|
Crítica a la celebració de l'actual Día d'Andalusia a Catalunya
|
Informa: Miguel Fernández, Els Altres Andalusos
Dissabte, 25 de febrer de 2006 a les 1:41
|
Barcelona (Barcelonès) - Els Altres Andalusos convoquen una roda de premsa
el proper dimarts 28 de febrer a les 12 h del matí a la Sala Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès, carrer Canuda 6. A la mateixa, l’associació Els Altres Andalusos, faran públic un manifest en el qual es fa una crítica a la forma en que se celebra el Dia d’Andalusia a Barcelona i altres ciutats catalanes.
DAVANT EL 28 DE FEBRER, DIA D’ANDALUSIA, I ELS ACTES QUE SE CELEBREN A CATALUNYA
Cal recordar que el Dia d’Andalusia se celebra perquè el 28 de febrer de 1980 el poble andalús va escollir majoritàriament mitjançant referèndum ser reconegut com a nacionalitat (art. 151 de la Constitució), el mateix que Catalunya, Euskadi i Galícia, i deixar de banda l’assignació de regió (art. 143) que el pacte de la transició democràtica li va assignar.
Nosaltres, ciutadans de Catalunya d’origen andalús, ens sentim satisfets dels motius pels quals se celebra el Dia d’Andalusia i, així mateix, fem un acte de reconeixement a qui es considera el pare de la pàtria andalusa Blas Infante.
Som conscients que possiblement no ens correspondria a nosaltres aquesta iniciativa que presentem, la qual hauria de correspondre, i correspon, a les més altes autoritats democràtiques catalanes i andaluses: els seus respectius parlaments i els seus caps de govern.
A aquests caps de govern, els senyors Pasqual Maragall i Manuel Chaves, ens hem dirigit per tal que aquest acte de genuïna confraternització i reconeixement mutu entre dos pobles mediterranis, en avant pugui ser una realitat.
Nosaltres, ciutadans catalans d’origen andalús, davant la celebració de la personalitat andalusa, no ens poden mostrar indiferents. I això perquè vells ciutadans d’aquell país, han, hem, contribuït amb decidida generositat a l’actual modernitat i riquesa de Catalunya.
Però aquest magne acte, la celebració del qual reclamen amb entusiasme als únics, repetim, als únics representants possibles dels pobles andalús i català: els parlaments propis i els governs democràticament construïts, avui per avui, segons la nostra opinió, presenta grans mancances, precisament de representativitat democràtica.
Opinem i denunciem que, des de fan anys, i comptant amb la complicitat i potser desídia de les autoritats catalanes, aquest acte ha estat segrestat per un petit sector que, amb tota impunitat, pretenen presentar-se com a únics i genuïns representants de tots els ciutadans d’origen andalús residents a Catalunya. Representació totalment espúria i antidemocràtica que amb l’ajut d’alguns mitjans de comunicació, que quan es toca Andalusia, més aviat solen ressaltar la notícia més pintoresca que no pas dediquen aquests mateixos espais a informar sobre la realitat actual de l’Andalusia moderna i progressista. També uns agents polítics més preocupats en la bossa de vots que no pas en la ferma col•laboració i intel•ligència que puguin establir-se entre les modernes cultures i la realitat social i política dels dos pobles: l’andalús i el català. Obviant, en benefici de la mencionada bossa de vots, les ideologies, i especulacions d’ordre pecuniari, que puguin ocultar-se darrera manifestacions de la mena com avui és celebrat el Dia d’Andalusia per aquestes federacions folklòriques, donant al terme folklore l’accepció més frívola i acultural que pugui tenir.
Nosaltres, ciutadans demòcrates i laics, no podem entendre què pot significar dins la celebració del Dia de l’Andalusia a Catalunya en el Parc de la Guineueta de Barcelona, en ple segle XXI, la participació de clergues amb fantasioses cerimònies de benedicció dels actes. En quina celebració del Dia d’Andalusia creuen participar les nostres autoritats institucionals i dirigents polítics? En la celebració de l’Andalusia de Blas Infante, afusellat pels franquistes (agost de 1937, a prop de Sevilla) que negaren la llibertat al poble andalús? O en la retrògrada Andalusia dels jornalers agraïts al “señorito” - estat social que actualment pretenen ocupar aquests responsables de meres federacions culturals andaluses de tipus nostàlgic, als socis de les quals són als únics que poden arribar a representar?
Participarien aquests mateixos polítics progressistes en la celebració d’un Onze de Setembre amb la intervenció del clergat beneint la memòria, per exemple, del Bisbe Irurita, amb parlaments del senyor Samaranch glossant la figura de Lluís Companys, tot ben barrejat amb exhibicions dels “Coros y Danzas de Cataluña” i les polsoses senyeres i penons de les cases regionals catalanes de l’estranger entonant L’Emigrant? (Amb el degut respecte pels autors d’aquesta peça musical).
Doncs aquesta última és la imatge que en traiem nosaltres de l’actual celebració del Dia d’Andalusia que organitzen, amb col•laboració de les nostres democràtiques autoritats catalanes, les mencionades federacions andaluses (FECAC i FAC).
Nosaltres, com a ciutadans catalans d’origen andalús, no ens podem oposar, ni gosaríem fer-ho, a que aquestes dues agrupacions organitzin pel seu compte i risc el seu reaccionari i “sentimentaloide” Dia d’Andalusia. Però ens sentim ofesos davant d’aquesta actitud presa per les autoritats catalanes, que amb la seva participació i complicitat donen cobertura i consenten la perpetuació d’un andalusisme ranci, de rel espanyolista filofranquista, que nega rotundament la mateixa existència d’un poble andalús modern i lliure, solidari, fins on vulgui, amb la resta de pobles hispànics.
Bienve Moya
Secretari i portaveu de
l’associació Els altres andalusos
Més informació: http://www.altresandalusos.org
|
|
|
ECOSISTEMA
