|
Ecosistema: Festes d'altres cultures > Festes d'Àsia > Festes del Nepal
|
|
Manjusri i Saraswati Puja
La festa del coneixement, el seny i la saviesa
Kathmandú (Nepal), cinquè de la lluna nova del mes de Magh
Unes bigues guixades
La Manjusri de Swayambhu és una figura d’uns cinquanta centímetres
Saraswati, en una capella situada a les empinades escales que permeten l’accés directe a la zona
L'Stupa de Manjusri amb la capella de Manjursi davant, en plena ebullició
L'ambient de festa, amb els venedors ambulants
El guix, protagonista
Pintant damunt les bigues del sostre
Un grup de macacos damunt un banc
Escivint a la paret
Una estatua completament guixada
Posant la tika al front d'una noia
Escrivint sobre una finestra
|
| Milers de joves celebren cada a any a Kathmandú una festa dedicada al coneixement, l’aprenentatge, la saviesa i el seny amb la visita ritual a les divinitats que encarnen aquests principis i amb una acció sorprenent: escriure frases i paraules amb guixos de color blanc a tots i cadascun dels racons de l’indret on es celebra la festa.
Des de fa segles, els nepalesos consideren que el cinquè dia de la lluna nova del mes de Magh és un moment especial. El mes de Magh és el desè mes segons el calendari oficial del Nepal (el Bikram Sambat) i coincideix amb el nostre final de gener o principis de febrer.
A la vall de Kathmandú, a partir d’aquest dia l’hivern comença a fer-se enrere i la primavera comença a notar-se: els matins i les nits ja no són tant gèlids, tot i que la boira de les primeres hores del dia encara es resisteix a desaparèixer.
Manjusri i Saraswati, protagonistes
Aquest dia molts joves nepalesos celebren una festa dedicada al coneixement, la saviesa, l’aprenentatge i el seny. La celebració gira, en l’univers buddhista, al voltant de Manjusri mentre que en l’hinduista és protagonizat per Saraswati.
Manjusri és un ésser búdic o bodhisattva, és a dir, que representa una persona embarcada en la recerca del coneixement i la il·luminació. Aquesta subdivinitat buddhista és venerada a molts països i es creu que està inspirat amb un deixeble del Buddha històric. És invocada per obtenir saviesa i seny, atributs que li són propis, així com la doctrina, la possessió de consciència i la responsabilitat. En el context del buddhisme newar, Manjusri és representat d’una mateixa forma: com un ésser asexuat (no és ni home ni dona) anomenat Avalokiteswara, en posició vertical, ulls búdics i que sosté una flor o vara florida a la seva mà esquerra. Se’l venera com al Bodhisattva del Coneixement, del Seny i la Saviesa.
Per la seva banda, segons la mitologia hinduista Saraswati és la consort de Brahma, una de les divinitats creadores de tots els objectes animats i inanimats. Filla de Shiva i Durga i germana de Ganesh, Saraswati és representada amb quatre braços, dos dels quals subjecten un instrument musical de corda, anomenat vina (del mateix tipus que el sitar). Amb la tercera mà Saraswati subjecta un collaret i amb la quarta un llibre. La imatge és de color blanc i està al costat d’un cigne també blanc. Saraswati és la deessa del coneixement i l’aprenentatge, les arts, les lletres i les ciències.
Aquest dia els centenars de temples que hi ha al Nepal dedicats a Manjusri i a Saraswati reben la visita de milers de persones, majoritariament escolars, que els duen aliments, llavors, flors i tota mena d’ofrenes amb l’esperança que la divinitat els ajudi a acomplir els seus desitjos i a desenvolupar-se com a persones. Aquest dia els carrers de ciutats i pobles s’omplen de nens carregats amb el material escolar per tal que sigui beneït per aquestes dues imatges, a qui demanen sort en els exàmens que estan fent aquests dies. Saraswati també és considerada la inventora de l’escriptura sànskrita i per això, el dematí següent del dia de la festa, s’ensenya als més petits a llegir l’alfabet.
