|
Tret de sortida a la 7a edició de La Marxa dels Vigatans
|
Informa: Xevi Rovira, Omnium Osona
Dimarts, 1 de setembre de 2009 a les 12:47
|
Vic (Osona) - Quatre conferències i una exposició donaran el tret de sortida a la Marxa dels Vigatans 2009, que enguany incorpora tres noves columnes a la marxa i renova tota la seva imatge gràfica, unificant-la.
VII Marxa dels Vigatans
marxa Moviment amb què una tropa, un seguici o conjunt de gent desfila en un cert ordre.
vigatans Per oposició a botifler, nom donat al Principat de Catalunya als partidaris de l'arxiduc Carles III d'Àustria durant la Guerra de Successió, per haver-se iniciat el moviment antiborbònic a la plana de Vic. Al País Valencià reberen el nom de maulets.
CRIDA
El 17 de maig de 1705 tingué lloc una reunió a la capella de Sant Sebastià, prop de Vic.
Un grup de prohoms vigatans encetà la revolta contra el borbó Felip V d'Espanya.
300 anys després d’aquella fita i 300 anys després de la derrota a la Batalla d'Almansa,
els vigatans del 2009 fem una crida perquè surtin de cada vila i ciutat dels Països Catalans columnes de vigatans i maulets per a unir-se a aquesta Marxa, que té lloc des de fa 6 anys a Vic -Osona-, la nit del 10 de setembre.
La Marxa dels Vigatans vol ser un acte de compromís amb la nostra història, cultura i país. Una marxa que enllaça el passat amb el present, i que s’obre al futur. Tot un poble que marxa cap a la llibertat.
PRESENTACIÓ
La Comissió Onze de Setembre Osona va sorgir l'any 2000 amb l'objectiu de fer ressò a Osona dels actes organitzats a Barcelona per la Comissió 11 de Setembre i així apropar al màxim de gent el sentit de la Diada de Catalunya.
Fins al 2002 es va organitzar un autocar a Barcelona, el dia 11. El mateix 2002, a més, ja es van coordinar actes a la comarca d'Osona.
Com la majoria de la gent sap, la Diada se celebra la data en què Barcelona -i amb ella tot el Principat de Catalunya- capitulà, l'11 de setembre de 1714, davant els exèrcits borbònics francoespanyols. La conseqüència directa d'aquella derrota fou la implantació del Decreto de Nueva Planta (1716), per part de Felip V, cosa que representà -de fet- la fi de l'Estat català.
Partint d'això i d'una voluntat de fer que els actes de la Diada a Vic fossin més participatius, el 2003 es pensà tot un cerimonial, amb uns Personatges, la Marxa de Torxes i la crema del Decreto de Nueva Planta. Tot plegat, pensat des d'un punt de vista catalanista unitari, i per a una participació intergeneracional i oberta a tots els col·lectius, especialment el nouvingut.
Aquests actes se'ls va anomenar genèricament Marxa de Torxes, però des de fa uns anys s'encunyà la denominació Marxa dels Vigatans, que inclou els dos conceptes claus dels actes commemoratius: marxa i vigatans.
Marxa, perquè la tarda i vespre del dia 10 de setembre diferents columnes marxen a peu des de diferents poblacions cap a Vic. Una de les més representatives és la de Santa Eulàlia de Riuprimer, que duu la Flama dels Vigatans. Després de l'homenatge que es fa a Bac de Roda, a la rambla de les Davallades, s'inicia la Marxa de Torxes, pel nucli antic de Vic.
Vigatans, en record dels prohoms antiborbònics de la plana de Vic i voltants que el 17 de maig de 1705, signant poders per a dos emissaris, formalitzaren a l'ermita de Sant Sebastià la revolta catalana contra el govern absolutista de Felip V. És el fet conegut com a Reunió dels Vigatans. També es recorda especialment Bac de Roda, penjat a la forca de les Davallades, el 2 de novembre de 1713.
L'any 2005, coincidint amb els 300 anys del Pacte (o Reunió) dels Vigatans, s'afegiren a l'atrezzo els Penons i la Flama dels Vigatans, i el Ball de l'Àliga. Des de llavors, s'ha conservat el format (llevat del Ball de l'Àliga), i s'hi han anat incorporant noves columnes (fins a 14 l'any passat i amb previsió de noves per a aquest any, representant més de 20 pobles).
