|
| Lleida, 1888 - Barcelona, 1964
Doctor en farmàcia i llicenciat en ciències químiques, va ser professor de botànica a l'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona (1923-1939) i des de 1933 a la Facultat de Farmàcia de la Universitat Autònoma d'aquesta ciutat. Fill adoptiu de la ciutat de Manresa (1914), també va ser membre numerari de la Reial Acadèmia de Ciències de Barcelona, president de l'Institut d'Estudis Catalans (secció de Ciències), fundador i redactor en cap de la revista Cavanillesia (Barcelona, 1923-39). Distingit per la seva llarga i fecunda carrera investigadora amb un gran número de premis i mencions honorífiques, també fou membre de la Société Botanique de Ginebra, acadèmic corresponsal de la Real Academia de Ciencias de Madrid (1933-39), president de la Institució Catalana d'Història Natural (1931-32 y 1933-34), fundador i director del Institut Botànic de Barcelona (1916-39), vicepresident honorari del Congrés Internacional de Botànica de París (1954) i del d'Edimburg (1964) i doctor honoris causa per la Universitat de Montpellier (1959). La seva tasca com a botànic taxonomista es va concretar en més de dos-centes publicacions, entre les que destaquen, a més a més de la magna "Plantas medicinales" (1961), el "Diccionario de botánica" i "Botánica pintoresca". Inexplicablement, les seves obres no han estat publicades en català.
|