Aquesta menció de la Unesco s'atorga cada dos anys. A l'Estat espanyol ja han estat dos els ritus que l'han aconseguida: el Misteri d'Elx i la Patum de Berga. «Si aquestes dues festes ho han aconseguit, no crec que tinguem cap problema; l'únic obstacle serà la llarga llista de proposicions», explicà Valcaneres, «perquè el cant de la Sibil·la és prou específic i té suficient valor per ser considerat com a patrimoni de la humanitat».

Aquest primer contacte amb la Unesco servirà també per posar-se al dia amb les noves bases d'aquesta catalogació patrimonial, que encara no s'han fet públiques. Una vegada realitzada la reunió, es començarà a omplir l'expedient, que haurà de ser lliurat abans de novembre de 2007. Per a aquesta tasca, serà bàsica «la col·laboració dels experts en el cant de la Sibil·la», puntualitzà Valcaneres.

El Consell Assessor de Cultura Popular i Tradicional es constituí, entre d'altres, amb la finalitat d'aconseguir aquesta menció per al cant de la Sibil·la, una de les mostres festives i rituals més antigues de l'Illa. El Consell, presidit per Dolça Mulet, consellera de Cultura, està format per un grup d'experts en matèria folklòrica i cultural com són: Xavier Carbonell, professor de música tradicional del Conservatori Superior de Música de Palma; Gabriel Frontera, director de l'Escola de Música i Dansa de Mallorca; Antoni Perpinyà, expert en recuperació del patrimoni; Felip Munar, professor de Cultura Popular de la UIB; Josep Rotger, director de la companyia Teatre de Ministrils; el músic Tomàs Salom i Josep Pastor, expert en folklore popular, i el mateix Valcaneres.

Una de les raons més importants és conservar aquesta peça, que un temps s'interpretava en molts indrets de parles romàniques i que ara només queda a Mallorca i a l'Alguer. Es té notícia de la seva interpretació durant l'Edat Mitjana en moltes seus catalanes (entre les quals hi ha les de Barcelona, Girona, Vic, Montepeller i Tarragona), on es conserven fragments del text. A més, n'hi ha versions en llatí i provençal.