Així, doncs, en la passada edició, el dilluns 10 de setembre de 2008 la Marxa dels Vigatans va tornar a recórrer diferents camins i pobles osonencs, fins a arribar, a les 9 del vespre, a Vic. Les columnes es van trobar a la rambla de les Davallades, on van participar als actes d'homenatge a Bac de Roda i a la marxa de torxes.
La Marxa dels Vigatans pretén que el record de la desfeta del 1714 esdevingui conscienciació de la necessitat -ben actual- de recuperar les llibertats nacionals al més aviat possible mitjançant l'expressió col·lectiva de l'autodeterminació, dret reconegut a la Carta Fundacional de l'ONU (1945), per això el lema fou «Seguem Arran», amb una imatge d'una falç de segador.
En el transcurs dels actes, a més, es va tenir un record especial per a la senyera estelada que celebrava el centenari de la seva aparició. El programa d’actes d’aquest any serà molt semblant al de l’any passat, amb variants com el canvi de lloc dels actes d’homenatge, que passarà a fer-se a les escales de la Catedral a la Plaça de la Catedral, i una reestructuració de l’arribada de les columnes a Bac de Roda.
Enguany també s’ha dissenyat un logotip per a la Marxa dels Vigatans, ressaltant la data del 1705 (la del Pacte dels vigatans a Sant Sebastià). Amb el color vermell de les 4 barres, es forma la V de Vigatans inclinada en la darrera barra. Aquest any els caminadors de les columnes portaran samarretes unitàries amb aquest nou logotip, que també estaran a la venda per al públic en general.
ELS ACTES PREVIS
Vic, El Brull, Taradell i Manlleu, acolliran un seguit d´actes previs els primers dies de setembre, amb conferències sobre la Guerra de Successió, els Vigatans, o fins i tot l´exposició del Centenari de l´Estelada que es podrà visitar al Brull la primera quinzena de setembre. Entre els historiadors de renom que les pronunciaran, s´hi troba el personatge homenatjat d´aquest any, Antoni Pladevall que està preparant una monografia sobre Francesc Sans, Miquel i de Mont-rodon.
Enguany, amb l’ajuda dels grups impulsors de les diferents columnes de la Marxa dels Vigatans hem preparat 4 conferències prèvies a l’acte central del dia 10 de setembre i una exposició sobre el Centenari de la senyera estelada.
Així doncs, el dijous 3 de setembre a La Central de Vic, (seu d’Òmnium Cultural d’Osona), podreu presenciar la conferència:
"Com es destruí una sobirania (1624-1714)". A càrrec dels historiadors Josep Catà i Antoni Muñoz. Serà a partir de les 8 del vespre.
Catà i Muñoz han estat professors de secundària durant més de trenta cinc anys. El 1984 van coincidir a l’institut “Barri Besòs” de Barcelona, on es van jubilar l’any 2008. L’any 1992 van iniciar la seva recerca historiogràfica sobre la Catalunya dels segles XVII i XVIII. Les seves primeres troballes sobre l’abast real de la repressió borbònica al país les van presentar,el desembre de 1995, al IV Congrés d’Història de Barcelona. A partir d’aquell moment han presentat comunicacions, posteriorment publicades, en diferents congressos d’historiadors.
El 1997 iniciaren una sèrie de col•laboracions, en forma d’articles, a diferents revistes especialitzades, com “l’Avenç”, Catàleg del “Memorial 1714”, “Quaderns d’Història” i “Sàpiens”, activitat aquesta que avui continua ben viva.
L’any 2005 es decideixen a publicar, pel seu compte, el llibre “Repressió borbònica i resistència catalana (1714-1736)”. L’any 2008 Dalmau Editor els publica “Absolutisme contra pactisme. La Ciutadella de Barcelona (1640-1704)”. En aquest moment està a punt de veure la llum “La traïció anglesa. Comerç colonial i destrucció de la sobirania catalana (1706-1715)”, editat per Llibres de l’Índex. Totes tres obres formen un conjunt explicatiu de l’abast del desastre que es va abatre sobre el país durant i després de la guerra de Successió (primer llibre), de com el desastre es venia planificant des de molt abans (segon llibre), i de com les circumstàncies internacionals contribuïren a la consumació final del desastre (tercer llibre).
