|
La Passada 2011 convoca diversos "gegants singulars"
|
Informa: paco, Ajuntament de Granollers
Dilluns, 30 de maig de 2011 a les 12:51
|
Granollers (el Vallès Oriental) - A Catalunya en els últims anys la proliferació dels gegants a estat espectacular. Per això, la Passada de Granollers d'enguany -amb el nom de Gegants Singulars- va dedicada a una tipologia de gegants marcadament diferenciats de les típiques parelles de Reis Moros o Cristians.
Presentació
Els gegants han esdevingut al llarg de la història font d'inspiració per a tot tipus de fantasies, com altres éssers sorgits de la imaginació humana.
Les mitologies de totes les èpoques ja han deixat constància de les aventures d'aquests éssers fantàstics. A la mitologia de l'antiga Grècia ja trobem noms d'aquests personatges: Eurit, Porfirió, Clíti, Mimant i Alció, gegants que es vàren enfrontar al Deus de l'Olimp. De Grècia també tenim referència del famós gegant d'un sol ull de la família dels ciclops anomenat Polifem que va ser derrotat per Ulisses a l'Odissea, i el gegant Gerió que va ser mort per Heracles. També en l'antiguitat els gegants eren centre de les grans construccions com el cas del Colós de Rodes.
Mes tard a la mitologia judeo-cristiana trobem altres gegants famosos com el cap dels filisteus anomenat Goliat, batut en combat pel jove David. Un altre gegant vinculat aquesta vegada a la mitologia cristiana fou Sant Cristòfol, identificat a la iconografia popular com a un home gegant amb un nen a l'espatlla caminant en mig de les aigües.
Des de la seva instauració pel Papa Urbà IV l'any 1264, el Corpus Christi seria centre de concentració de tot tipus d’entremesos. El 1424 al llibre de solemnitats de Barcelona en la referència a la Processó del Corpus hi ha documentada la presència del rei David "ab lo giguan". Des de llavors els gegants han estat els mes populars dels entremesos festius i són els que mes han perdurat fins als nostres dies.
A Granollers ja tenim documentada una sortida dels Gegants el 1854, a la celebració de l'arribada del ferrocarril a la ciutat.
A Catalunya en els últims anys la proliferació dels gegants a estat espectacular, enguany i amb el nom de Gegants Singulars, la Passada de l'Ascensió va dedicada a una tipologia de gegants marcadament diferenciats de les típiques parelles de Reis Moros o Cristians.
La Mortal Orchestra
Gegants Anglesos sorgits de la col·laboració dels artistes Richard Broderick i Graham Robinson. Foren presentats el 1998 dins el Stockton International Riverside Festival. El nom esta inspirat en la poesia medieval i renaixentista i interpreta la Dansa de la Mort. Aquesta dansa macabra és comú a tota la cultura occidental. El grup és format per sis gegants, quatre músics que el seu cap i el seu instrument formen una sola unitat, i dues gegantes que representes dives del bell canto, els gegants van acompanyats d'un músic mortal. En la seva presentació varen obtenir un gran èxit que els va portar a fer una gira per Europa i els Estats Units de Nord Amèrica
Els gegants de Reus. Baix Camp
A finals del segle XVIII i començaments del XIX els reusencs es van proposar construir diverses parelles de gegants que representessin el món sencer. Aquesta voluntat cosmopolita enllaçava amb les relacions comercials que els exportadors reusencs de l’aiguardent i d’altres productes mantenien amb molts països; precisament és l’època en què neix la frase “Reus, París i Londres”. Com a fruit d’aquesta voluntat, avui tenim els gegants Indis que representen Amèrica; els Moros, Àfrica i els Vitxets, el continent europeu. Posteriorment, l’any 1956, es va construir la parella de Japonesos, en representació del continent asiàtic i finalment, el 1989, es crearen els gegants Negres que representen Oceania. Van acompanyats pel so de la Gralla i el timbal.
Gegants Xinesos. Monòver. País Valencià
Els Nanos i Gegants de Monòver apareixen documentats des de l'any 1940. Des d’aleshores han anat canviant aspectes i indumentària molts han desaparegut, el cap d'en Popeye és l'única peça que es conserva d'aquella època.
Els Xinesos de nom Xiulit i Catalineta van ser batejats el 25 de novembre de 2006. Són una recuperació dels que hi havien hagut anys enrere. Després d'una recerca infructuosa dels cosos vells per intentar recuperar-los es va optar per fer-los de nou, a la tasca de recuperació van ajudar algunes fotografies de l'època. També compten a Monòver amb els gegants Pere Maça i Beatriu Carrós, representatius d'una altre època.
