|
Cambrils reintroduirà el ball de valencians a la seva festa major
|
Informa: angel, Músic
Dijous, 31 de maig de 2012 a les 11:52
|
Cambrils (el Baix Camp) - El Ball de bastons de Cambrils es referma en el seu compromís i assumeix el repte de tirar endavant la reintroducció d’una de les danses més antigues coneguda al nostre municipi: el Ball de valencians.
Notes històriques, geogràfiques i estat de la qüestió
Els balls de valencians són unes danses que amb aquesta denominació consten documentades a bona part de la península Ibèrica des del segle XVII. La tesi més comunament acceptada postula que aquesta denominació és deguda a l’origen valencià d’aquests balls situant-ne la gènesi en les muixerangues (com la d’Algemesí) que, posteriorment, dansaires d’aquelles contrades van exportar per acabar convertint-se en un gènere coreogràfic. Més acceptada i versemblant encara és la tesi segons la qual els balls de valencians foren els antecessors dels actuals castells atès que acostumen a acabar amb un aixecament humà.
A Catalunya la major part de notícies que tenim sobre balls de valencians se situen a les comarques del Baix Camp, Alt Camp, les Garrigues, Conca de Barberà, Priorat, Tarragonès, Barcelonès, Anoia, Baix Penedès, Alt Penedès i Garraf. De fet, només a la nostra comarca tenim constància de la seva presència en algun moment o altre a Reus, Duesaigües, Riudoms, la Selva del Camp, Vandellòs, Mont-roig del Camp, Alforja, Colldejou, Prades, Capafonts i, com no, Cambrils. Així doncs, ens trobem davant d’una manifestació festiva que tingué un fort arrelament a les nostres contrades i, en conseqüència, no ens ha d’estranyar la puixança que han tingut els castells en aquest àmbit geogràfic.
Notes històriques del ball de valencians a Cambrils
Per la localització de notícies històriques sobre el ball de valencians a Cambrils hem de prendre com a font principal els comptes i actes municipals. Nogensmenys, quasi totes les aparicions es tenen lloc durant la festa major de la Immaculada Concepció. D’aquesta manera la primera notícia es troba documentada l’any 1845. Concretament, el 23 de desembre el regidor Joan Cabré ret comptes per les despeses que ha pagat per la festa major amb càrrec als fons municipals.
PROPOSTA DE REINTRODUCCIÓ
Amb vistes de dotar de coherència històrica i geogràfica la nostra indumentària, a més de donar- li una personalitat pròpia, ens hem decantat pel següent disseny, el qual pot patir alguna petita variació al moment de confeccionar-lo, sempre per causes tècniques o per disponibilitat de materials:
- Mocador al cap.
- Camisa blanca.
- Mocador d’herbes creuat al pit.
- Faixa de color blau.
- Mocador d’herbes lligat a la cintura, a sobre de la faixa.
- Faldellí fins a sobre del genoll, de color blau.
- Pantalons negres de calça curta.
- Mitges calades blanques.
- Camalls del turmell a sota genoll, de color blau amb cascavells.
- Espardenyes de beta blanca.
- Castanyoles.
Com en la major part de les danses de carrer del nostre país el nombre de balladors serà de vuit, ampliant el grup fins a dotze per cobrir eventuals baixes i/o com a reforç. A partir d’aquí s’estan coreografiant les diferents figures.
- La passada. Els balladors evolucionaran avançant i intercanviant posicions entre ells mentre accionen les castanyoles al ritme de la música. Aquesta figura servirà per entrar i sortir la formació del lloc on es representi el ball sencer o bé per les cercaviles o processons.
- El Villano o Bracet. Els balladors intercanviaran posicions entre ells tot agafant-se pel braç i accionant les castanyoles.
- Els mocadors. Els balladors utilitzaran els mocadors lligats a la cintura per creuar-los entre ells per fer les figures de l’estrella i l’estrella grossa. A continuació realitzaran ponts amb els mocadors passant per sota.
- El pont llarg. Es tracta de la figura dels ponts però amb una coreografia específica amb un ritme trepidant que desembocarà en la posició per fer la torre.
- La torre. Serà la darrera figura i moment culminant del ball on els balladors faran un aixecament humà (la torre) que comptarà amb tres persones a la base, tres al primer pis i una al tercer pis, a mode d’enxaneta.
Menció a part mereix una altra figura que no formarà part del ball sencer i que es portarà a terme per avançar en les cercaviles o processons, a elecció dels balladors: les torretes, consistent en quatre petits pilars de dos balladors que aniran avançant al so de la música.
Músic
A nivell organològic no ens apartarem d’allò dit més amunt i optem per la utilització de tres gralles (una d’elles baixa) i timbal.
Més informació:
|
|
|
ECOSISTEMA