També des del 2005 han realitzat diverses presentacions i xerrades a Barcelona (Memorial 1714, Centre Comarcal Lleidatà), Girona (Ateneu d’Acció Cultural), Vilassar de Dalt (Centre Cultural)i Esplugues de Llobregat (Esplugues Televisió).
(Us podeu descarregar el cartell en pdf des de la web de la Marxa)
Just l’endemà, el divendres 4 de setembre, seran els Miquelets del Brull, que acolliran la conferència i presentació de la reedició del llibre de Joan Creixell “Origen de la bandera independentista” a càrrec de l´historiador Rafael Català i d´Oriol Falguera de la Comissió del Centenari de l´Estelada. A més, ja des de l´1 i fins al 15 de setembre, s’hi podrà visitar l´exposició del Centenari de l´Estelada.
La setmana de la Marxa dels Vigatans, viurà dos actes previs més.
El primer, ben especial, serà a Taradell el de dimarts dia 8 de setembre. I és que el personatge homenatjat d’aquest any, l’eminent historiador taradellenc Antoni Pladevall oferirà una conferència sobre un personatge històric de la Guerra de Successió: “Persones o herois de la Guerra de Successió que no hem d´oblidar: Francesc Sans, Miquel i de Mont-rodon”. Serà a partir de 2/4 de 8 a la Plaça de la Torre de Don Carles (en cas de mal temps es farà a la sala de plens de l´Ajuntament). Pladevall està a punt de treure una monografia sobre aquest oblidat personatge, heroi de les nostres contrades durant el conflicte.
I per últim, el dia abans de la Marxa dels Vigatans, el dimecres 9 de setembre serà Manlleu on es farà la darrera de les conferències prèvies d’enguany. Anirà a càrrec de la historiadora Neus Ballbé i Sans i porta per títol: “Els vigatans i l’alternativa a Felip V”. A les 8 del vespre a la Biblioteca Municipal de Manlleu. (Us podeu descarregar el cartell en pdf des del web de la Marxa).
Ballbé ha estudiat a fons el període de la Guerra de Successió i concretament la figura del convocant de l’anomenat Pacte dels Vigatans, Llorenç Tomàs i Costa del qual n’ha realitzat treballs de recerca universitaris, i n’ha publicat un document a Manuscrits. Revista d’Història Moderna.
PROGRAMA D’ACTES BÀSIC
MARXA DELS VIGATANS / 10.9.2009
Santa Eulàlia de Riuprimer -18.45- plaça de la Rectoria: Lliurament de la Flama dels Vigatans.
Entre les 18 i les 20h. Sortida de totes les columnes cap a Vic. (Veure poblacions a l’apartat Les Columnes).
Vic -21.30- Monument a Bac de Roda. Lectura del Romanço del Bac de Roda. Ofrena i entrada de les columnes. Encesa de les torxes de la Marxa dels Vigatans amb la Flama.
-22.00- Plaça de la Catedral: Arribada de la Marxa dels Vigatans. Acte d'homenatge a Antoni Pladevall. Crema del Decret de Nova Planta. Himnes.
-22.30- Gegants i castells. Botifarrada i begudes de la terra. Concert del Belda i el conjunt Badabadoc + PDCAT.
(D’aquí uns dies es passarà el programa d’actes detallat, amb els actes de cada població abans de les sortides de les columnes, així com el conjunt de la Marxa en detall)
LES COLUMNES
L’any passat va ser el primer en el qual les columnes passaren a representar realment un gruix important de pobles de la comarca (14 columnes de més de 20 pobles), i en què la Marxa dels Vigatans assolí una dimensió comarcal. Aquest any no només es manté aquesta dinàmica, sinó que incorporem columnes noves, i fins i tot de fora de la comarca d’Osona:
Crida als pobles on es fan columnes de caminadors:
MARXA DELS VIGATANS 2009. COLUMNES DE CAMINADORS D’ARREU DE LA COMARCA FINS A VIC. 10 DE SETEMBRE DE 2009
Els actes de la Diada Nacional de Catalunya que la Comissió Onze de Setembre Osona us proposa per setè any consecutiu estan pensats amb voluntat aglutinadora i intergeneracional. Volem que els Fets del 1714 es puguin commemorar d’una manera solemne i, al mateix temps, popular, oberta a tothom. Pretenem que siguin memòria a partir de la qual anar avançant cap a la recuperació de les nostres llibertats nacionals.