Gegant Bacus. Guissona
Aquest gegant està inspirat en el Déu romà del vi Bacus. El Bacus va ser construït l'any 2010 per Agnès Pla, a iniciativa de l'Ajuntament de Guissona, com a element representatiu del Mercat Romà de Iesso. El 12 de juliol d'aquell mateix any sortia per primer cop per tal d'inaugurar les jornades culturals prèvies al mercat romà anomenades, Celebratio Ludis Lessonensis, .
La figura del Bacus està inspirada en un personatge real de Guissona, en Jaume Ribalta que regenta el bar Nard, aquest nom ha fet que popularment al Bacus sigui anomenat Nardus. En Jaume és l'encarregat d'abastir el mercat romà amb una beguda confeccionada a base de vi.
Gegant Montseny. Cardedeu (Vallès Oriental)
"El gegant Montseny es va inaugurar a la Festa Major de Cardedeu l'agost de 1998 a partir d'una idea i disseny d'en Lluís Planes i en Pau Ors. Va ser construït al taller d'en LLuís Traveria a Canet de Mar.
El Montseny representa elements de la cultura popular i mediterrània. Així, al final de cadascun dels seus 6 braços hi trobarem el bolet, el colom, el raïm, la gralla, la campana de Sant Hilari i el borrego típic de Cardedeu. També resulten força particulars les seves 4 cares que representen les estacions de l'any: la primavera, l'estiu, la tardor i l'hivern."
Gerió. Girona
En Gerió és un personatge amb tres cossos provinent de la mitologia grega, forma part d'un dels dotze treballs encarregats a Heràcles consistent en prendre-li el seu ramat de bous. Algunes fons el vinculen a la fundació de Girona quan aquest va convertir el seu castell amb una enorme fortificació anomenada ciutat Geriona.
En Gerió té tres cossos que representen un guerrer, un bover i un paleta
S'Àvia Corema. Maó. Menorca
Amb l’idea de recuperar la tradició de s’Àvia Corema, l'Àvia Quaresma, el popular personatge de set cames protagonista de la fi del Carnaval, l’hivern de l'any 2004 l’Ajuntament de Maó va decidir crear un gegant que representés aquest personatge.
El bateig va tenir lloc a la Plaça Constitució de Maó el dimarts 8 de febrer del 2005, el vespre abans del dimecres de cendra. La sortida de la geganta va representar la fi del carnaval i l’ entrada en la següent època de l’ any.
S'Àvia Corema te una cançó pròpia que és interpretada en les seves sortides.
En Farres. Colla dels Blaus, Blautufarra. Granollers
Gegant construït l'any 2007 pels Artristes de la Garriga, a iniciativa de la colla Blautufarra dels Blaus de Granollers per sortir com a element d'aquest grup a la Festa Major. Durant la Festa Major fa diverses sortides, la primera és el dissabte abans de l'últim dijous d'agost dia de la setmana festiva en el qual va ser presentat. la resta de dies va sortint a tots els actes organitzats pel seu grup o en els actes centrals dels Blaus i en diverses sortides improvisades. En els inicis anava acompanyat d'un grups de percussió amb bidons reciclats, ara però va acompanyat pel só de les gralles i els timbals.
Els Gegants Vells, Cosme i Damiana. Granollers
Construïts per "El Ingenio" de Barcelona, van ser adquirits per l’Ajuntament el 1963 a la Casa Closa de Sabadell, amb sis capgrossos. Desapareguts l'any següent de la seva compra, van ser trobats i restaurats el 1982. Des de 1986 surten ininterrompudament cada Festa Major, el 12 de Juliol de 1987 van pujar el cim del Matagalls de la mà de membres dels Blaus. Els seus noms son els dels Sants Metges Cosme i Damià (na), els Sants Metges és també una capella que donava nom a un popular barri de Granollers amb una important celebració de Sant de Barri fins acabada la guerra civil. L'últim dijous d'agost, el dia del Pregó de la Festa Major realitzen un ball anomenat el Giravoltes conjuntament amb els Gegants Grans l'Esteve i la Plàcida.
Comissió assessora
Jordi Bertran Luengo. Tarragona
Eloi Miralles Figueres. Vilafranca del Penedès
Jordi Miralles Jonch. Vilafranca del Penedès
Manel Carrera Escudé
Agraïments:
Mediterrània Fira d'Espectacles
Festes.org
Poble Espanyol de Barcelona
Més informació: http://granollers.cat/ajuntament/fira-i-festes-lascensio
|
|
|
ECOSISTEMA
