|
Calendari: Festes de Tardor > Festes de Tots Sants > La castanyera
|
|
La Castanyada Les parades de castanyes a la Devesa
Girona (el Gironès), Cap de setmana anterior i posterior al 29 d’octubre
Parada de castanyes a Girona
Vols una paperina de castanyes nena?
Moniatos calentets!
Castanyers i castanyeres de Girona
Una altre parada
Parada amb llums de neó
|
| A Girona, la coincidència de les Fires i Festes de Sant Narcís amb la diada de Tots Sants ha fet que, en l’imaginari local, s’identifiqui la festa major amb les castanyes i les parades de castanyeres que durant aquests dies s’instal·len pels volts de la Devesa.
En plena tardor, quan el fred ja comença a fer acte de presència, Girona celebra la seva festa major en honor d’un misteriós i estimat màrtir protector de la ciutat. Les Fires i Festes de Sant Narcís congreguen cada any milers de gironins i altres catalans vinguts d’arreu per viure-hi una celebració d’alta volada. La festa, hereva d’una fira amb més de tres-cents anys d’història, comença el cap de setmana anterior al 29 d’octubre, dia de Sant Narcís, i finalitza el cap de setmana posterior, i conté encara un aspecte firaire i comercial molt important.
Les Fires de Girona coincideixen sempre amb la festa que està destinada a recordar, en dos dies, als avantpassats familiars morts: la Castanyada, Tots Sants i el Dia dels Morts, del 31 d’octubre l'1 de novembre. A Girona, com en altres poblacions catalanes, la festa dels morts destaca per incloure, en el seu costumari, la ingesta de castanyes, moniatos i panellets, tres dels aliments que més abunden en aquesta època de l’any. Hom creu que el costum prové dels antics ritus funeraris —amb ofrenes de pans i àpats al costat de les tombes– que en aquestes dates se celebraven als cementiris de la Catalunya Vella per recordar els avantpassats. A finals del segle XVIII, el costum de menjar castanyes en aquest dia ja s’havia generalitzat a tot el territori.
Avui, la menja de castanyes i panellets ja no se celebra al cementiri, ha perdut el seu caràcter d’ofrena funerària original, però se segueix fent en grup i compleix una important funció social. Durant la vigília de Tots Sants, del 31 d’octubre a l’1 de novembre, a Girona es duen a terme innombrables castanyades col·lectives, organitzades per ateneus, grups de joves, associacions de veïns, entitats culturals, centres excursionistes, penyes esportives, etc.
Un dels elements propis del costumari de la Castanyada gironina són les parades freqüentades per castanyers i castanyeres que aquests dies es dediquen a vendre castanyes i moniatos pels carrers. A partir dels anys noranta, gràcies a l’acció de l’Ajuntament, va començar a incrementar la presència de parades pels carrers, que va passar de les quatre o cinc a la cinquantena actual.
La forma i l’estructura d’algunes parades estan personalitzades artísticament i en la seva gran majoria estan freqüentades per famílies gitanes d’origen portuguès del barri de Font de la Pólvora. Les parades estan instal·lades a tot el perímetre de la Devesa, per la banda que dóna a la ciutat, des del Palau de Fires, on es fa la fira de mostres, fins a la zona de la Copa, que és on hi ha les barraques i s’hi fan els concerts. Sobretot s’agrupen als accessos, com a la plaça de la Sardana, la rotonda del Rellotge o el passeig Ramon Folch, davant de l’edifici de Correus.
Les castanyeres d’abans anaven soles i no tenien parada fixa: duien un senzill mètode d’il·luminació i un cabàs per posar les castanyes que torraven al foc amb un fogó de terrissa semblants a una copa. Amb el seu vestit característic (faldilles amples, davantal i mocador gros al cap) per vendre les castanyes cridaven: «Calentes i grosses! Qui en vol ara que fumen?», crit que la mainada contestava per fer-les enfadar: «Petites i dolentes; de les vuit, set pudentes».
Avui, a Girona, les parades per vendre castanyes incorporen moderns sistemes d’il·luminació i sovint utilitzen per torrar les castanyes una espècie de graella de ferro amb forats, damunt un espai per al foc que ja està incorporat a la mateixa estructura de la parada.
Text i fotografies: Manel Carrera i Escudé
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
|
|