|
Girona estrena la Mula-Baba amb un aplec de mulasses
|
Informa: ramon
Dimecres, 22 d'abril de 2015 a les 23:53
|
Girona (el Gironès) - Dins els actes de les Festes de Primavera de la Rambla i Argenteria de Girona s'ha programat l'Aplec de les Mulasses que serà la festa de presentació de la Mulassa de Girona, la Mula Baba, portada i ballada per l’associació Baba Babarota de Girona.
Comptarem amb la participació d’altres mulasses representatives de la riquesa i diversitat de les manifestacions festives protagonitzades per mulasses.
Dia: Diumenge 26 d’abril de 2015
Hora: 10:00-13:30
Lloc: Rambla-Argenteria, Ballesteries, Calderers, plaça Sant Feliu, carrer de la Barca, carrer de les Mosques, carrer Pou Rodó, Portal de la Barca, pujada Rei Martí, Francesc Samsó, plaça dels Jurats
Participants
Mula Baba de Girona
Podem documentar l’existència d’una Mulassa a Girona des de finals del segle XVI. Aquesta figura va desaparèixer el 1859 a causa de l’ensorrament de la capella de Sant Miquel ubicada al costat de les cases consistorials, indret que durant el segle XIX s’havia convertit en magatzem municipal.
Malgrat que no ha quedat cap mena de documentació gràfica que ens permeti saber exactament quin era el seu aspecte, a través de la documentació escrita podem saber que era una figura de foc formada per una estructura de fusta coberta amb una roba de color negre, el coll, segurament extensible, i el cap, l’única part esculpida. Per tant devia ser una figura similar a les altres mulasses que encara avui subsisteixen tant a Catalunya com al sud de França.
La nova mulassa de Girona, la Mula Baba, és una figura que si bé exteriorment conserva aquest aspecte primitiu, interiorment està confeccionada amb materials moderns, i està dotada d’usos complementaris. A més d’ampliar el seguici festiu, i de recuperar el foc de baixa intensitat com a element de joc i festa, la Mulassa vol ser també un element transmissor de cultura popular.
Per poder fer aquest paper, el cos de la figura està pensat per poder fer de castellet de titelles. La zona del mantell central -la gualdrapa- es pot convertir en un petit escenari des d’on s'expliquen petites rondalles. Una actualització de la figura que la converteix en un element de divulgació tant de les festivitats del calendari anual com de l’abundant llegendari local.
Poulin de Pézenas
És una figura indissociable de les festivitats de Pézenas, especialment de les festes patronals de sant Blai i del Carnestoltes. És una figura de grans dimensions que representa un poltre. Té un coll llarg i extensible que li permet moure el cap en totes direccions, i està cavalcat per dos ninots, un de masculí i un de femení, coneguts com l’Estieinou i l’Esteinette.
Diu la llegenda que quan el rei Lluís VIII de França va passar per Pézenas, el 1226, una euga que el monarca tenia en gran estima va emmalaltir. El rei va manar als cònsols de la ciutat que tinguessin cura de l’animal i va reprendre el seu camí. Al seu retorn, convençut de la mort de l’animal va tenir la grata sorpresa de la seva total recuperació i del naixement d’un poltre. En senyal de gratitud i perquè aquell fet fos recordat el rei va fer construir un poltre de fusta i el va regalar a la ciutat perquè l’utilitzés en les seves festes públiques. Una altre llegenda explica l’origen de les figures que el cavalquen: El 1662, el rei Lluís XIII va passar per Pézenas. En el seu seguici hi anava el gentil mariscal Bassompierre que a l’entrada de la vila va veure una camperola que s’arremangava la faldilla per creuar el riu Peyne. Galantment el mariscal la va fer pujar al seu cavall i tots dos van entrar a la ciutat cavalcant el rossí del mariscal. Diuen que en record d’aquell gest es van construir les figures que cavalquen el Poulin. El Poulin de Pézenas va ser declarat Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la humanitat per la UNESCO el 2005.
Mulassa de Reus
És l’element més carismàtic de l’espectacular seguici festiu de Reus, i és també una de les mulasses més emblemàtiques de la imatgeria festiva catalana. La part més destacada de la figura és el cap. Es tracta d’una talla de fusta articulada que permet que obri i tanqui la boca fent-li espetegar la dentadura formada per dues ferradures. El cap està dotat de mobilitat i tota la testa està guarnida amb campanetes que dringuen quan es mou. L’embalum del cos està cobert d’una roba negra i al damunt porta un domàs amb l’antic escut de Reus. Com recorda la popular cançoneta: “la campana dels gegants / la mulassa, la mulassa / la campana dels gegants / la mulassa va al davant” la mulassa encapçala la desfilada dels gegants de Reus. Les seves sortides habituals són per Corpus, per la Festa Major de Sant Pere i per les festes de la Mare de Déu de la Misericòrdia.
Mulassa de Sant Feliu de Pallerols
És l’única mulassa de la província de Girona que s’ha mantingut en actiu de forma ininterrompuda fins l’actualitat. És una figura de dimensions més reduïdes, manada per un sol portador. Disposa d’un coll extensible que li permet moure el cap en totes direccions. Des del 2005 la Mulassa disposa d’un ball propi que integra la típica cantarella infantil: “Mulassa verda, / lleganyosa, mal d’ulls, / seca de ràbia, / farta de criar, / cul de perola, / nas de cirera, / vés-te’n a dormir!” Junt amb els gegants i cavallets conformen el seguici festiu de Sant Feliu de Pallerols. El ball dels Cavallets, Gegants i Mulassa va ser declarat Festa Tradicional d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya el 1999 i Festa Patrimonial d’Interès Nacional el 2010.
Temporització
09:30: Rebuda dels participants.
10:00: Mostra de les figures participants. (punt de Trobada de la Rambla)
11:00: Presentació de les figures a càrrec de les titelles de la Mula Baba i representació de l’espectacle: La llegenda del Tarlà de l’Argenteria.
11:30: Inici cercavila.
12:30: Ballada final. (plaça dels Jurats)
12:45-13:45: Concert / Jam session a càrrec de l’Escola de Música Moderna de Girona. (plaça dels Jurats)
14:00: Dinar de germanor.
Més informació: https://www.youtube.com/watch?v=bdmULXqUAgs
|
|
|
ECOSISTEMA