Per això mateix és clau la participació des de tots els pobles de la comarca, fent columnes de caminadors compromesos amb la seva terra.
Hi haurà columnes de caminadors des de molts pobles de la comarca que sortiran a la tarda vespre cap a Vic, per poder arribar a les 21h a l’acte d’homenatge a Bac de Roda, i lliurar la Flama dels Vigatans que dóna inici a la marxa de torxes. Els penons i els personatges seguiran la marxa cap a la plaça del Bisbe Oliba on es fa el diàleg del compromís infant-homenatjat, la crema simbòlica del Decret de Nova Planta i el tribut a la persona homenatjada, enguany l’historiador Antoni Pladevall. Es llegeix el manifest de la Comissió i clouen els himnes. Seguidament comença la festa amb gegants, castells, entrepans i begudes de la terra i el concert del “Belda i els Badabadoc”. Inscripcions a les columnes més avall.
La Marxa dels Vigatans vol ser un acte de compromís amb la nostra llengua, cultura i país. Una marxa que enllaça el passat amb el present, i que s’obre al futur. Tot un poble que marxa cap a la seva llibertat.
Apunta’t a la columna del teu poble o informa’t sobre quines altres rutes pots fer.
Organitza: Comissió 11 de Setembre Osona
Informació i inscripcions: www.marxadelsvigatans.cat / Tel: 938893119/
info@marxadelsvigatans.cat
Aquest any, com a novetat, els caminadors (uns 300 l’any passat), portaran tots la mateixa samarreta unitària amb el nou logotip de la Marxa dels Vigatans. Aquesta samarreta també es posarà a la venda en una parada per al públic de la Marxa en general.
També es canviarà el lloc de concentració dels caminadors abans de fer l’entrada a Bac de Roda; es trobaran al parc de la Bassa dels Hermanos, on se’ls rebrà amb begudes, música i jocs tradicionals de la terra. Allà rebran una torxa i un llibret commemoratiu i es prepararan per fer l’entrada a Bac de Roda en formació dels penons (vestits amb roba d’època barroca) de cadascuna de les columnes al capdavant, i emprendre la Marxa de Torxes amb el següent recorregut:
c. de Jacint Verdaguer - pl. Major - c. de la Ciutat - c. de Sant Miquel dels Sants - c. de la Ramada - pl. de la Catedral.
Relació de Columnes 2009:
I – COLUMNA BAC DE RODA
RODA I MASIES DE RODA
(III Any)
II - COLUMNA DE LA FLAMA DELS VIGATANS.
VIC, RIUPRIMER, MUNTANYOLA.
( V Any)
III – ESCAMOT D’EN FRANCESC PARACOLLS DE MALLA
(IV Any)
IV – COLUMNA FRANCESC SANS MIQUEL DE MONT-RODON. TARADELL
(II Any)
V – COLUMNA DELS MIQUELETS DEL BRULL
(II Any)
VI- COMPANYIA JOSEP VILA DE LA VALL DEL GES
(II Any)
VII- COLUMNA JACINT VERDAGUER DE FOLGUEROLES
(III Any)
VIII – COLUMNA DEL BARBALLÓ, RAMON PUIG I SORRIBES, DE TONA
(II Any)
IX- COLUMNA DEL 28 DE FEBRER DE 1714 DE CENTELLES
(II Any)
X - COLUMNA DE L’ERMITA DE SANT SEBASTIÀ. SENTFORES - LA GUIXA
(II Any)
XI- COLUMNA REIALS GUARDIES CATALANES DE SANTA EUGÈNIA DE BERGA
(II Any)
XII - COLUMNA DELS DIABLES CATALANS. CALLDETENES
(II Any)
NOVETATS D’ENGUANY:
XIII – COLUMNA RAFAEL DE CASANOVA
MOIÀ
XIV – COLUMNA DE SANT JULIÀ DE VILATORTA
XV – COLUMNA JOAN SALA I FERRER. SERRALLONGA. VILADRAU
PENDENTS DE CONFIRMACIÓ: SANT HILARI, COLLSACABRA, MANLLEU.
