Figueres (l'Alt Empordà) - La mostra porta per títol “Quan la sardana era un ball de moda: Pep Ventura abans del mite”, que vol donar a conèixer un Pep Ventura al marge del mite creat a l’entorn del músic. El mite de Pep Ventura es va anar bastint i forjant paral·lelament a la invenció i difusió de la sardana com a dansa nacional de Catalunya.
Des
de la primera idealització del músic empordanès a la Historia del
Ampurdán de Pella i Forgas, la llegenda aconseguí un èxit molt reeixit,
sobretot al tombant de segle XX. Les biografies sobre el músic sempre
s’han basat, en més o menys mesura, en la imatge romàntica d’un pagès
autodidacte, sense solfa, d’infància paupèrrima que, per intercessió de
la musa popular, es dedicà a recollir cançons tradicionals catalanes i
a inserir-les –salvant-les així de l’oblit– a la sardana, una dansa
prehistòrica que arribà a l’Empordà a través de grecs i fenicis.
L’exposició temporal "Pep Ventura abans
del mite: quan la sardana era un ball de moda "trenca definitivament amb
aquest discurs tradicional. Presenta el músic empordanès en el context
de la seva època, quan al teatre de la vila hi actuaven companyies
italianes d’òpera, els joves republicans ballaven sardanes
revolucionàries i les societats corals donaven veu a la classe social
obrera. Situa la seva trajectòria professional al bell mig de les
transformacions socials i culturals que sotragaren l’Europa del
vuitcents i les seves composicions musicals en relació a la nova
societat de l’oci i l’espectacle.
L’exposició reuneix en un mateix espai
objectes personals de Pep Ventura com la seva tenora –l’instrument que
el va fer tan popular arreu de l’Empordà–, i part de les seves
partitures manuscrites que en l’actualitat es troben en diferents
arxius i museus (Biblioteca Fages de Climent, Biblioteca de Catalunya,
Museu de la Música, Biblioteca de l’Orfeó Català…). S’hi exposen alguns
objectes únics i altres inèdits, i s’hi poden escoltar diverses
sorpreses. Es tracta d’una oportunitat única per copçar el bategar de
la Figueres del segle XIX, i una bona ocasió per conèixer un bocí més
de la història contemporània de Catalunya.
Font: 9diari
Més informació: http://sonabe.wordpress.com/
|