|
Calendari: Festes d'Hivern > Festes de Sant Pau > Festes majors d'hivern
|
|
Ballada per les masies
L'esperit original dels actes de la vigília de Sant Pau
Sant Pere de Ribes (el Garraf), 24 de gener
Els carrers sense asfaltar i els bastons, protagonistes
La primera ballada és a La Rectoria Vella, al Castell
Ballada a la masia del Montgròs
Ballada a La Serra
Intercanvi de presents
Ballada a Can Climent
Ballada al Mur
Fotografia de grup amb la famíia d'El Mur
Ballant a l'interior de Can Fontanals
Tastant el vi
|
| Un dels actes més antics, emotius i ribetans de la Festa Major d’Hivern de Sant Pau a Sant Pere de Ribes és l’anomenada “Ballada per les masies”, un recorregut ballat per algunes de les cases pairals situades als límits del poble que té lloc el dia 24 de gener al vespre.
La Festa Major d’Hivern de Sant Pere de Ribes es celebra a l’entorn del 25 de gener, diada de sant Pau, dia de festa local i en ple fred hivernal, amb l’anada i tornada dels balls populars a l’ermita. La festa, però, ja comença la vigília, amb nombrosos actes, d’entre els quals destaca la Ballada per les Masies, un ritus de visita que té per protagonista destacat a un grup d’homes de Sant Pere de Ribes que, durant unes hores, recorre diferents masies dels afores del poble per efectuar-hi una ballada. Aquest és un dels actes més antics i un dels elements claus per entendre el sentit de la festa en els seus orígens.
Les masies de Sant Pere de Ribes
Situat a la comarca del Garraf, a pocs quilòmetres del mar, el municipi de Sant Pere de Ribes està rodejat de vinyes. La vinya i el seu cultiu han marcat tradicionalment el ritme de la vida en aquesta població i també els límits entre el que era vila i el que era foravila. Els camps plens de ceps constitueixen, doncs, part indissociable del patrimoni natural i cultural ribetà. Moltes d’aquestes extensions de terra inclouen al seu interior la seva masia propietat de la família que les conreava. Algunes d’aquestes masies tenen un encant especial i són construccions arquitectònicament força interessants.
Els historiadors locals expliquen que fins als anys 1970, eren tots els balls populars els que, després del repic de campanes del matí de la vigília de Festa Major, anaven a visitar les diferents masies dels afores del poble. Era un acte que durava tot el dia servia per visitar familiars, amics i coneguts que vivien als nuclis aïllats. També expliquen que la ballada per les masies s'havia fet sempre a peu, mai amb mitjans motoritzats.
El recorregut actual
En l’actualitat, el recorregut per les masies de Ribes comença després de dinar i s’allarga fins ben entrada la nit. Hi participa només la Colla Gran de Bastoners de Sant Pere de Ribes acompanyats per una colla de músics (quatre grallers i una caixa) i alguns amics i coneguts que els segueixen. Tots els participants es desplacen, en cotxe i en motos, d’una masia a l’altre per efectuar el ritus. Arribats a la casa, són rebuts per la família propietària de la casa o bé, en el seu defecte, pels masovers. Els bastoners efectuen tot un repertori complert de balls, que inclou els balls: “El Plegafems”, “La Boja”, “Les Creus”, “El Passar-i-rebatre” i “El dalt-i-baix”. Acabada la ballada els ofereixen el vi que es fabrica a la casa (o en el seu defecte un de la comarca), pastes i menges preparades també a la casa i el pastís de la jornada: el sabre de Sant Pau.
La primera parada del recorregut que fan els participants de la Ballada per les Masies és a La Rectoria Vella, Sota-Ribes, la masia que hi ha al costat del Castell del segle X i que els historiadors situen com a indret que donà origen a l’actual poble de Sant Pere de Ribes. La segona parada és la gran Masia del Montgròs, actualment habitada per uns masovers i situada de camí al Puig del Montgròs, un turó que vetlla el poble per l’oest. La tercera és La Serra, una finca on hi viu la família Bartra i Roig i seu de l’empresa Vega de Ribes, dedicada a l'elaboració i embotellat de vins de qualitat de collita pròpia que es conreen amb agricultura ecològica. La següent és Can Climent, amb unes vistes privilegiades del poble. A la zona del nou hospital es visita després la masia del Mur, una de les més emblemàtiques i apreciades pels balladors, on ja en plena negre nit efectuen els seus balls, beuen bon vi i mengen el sabre de Sant Pau. Aquesta masia és l’únic indret de tot el recorregut on els músics interpreten una peça sense balladors, i on té lloc el ritus del bateig amb cava, que consisteix en ruixar amb l’escuma d’aquesta beguda algun dels acompanyants que per primera vegada fan el recorregut per les masies juntament amb els bastoners. Tot seguit es visita la masia de Can Fontanals, una de les poques on els bastoners efectuen el seu ball a cobert, al rebedor de la casa. La ballada continua fins una masia de Puigmoltó, un petit veïnat agregat al municipi i que data del segle XIII, i fins la masia de Can Roig de les Torres, la darrera del recorregut.
Especulacions sobre l’origen i funció d’aquest acte
Hi ha qui ha vist en els sorolls festius hivernals, com els que provoca el balls de bastons de Sant Pere de Ribes durant la Ballada per les Masies, pràctiques hereves d’un passat molt llunyà relacionades amb la voluntat humana de fer remoure -amb aquesta música sonora repetitiva- la vida natural (els ceps de les vinyes), que en aquest moment de l’any resten a l’aguait del bon temps, hivernant.
Més enllà d'especulacions sobre el poder màgic del so dels bastons, la Ballada per les Masies de Sant Pere de Ribes forma part d’un model de pràctica festiva prou conegut: es tracta d’anar de casa en casa, ja siguin dins el nucli urbà o fora d’ell, en grup o colla, ballant o cantant, per retre visita a determinades famílies o grups humans que, en agraïment, proporcionen beure i menjar als participants. D’aquest tipus d’acte n’hi ha per Pasqua (les cantades de caramelles), per Pasqua Granada (els Cors Muts), però també a les Falles (cercaviles del convit) i sobretot a les cercaviles de les Festes Majors, entre d’altres.
A Ribes, malgrat que moltes de les masies que es visiten estan habitades únicament per masovers i malgrat que els camps de vinyes estan amenaçats pel creixement urbà desmesurat i pels impediments legals que es posen pera poder conrear la vinya amb dignitat, la Ballada actual de la Colla Gran constitueix una reivindicació lúdica i festiva del patrimoni vitivinícola del poble.
Text: Redacció festes.org, amb aportacions de Ton Ferret
Fotografies: Manel Carrera i Escudé
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
 | |
|
| |
Ball de Sant Pau
Carbonell i Grau, Pere / Arsis Editorial
El «Ball de Sant Pau» és un ball parlat que va transcriure i versificar ...
|
|
|
llegir
| |
L'ermita i els orígens de la festa
Diversos autors, / Ajuntament de Sant Pere de Ribes
Separata del programa de la Festa Major de l'any 2009, que explica la relació ...
|
|
| |
 | |
|
llegir
| |
El drac de tres caps
Masana i Soler, Heribert / Diari de Vilanova
Ara ja et saps el camí tel·lúric de l’ermita i l’amunt i avall del carrer ...
|
|
| |
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