ELS PERSONATGES
Els protagonistes dels actes són els personatges. Són tres:
· La persona homenatjada, una persona gran, osonenca o establerta a Osona, que s'hagi distingit per la seva tasca en pro de la nostra cultura i país; enguany, l’historiador taradellenc Antoni Pladevall.
· La persona nouvinguda, qui, amb un curt període d'estada entre nosaltres, té la ferma voluntat d'integrar-se plena i activament en la nostra societat; el 2003 ho va ser una noia mexicana; el 2004, una noia brasilera, el 2005 un noi amazic, el 2006 un noi ghanès, el 2007 una noia nord americana, l’any passat una noia xinesa. I aquest any el senegalès Tidiane Mballo.
· L'infant, com a símbol que el nostre poble encara el futur amb fe, des de la continuació de la tasca iniciada per persones com l’homenatjada. Enguany ho serà el tonenc Jordi Pagès, de 8 anys.
La persona homenatjada: Antoni Pladevall i Font
ANTONI PLADEVALL i FONT va néixer a Taradell (Osona) el 1934. Després de fer carrera eclesiàstica al Seminari de Vic, s’ordenà sacerdot el 1958 i es graduà en Ciències Històriques i Història Eclesiàstica a la Universitat de Lovaina el 1963. Des de l’any 1950 treballà als Arxius Diocesans de Vic com a col·laborador de l’arqueòleg i historiador Eduard Junyent, amb el qual va estar estretament vinculat fins a la seva mort (1978).
És autor de molts treballs sobre la història comarcal i local d’Osona publicats a la revista Ausa del Patronat d’Estudis Osonencs, a la revista Taradell i a totes les publicacions periòdiques o ocasionals de la comarca. Ha presentat ponències i comunicacions a diferents congressos i col·loquis. La seva bibliografia compta amb més de cinc-cents títols entre llibres i articles. Destaquen entre ells Els monestirs catalans (1968) amb la col·laboració fotogràfica de Francesc Català Roca; Osona i el Ripollès (1981), volum 1 de la Gran Geografia Comarcal de Catalunya i moltes altres parts de la mateixa obra, de la que fou assessor general; ha publicat molts articles a la Gran Enciclopèdia Catalana, de la que fou assessor d’Història Eclesiàstica, així com estudis monogràfics dels monestirs de Santa Maria de l’Estany (1978), Sant Llorenç del Munt (1980), Sant Pau del Camp (1974), Sant Llorenç del Munt (1980) Sant Sebastià dels Gorgs (1982), de la col·lecció Artestudi; monografies de Lluçà (1969), del Far (1980 i 2005, 2 edic.), del Coll (1974), La Gleva (1988) i de moltes poblacions com Vidrà, Centelles, Tona, Balenyà- Hostalets, Taradell, Santa Eugènia de Berga, Castellterçol, El Brull, Seva i ha col·laborat en altres monografies col·lectives sobre Sant Martí de Tous, Santa Maria d’Oló, Manlleu, Gurb, Santa Eulàlia de Riuprimer etc. Té altres llibres notables d’història comarcal com Mont-rodon (2001), Sant Pere Casserres o la presència de Cluny a Catalunya (2005), biografies del General Moragues, de Bac de Roda, de Gerbert o Silvestre II, i altres llibres i treballs d’història, temes relacionats amb el romànic i època medieval.
Ha estat el primer President dels Amics de l’Art Romànic, Director General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya i és membre numerari de l’Acadèmia de Bones Lletres (1994) i de la de Belles Arts de Sant Jordi, (1998).
