|
Calendari: Festes de Primavera > Festes del Corpus > Festes dels barris
|
|
Festes del carrer
Els tortells i els balls comuniquen els barris
Capellades (l'Anoia), Capvuitada de Corpus
Els capgrossos de les festes
La cercavila amb els gegants. Foto: © 2003 La Miranda
La mainada amb els tortells. Foto: © 2003 La Miranda
El Ball Pla. Foto: Arxiu Municipal
Ball a la Piscina el dia de les places. Foto: © 2003 La Miranda
Els vuit capgrossos centenaris (cliqueu sobre la imatge), restaurats el 2007
|
| Durant gairebé una setmana els barris de la vila de Capellades bullen amb la seva festa popular més important de l’any. Una gran bleda, les paneres de tortells, els balls tradicionals i la presència constant de la imatgeria local són alguns dels elements més característics d'aquestes celebracions.
Segons alguns estudiosos, les festes del carrer a Capellades, una celebració originalment de caire religiós vinculada a la vuitada del Corpus, es remunten als voltants de l’any 1780. Des d’aquell temps, la festa s’ha fet ininterrompudament excepte durant el parèntesi provocat per la guerra civil, els anys 1937 i 1938.
Els barris porten a beneïr els tortells
Capellades es divideix en cinc barris i cadascun d'ells fa festa un dia diferent. L'acte que marca l’inici de les festivitats és la gran revetlla popular que es fa divendres després de Corpus al barri de les Bledes. Una bleda enorme i espigada penjada a l´entrada del carrer Major, presideix la festa.
Dissabte al matí es fa la cercavila perquè els veïns facin els donatius amb els quals es compren els tortells que seran beneïts durant l’ofici solemne . Antigament era costum beneir coques ensucrades durant l’ofici i avui aquest ritual es manté, però amb tortells. Els nens i nenes porten fins l’església la panera plena amb els tortells que s´han de beneir i quan s’acaba la missa es forma una comitiva encarregada de repartir, casa per casa, els dolços consagrats.
Balls populars
El “Treure al Ball” és un altre dels moments importants de les Festes del Carrer. Els nois van a cercar la seva parella a casa seva, li ofereixen una rosa i la treuen a ballar. S’executen diferents danses entre les que destaca el Ball Pla, un ball de galanteig amb les alternances del festeig amorós, que va ser la dansa nacional de Catalunya durant els segles XVI, XVII i XVIII. Les passes es basen en una quieta continença del cos i, sense saltar, un moviment lliscant, suau i compassat dels peus.
La festa continua tota la setmana i cada dia els actes es traslladen a un barri diferent. Abans la festa era responsabilitat dels administradors, i hi havia una gran rivalitat entre els barris per organitzar la celebració més lluïda. Avui, una comissió gestiona la celebració en la seva totalitat, però cada barri lluita per conservar els seus propis senyals d’identitat. Al barri del Ruc, per exemple, durant els dies de festa,es penja un ase gegant travessant el carrer, al del Gegant es treuen els gegants propis i al barri del Ninot exposen i cremen un Carnestoltes, i els habitants del carrer del Pilar treuen a passejar els Capgrossos.
Una vila de Capgrossos
Els capgrossos de Capellades tenen una llarga tradició. Actualment, h’hi ha vint-i-dos capgrossos municipals entre els quals vuit ja són centenaris. Les figures més antigues representen personatges populars com el Pagès, la Dama o el Tonto. Els capgrossos petits, o nans, van ser comprats per l´Ajuntament quan els més vells estaven molt malmesos i, avui en dia, els porta la canalla en totes les sortides que es fan. Les quatre parelles de capgrossos més moderns simbolitzen els orígens, el treball, les festes i el futur de la gent de Capellades.
Text: Redacció festes.org
Fotografies: Comissió Festes del Carrer, Revista La miranda i Capgrossos de Capellades
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
|
ECOSISTEMA
)
