Imatge antiga amb els nens i els esquellots
En Nicolau i els seus ajudants arriben al poble
Fent sonar els corns de vaca
Ballant amb les "iffelen"
Les "iffelen" il·luminades
Detall d'una "iffelen"
|
| La ciutat de Küssnacht am Rigi, al bell mig de Suïssa, celebra cada any una festa ancestral relacionada amb sant Nicolau que combina el renou d’esquelles i fuets i la música de corns amb l’exhibició d’unes espectaculars mitres il·luminades per dins amb motius artístics.
Küssnacht am Rigi és una petita població suïssa situada entre els llacs de Zug i Lucerne, als peus del massís muntanyós de Rigi, al bell mig d’aquest país del centre d’Europa. Quan l’hivern, amb el seu fred i neu, ja s’han instal·lat definitivament al poble, cada any pels volts de finals de novembre principis de desembre, s’hi celebra una ancestral festa dedicada a sant Nicolau.
Sant Nicolau és un d’aquests personatges que, amb una llarga barba blanca, com el nostre Sant Antoni, encarna l’esperit de l’hivern, l'hivernàs, que personifiquen el fred més cru, i que són hereus de personatges anteriors amb idèntica fesonomia. En la figura de sant Nicolau hi convergeixen doncs, la llegenda del sant cristià Nicolau amb un personatge anterior al cristianisme. A bona part d’Europa, des d’Holanda a Geòrgia, Sant Nicolau és el portador de regals pels nens i nenes. Tot i tenir atributs i funcions diferents, Nicolau és el mateix personatge que Santa Claus o el Pare Noël, una vegada Sant Nicolau torna dels Estats Units, on la tradició viatja amb els immigrants europeus que la funden.
A Suïssa, són molts els pobles que celebren una festa cada 5 de desembre, la vigília del 6 de desembre, dia en què la tradició situa la mort del sant. Una d’aquestes celebracions és la que té lloc a Küssnacht am Rigi.
La festa comença un dia a finals de novembre, quan el sant i els seus dos acompanyants negres, juntament amb un burret, arriben des del bosc al poble, en secret. El 4 i 5 de desembre té lloc la segona part de la festa, i la més espectacular, la multitudinària processó anomenada Klausjage que simula la persecució i arribada del sant.
La comitiva, que avança enmig de la més absoluta foscor de la nit, l’encapçala un grup de persones que fan petar uns llarguíssims fuets de pell d’ovella contra el terra. Seguidament apareix un dels elements que més identifiquen la festa: les “iffelen”. Aquests grans barrets, alguns dels quals poden arribar a fer fins a dos metres, es carretegen a pes, sostinguts per sobre del cap dels seus portadors. Les centenars de “iffelen” que participen de la festa simulen la mitra del bisbe Nicolau, estan artística i ricament guarnides amb motius al·lusius a la celebració i estan il·luminades per dins amb espelmes, de manera que recorden els vitralls de les esglésies. Algunes d’aquestes grans estructures tenen més de cent anys d’història i són l’element que més singularitza la festa.
Després de les “iffelen” apareixen centenars de “caçadors de Klaus” armats amb diferents instruments musicals com grans esquellots de vaques i corns que fan un soroll profund i atàvic. Finalment apareix el sant i els seus quatre ajudants misteriosos, acompanyat per centenars de persones amb torxes de foc.
La tradició de la Klausjagen o Persecució de Klaus es remunta a l’Edat Mitja i en ella es barregen tradicions profanes i carnavalesques basades en el fet de fer enrenou per espantar els mals esperits en el marc d’una celebració caòtica i imprevisible, amb la llegenda cristiana del sant, i les mitres il·luminades, que no apareixen fins al segle XIX.
Text: Redacció festes.org
Fotografies: Organització de la Klausjagen
|
ECOSISTEMA