El 1964 va entrar com assessor artístic al Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Des del 1980 va treballar a la Generalitat de Catalunya com a responsable de l’inventari del Patrimoni Arquitectònic i fou Director General del Patrimoni Artístic i Cultural entre 1984 i 1986, continuà treballant a la Generalitat fins el 1999 i col·laborà amb la Fundació de l’Enciclopèdia Catalana on ha dirigit la gran obra o Col·lecció Catalunya Romànica de 27 volums(1984-1998); des del 2001 dirigeix de la mateixa editorial l’Art Gòtic a Catalunya de la que han aparegut ja(2005) cinc volums. És director de la col·lecció Monografies del Montseny, publicació anual que té publicats 20 volums des del 2005.
És membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans. Té la Creu de sant Jordi des del 1994 i el 2003 se li concedí la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya
Actualment és rector de la parròquia de Sant Quirze Safaja i professor d’Història Eclesiàstica de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona i de Vic. En el camp de la història religiosa ha escrit també La història de l’Església a Catalunya (edit. Claret 1989, 2ª ed.), els Orígens de l’Església a Catalunya de l’època romana (Discurs d’entrada a la Real Acadèmia de Bones Lletres, 1994). I molts treballs sobre els orígens dels monestirs benedictins i canonicals. Redactor i assessor del Diccionari d’Història de l’Església a Catalunya, també ha col·laborat en la revista Foc Nou i sovint en el Full Diocesà i ha fet molts altres estudis sobre temes eclesiàstics.
Una altra faceta de la seva actuació és la de donar conferències en cercles d’ estudiosos, poblacions, pregons de Festes Majors, inauguracions de cursos, trobades o congressos d’historiadors, efemèrides diverses, cercles culturals de gent gran etc.
La seva bibliografia fins el 2000 consta a Homenatge a Antoni Pladevall i Font. La Història arrelada al pais. , a càrrec de Carme Cara., Vic, 2000, 254 pàgs. i J. Bigordà, A. Manent i R. Bofill, Església i país. Tres testimonis, Barcelona, Enciclopèdia Catalana 1995, pàgs. 175--242.
La persona nouvinguda: Tidiane Mballo
BIOGRAFIA
Em dic Tidiane Mballo. Tinc vint-i-dos anys i sóc del Senegal. Tinc dos germans grans i dues germanes petites que viuen al meu país. Abans d’arribar a Catalunya estudiava a l’institut de Kolda, la capital de la província Kolda, al sud del Senegal. Allà estudiava literatura. Vaig deixar aquests estudis just un any abans de la universitat.
Ara fa dos anys i sis mesos que visc a Vic, on estic aprenent la llengua catalana, que és un idioma que m’estimo molt. He seguit uns quants cursos, he tingut una parella lingüística i penso que el català és important per poder trobar una bona feina, per poder comunicar-se amb la gent: per poder viure bé.
La meva llengua materna és el pular i també parlo francès, mandinga i una mica d’anglès. Crec que sabent francès és més fàcil arribar a parlar català.
M’agrada l’esport, sobretot el futbol. Formo part d’un equip de futbol, La nova generació, en què juguen nois del Senegal i de Guinea Bissau. Tots tenim en comú que estudiem català a Vic, al Consorci per a la Normalització Lingüística.
A més, col·laboro amb l’Associació de Veïns del barri del Remei, on ara ajudo a organitzar un torneig de futbol per a la Festa Major.
Estic content de viure a Vic!
L’infant : Jordi Pagès Sardà
Hola!!
Sóc en Jordi Pagès Sardà, tinc 8 anys i sóc de Tona. Sóc del Barça però jugo al Tona de
futbol. També m'agraden el tennis, el bàsquet i el tennis-taula. Ara a
l'estiu passo moltes estones a la piscina amb els meus amics o al jardí de
casa els meus avis jugant amb la meva germana Martina i amb els meus cosins
Oriol i Biel.
Bona diada a tothom !!
ACTUACIONS I CONCERT
Un cop acabats els actes d’homenatge i hagin sonat els himnes, hi haurà actuació per part dels castellers, Sagals d’Osona i dels Geganters de la ciutat de Vic.
Gresca catalana amb un concert del Belda i el conjunt Badabadoc
Més informació: http://www.marxadelsvigatans.cat
|
|
|
ECOSISTEMA