La festa a Swayambhu: Saraswati i Manjusri puja
Una de les celebracions més importants de la Vall de Kathmandú té lloc al turó de Swayambhu, a nord-oest de Kathmandú, l’indret mític on es creu que va néixer aquesta ciutat.
Les activitats es desenvolupen al voltant d’una zona que hi ha a la part posterior del turó, que és ple de micos a l’aguait per si a algun dels devots que aquell dia visiten el temple els cau alguna ofrena. Aquest espai s'anomena Manjusri Stupa, tot i que la zona inclou també moltes altres capelles dedicades a l'altra protagonista de la jornada. Aquest temple i la seva imatge Manjusri tenen un paper destacadíssim en la formació mítica de la ciutat de Kathmandú. Segons relata el Sawaymbu Purana, el text buddhista que explica l’origen i desenvolupament de la Vall de Kathmandú, Manjusri fou el creador mitològic de la ciutat doncs fou ell qui va veure una flor de lotus al centre del llac, exactament on ara hi ha el turó de Swayambhu, i qui manà construí la gorja que provocà la desaparició de l’aigua, deixant pas a les cases.
La festa de les pintades amb guix
Aquest dia centenars de persones de totes les edats, però especialment joves, es desplacen fins al turó per celebrar aquesta festa popular. Els voltants s'omplen a vessar de firaires de tota mena que venen cocos, globus, cotons de sucre, rellotges joguines, etc i sobretot, els objectes amb què es realitzen les ofrenes: guixos blancs per escriure (com els de les pissarres de l'escola), encens, metxes, llànties i llantions d’oli, i es respira un gran ambient festiu.
Les persones van passant per davant les imatges sagrades i hi fan la seva "puja". Una cua especialment llarga i excitada es forma davant la imatge de Manjusri, davant la qual es fa una gran catifa de petites llànties d’oli enceses. Els joves hi van passant per dipositar les seves ofrenes, llançant arròs, monedes i flors i recollint les que ha beneït la imatge.
Ara bé, el que fa excepcional aquesta celebració festiva és que una part de la "puja" (ofrena) té per protagonista als guixos d’escola. El guix és l’instrument dels mestres, l’eina bàsica amb què escriuen a la pissarra i, d’aquesta manera, ensenyen als seus alumnes. Aquest dia, tant els joves com els adults compren guixos i es dediquen a escriure frases i paraules per tot arreu. Aquell dia preval el consentiment per guixar-ho tot. Hi ha llicència per fer-ho i tothom si aboca amb desfici.
Les paraules i frases, escrites en newar, nepalès i fins i tot en anglès, expressen desitjos, anhels i promeses, però també expressen l’agraïment a les divinitats i als mestres per haver-los procurat l’escriptura i el coneixement. Els estudiants, que aquests dies són en plena època d’exàmens, els demanen que els vagin bé i se’n surtin en el seu procés d’aprenentatge global. Molts escriuen paraules dedicades a la divinitat, per tal que amb la seva benedicció puguin assolir saviesa.
Les inscripcions, que sovint són simplement la signatura amb el nom de la persona que les fa, també poden ser vistes com una marca que visibilitza el pas de la persona per aquell lloc. Aquesta mateix funció de marcar l’acompliment del ritus és la que fan els sacerdots que posen una tika vermella -amb un punt platejat al mig i una mitja lluna groga a sota- dels que ho sol·liciten.
I és que, si la festa està dedicada al coneixement i a l'escriptura, què millor que poder expressar-ho amb el guix, un símbol i vehicle transmissor de l’aprenentatge. Al final de la celebració, que dura fins al vespre, qualsevol paret, finestra, terra, columna, banc i fins i tot les pròpies imatges sagrades acaben completament guixades de color blanc. Ara bé, ningú no s’escandalitza per aquest fet: saben que les guixades blanques no fan malbé res (i si ho fan els vigilants dels temples ja s'encarreguen d'arreglar-ho) i que, a més a més, s'esborraran soles el primer dia que plogui.
Text i fotografies: Manel Carrera i Escudé
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
