Les andròmines
El Girafoc del 1998
El Girafoc del 1999
El Girafoc del 2000
El Girafoc del 2002
L'hèlice amb les màscares
El foc que gira
|
| Des de fa uns anys les festes de Sant Joan a Lliçà d’Amunt tenen com a protagonista a una enginyosa i espectacular foguera artesanal batejada amb el nom de Girafoc al voltant de la construcció de la qual s’organitzen quinze dies d'activitats festives a l'aire lliure.
Què és el Girafoc?
Girafoc és el nom que rep la foguera de Sant Joan més alta de Catalunya i l’element central de les festes de Sant Joan a Lliçà d’Amunt, un poble del Vallès Oriental on aquestes celebracions duren dues setmanes.
El Girafoc s’encén la nit del 23 al 24 de juny, però es comença a construir dues setmanes abans en uns terrenys a l’aire lliure que hi ha a la sortida del poble. Cada dia la foguera creix una mica de la mà dels nombrosos veïns i veïnes que participen en el seu muntatge. L’estructura principal de la foguera són quatre grans pals telefònics de fusta de dotze metres d’alçada que estan clavats a terra. Al seu interior s’hi van dipositant totes aquelles andròmines que porten els veïns i veïnes i tot tipus de materials de rebuig que porten els nombrosos tallers i indústries que hi ha pel voltant del poble.
Al capdamunt d’aquesta gran estructura hi ha un sistema circular -com una hèlice d’helicòpter, però feta amb fustes- que, quan s’encén la foguera i per efecte de l’aire calent que puja per l’estructura de fusta, comença a girar. Si la foguera s’encén bé, les flames envaeixen la turbina i es pot veure una gran bola de foc girar a gran velocitat.
Una foguera amb personalitat pròpia
El Girafoc es construeix cada any d’una forma diferent, en funció de la imaginació de les persones que hi participen. El primer any es va posar una pantalla al capdamunt del Girafoc que, en girar, produïa uns divertits efectes visuals. El segon any es va fer un gran gegant de palla que, assegut sobre la foguera, saludava al públic assistent. El tercer any el Girafoc es va convertir en una casa de tres pisos. Al seu voltant es va construir una escala en espiral que permetia pujar a la foguera i visitar el menjador, el lavabo i el dormitori. El quart any es va fer un gran laberint que rodejava el Girafoc i que, si es trobava el camí correcte, permetia arribar fins al centre de la foguera.
A banda del seu aspecte extern, el Girafoc també és una cuina. Cada any, en Pep Salsetes, un cuiner molt conegut, prepara un gran estofat de carn dins una immensa caldera que la tarda abans de la cremada s’instal·la a l’interior del Girafoc. L’estofat es cuina amb l’escalfor que produeix la foguera encesa. La caldera, que no es crema per l’acció del foc, es treu l’endemà de la festa i és el premi gastronòmic que només tasten aquells que aguanten desperts tota la nit, l’esmorzar recompensa pels que veuen sortir el Sol la matinada de la revetlla de Sant Joan.
Una de les inventores del Girafoc és la Glòria Giménez, una artista de Cardedeu explica que la idea de fer el Girafoc va sortir de voler fer una foguera diferent i d’aplicar un vell experiment de física a les fogueres de Sant Joan, d'aplicar la idea de les mampares de paper que giren gràcies a l’escalfor de l’aire calent que surt de la flama d’una espelma encesa a les fogueres de Sant Joan.
Activitats per a menuts i grans
Les activitats lúdico-festives de Sant Joan a Lliçà d’Amunt duren dues setmanes. Durant tots aquests dies, mentre es va construint el Girafoc, hi ha activitats per a tothom. Cada tarda s’habilita una zona d’esbarjo pels més petits i uns tallers de construcció on es fabriquen objectes diversos amb materials de reciclatge -màscares, avions, animals, etc- que després es penjen a la foguera.
El Girafoc disposa d’un petit escenari i d’un bar amb terrassa a l’aire lliure on cada dia es pot gaudir d’un espectacle diferent: un concert de música, una sessió de contes, titelles, circ, concursos, etc. Una altra de les activitats que han fet famós al Girafoc és el mercat de l’intercanvi, un mercat on es poden canviar objectes de tot tipus sense que hi intervinguin els diners.
Text: Redacció festes.org
|
ECOSISTEMA
