|
El pregó de l'edició d'enguany de les festes de la Mercè serà en castellà
|
Informa: Manel Viladric
Dimecres, 6 de setembre de 2006 a les 11:15
|
Barcelona (el Barcelonès) - Un any més el pregó de les Festes de la Mercè de Barcelona serà en castellà. L'Ajuntament de Barcelona ha decidit, ningú sap molt bé per què, que l'idioma oficial de l'acte laic d'obertura de les festes sigui en aquesta llengua. Aquest fet forma part d'un llarg procés de decaiguda i crisi de les festes populars a la ciutat.
Des de ja fa un bon grapat d'anys, i coincidint amb la manca de relleu a la cúpula del Departament de Festes, totes les festes populars de Barcelona van de cap a caiguda. El cansament i la manca de relleu generacional dins l'equip que coordina i gestiona les festes populars, fan que aquestes, lluny de ser un instrument de cohesió, identitat i participació de veritat (i no a cop de talonari), hagin esdevingut una caricatura d'elles mateixes. De fet, només en aquelles festes populars on no hi participa l'Ajuntament hi ha realment ambient festiu. L'equip de festes de l'Ajuntament va recuperar i ha mantingut amb èxit tots els elements del folklore de ciutat vella. És cert. I sense ells, la cosa encara seria pitjor. Però també és cert que es nota un cert cansament, tics autoritaris i sobretot, manca de capacitat per crear, contagiar i mantenir l'esperit festiu popular. Aneu a la Mercè, el dia 24 i veureu que, a diferència d'altres indrets, a la sortida d'ofici de la patrona no hi ha ningú. O observeu les tanques en el ball de gegants. - No fos cas que es fessin malbé!. O la processó de Santa Eulàlia, on només hi van els que duen els gegants i els altres entremesos. O els cartells de la Mercè, cada vegada més necessitats de provocar que de res més. A Barcelona impera la noció més mal entesa del que és el folklore festiu.
Es per això que des de ja fa uns anys, i trencant amb una tradició anterior, es pot afirmar que el de Barcelona ja no és un model festiu per a la resta de pobles i ciutats de Catalunya. De fet, veritablement no ho ha estat mai, doncs la ciutat ha copiat sistemàticament maneres de fer i elements provinents d'altres contrades (i especialment del Camp de Tarragona i el Penedès). Però si encara algú pensa que cal emmirallar-se en el que fan a Barcelona, va molt equivocat. Avui, la ciutat modèlica en aquest camp és Tarragona o pobles més petits, com Sant Pere de Ribes, models exemplars en la gestió de les festes populars.
El fet que el pregó sigui en castellà és un més dins aquest gran desgavell, dins un conjunt de despropòsits que els que som a Barcelona no entenem, observem decebuts i impotents, però esperançats que, algun dia, aquesta tendència de caiguda en picat de la valoració de les festes populars a la ciutat comtal es capgiri.
La llengua catalana necessita, entre moltes altres coses, de gestos simbòlics que la prestigiïn. Necessita que el Frank Rijkaard parli en català al Camp Nou. Necessita de petits gestos que facin que, els que han vingut de fora i ho veuen, entenguin que és una llengua digna, i que val la pena aprendre-la. I que el pregó de la Mercè es faci en castellà no hi ajuda gens.
Més informació: http://www.bcn.es
|
|
|
ECOSISTEMA
