis cristians. En els seus orígens el Gegant i la Geganta van ser propietat de la confraria de Sant Josep i Sant Macari, però a començament del segle XX passen a ser propietat municipal.

Els Gegants s’incorporen a la Festa Major a les acaballes del segle XVIII i és l’únic ball de la Festa Major de Sant Fèlix que té diada pròpia, ja que des del 1981 passegen per la Vila la vigília de Corpus, tal com havien fet fins el 1969, any en que es va deixar de fer aquesta processó. Gegants de Santa Maria del Mar de Barcelona La primera referència que trobem dels gegants de la basílica de Santa Maria del Mar, és en el 1601, en una descripció que fa el pare Rebullosa corresponent a la processó de la Canonització de Sant Ramon de Penyafort a la ciutat de Barcelona. Tot i que Pere Comes, deia que al 1583 ja hi havia una parella “al natural” que es creu que podien ser els gegants de la basílica de Santa Maria del Mar, però no se sap amb certesa. Els gegants de Santa Maria del Mar tenien la fama d’ésser els més antics de la ciutat, però també d’ésser els més alts i pesants, per això en moltes de les celebracions eclesiàstiques no hi podien participar, per les seves dificultats alhora de poder-los fer ballar o simplement donar dues passes. Durant molt de temps van canviar la seva imatge, però el gegant sempre ha conservat la seva llarga i negra barba, i la geganta el seu vano de plomes d’estruç i paó. Els actuals gegants de Santa Maria del Mar daten del 2002, basats en els antics gegants que havien existit a la basílica fins a principis del segle XX, els quals van sortir d’un projecte que encarregà la Junta d’Obres de Sta. Maria del Mar a l’escenògraf Francesc Soler i Rovirosa.

Les figures actuals van ser recuperades per l’Associació de les colles de Gegants, Diables,Bestiari, Tabalers i Grallers del Casc Antic de Barcelona (AGEDIB), però més concretament per una de les seves colles, la colla de gegants del Casc Antic, ja que tenien en ment el projecte des de feia molts anys. El Rei Salomó i la Reina de Saba, que és com s’anomenen, foren encarregats a l’artesà cardoní Antoni Mujal. Any rere any els gegants milloren la seva imatge amb complements que van estrenant, i sobretot els estrenen a la seva festa, la qual és una ballada de gegants històrics dins la Basílica de Santa Maria del Mar. La ballada es fa dins la Basílica a principis del mes de novembre. A banda els gegants de Santa Maria del Mar també formen part del Seguici històric de la ciutat de Barcelona i mostren el seu ball en el Toc d’Inici en les festes de la Mercè.