Els orígens de la tradició de l’arbre de maig es remunten a l’època medieval, i la documentació del segle XV en testimonia un gran arrelament arreu de Catalunya. A Igualada la tradició de l'Arbre maig va mantenir-se viva fins a finals del segle XIX, moment en que se’n produí la desaparició, tal i com ho testimonia el següent fragment d’un text de l’any 1885:

“Per desgracia de la comarca, lo Maig ja no’s planta en la pintoresca plassa dels poblets; los fadrins ja no’s llevan á la hora de las fadas, ni van á sorpendrerlas al bosch; las balladas, ja no s’acostuman ab l’esplendor d’altres temps; ni l’alegre baylet, demostra sa destresa pujant, fins al plomall del altívol Maig, ¿Qu’es aixó pobles d’Igualada? ¿Será per ventura, vostre comarca, la primera que perdrá las costúms de la terra catalana? ¡Tant de bó tornes á reneixer lo Maig com han reviscut altres costums!”