L'Escala, poble de pescadors
Acolorint la sal
Preparant la catifa de sal
Amb la sal de colors els matisos són possibles
La catifa en 3 dimensions del 2009
La Mare de Déu del Carme dins la seva barca
Embarcacions a la processó
L'ofrena de peix
Entrada de la imatge a l'església, passant per sobre la catifa
Vi fresc de l'Escala
|
| L'Escala celebra, cada 16 de juliol, una festa en honor a la patrona de la gent del mar que gira al voltant del passeig anual d'una imatge de la Mare de Déu del Carme, que es complementa amb l'art d'elaboració de catifes de sal de tots els colors i amb un homenatge festiu a la gent gran.
L'Escala, cala de pescadors
El poble de l'Escala, a l'Alt Empordà, ha estat, des dels seus orígens al segle XVI un poble de pescadors, peixaters i mariners, de gent que ha viscut, sobreviscut, del comerç amb tot allò que el mar proveeix. Un poble de gent que considera que sortir a mar, ja sigui a pescar o a passejar turistes, és alhora un ofici i una manera de viure. No en va, l'església principal d'aquesta població costanera està dedicada a Sant Pere, patró dels pescadors catalans i res no fa pensar que fins fa ben poc, el 29 de juny havia estat la principal festa de l'Escala. De fet, la Festa de Sant Pere es celebra encara avui, a càrrec de la Confraria de Pescadors de l'Escala, tot i que amb menys rellevància de la que històricament li correspondria. Avui, potser en consonància amb el davallament de l'activitat pesquera i peixatera i l'augment de l'activitat turística associada a les embarcacions esportives i de passeig, la Festa de Sant Pere ha anat perdent pes en detriment de la celebració de la Mare de Déu del Carme.
La festa actual
La Festa de la Mare de Déu del Carme es celebra el 16 de juliol, dia de festa local, caigui quan caigui aquest dia en el calendari. La festa consisteix en la sortida ritual anual d'una imatge de la Mare de Déu del Carme a qui es dedica l'elaboració d'una gran catifa de sal de colors i que es complementa amb un homenatge festiu a la gent gran.
La celebració comença a primera hora del matí davant l'església de Sant Pere, quan els membres de la Comissió de Festes comencen l'elaboració d'una gran catifa de sal. La catifa, una gran obra d'art efímer i popular, pren forma d'ofrena que es fa a la Mare de Déu del Carme en agraïment. Els motius de la catifa sempre estan relacionats amb la temàtica marinera, al·lusius al contingut de la festa. El procés d'elaboració de la catifa comença molts mesos abans, quan es decideix el tema i es presenten els esbossos del dibuix de l'any en curs. La construcció física de la catifa té lloc el dia 16, dura tot el matí i comença quan es marquen els límits dels dibuixos de la catifa al terra, amb guix. Després, poc a poc, es va omplint amb la sal de tots els colors que es prepara per a l'ocasió. La sal de colors s'aconsegueix barrejant sal marina amb pigments de tots els colors imaginables, proveïnt d'aquesta manera als artistes de colors de tots els matisos.
A mig matí, al port nou de l'Escala (anomenat La Clota) s'engalana la imatge de la Mare de Déu que tot l'any és a una capella de l'església de Sant Pere. Diversos pescadors, que s'engalanen amb els seus millors vestits per a l'ocasió, porten la imatge des de les instal·lacions del port fins una gran embarcació dins la qual hi ha també els representants polítics i les pubilles i hereus de l'Escala, juntament amb molta altra gent que ha demanat poder ser en aquesta part de la festa. La processó marítima s'inicia al port nou de La Clota i acaba a la platja de l'Escala, la que hi ha passat el Pedró, l'antic port i centre de la vida escalenca. Durant el seu recorregut per mar, centenars d'embarcacions recreatives, esportives i de pescadors, així com un bon nombre de llaguts i altres embarcacions tradicionals, a vela, ben engalanades per a l'ocasió, acompanyen la barca que duu la imatge de la Mare de Déu. Es fan sonar els claxons, es canten cançons i es llancen coets a l'aire durant tot el trajecte. Quan la barca arriba a la platja, una munió de gent espera la comitiva per veure com es baixa la imatge a terra.
Des d'allà s'inicia una processó fins a l'església que encapçalen els gegants pescadors de l'Escala, una filera de gent gran, en parelles (una persona de més de 70 anys de l'Escala i un acompanyant), un grup de mainada portant una gran plata que conté tot tipus de peixos i la imatge de la Mare de Déu del Carme, l'única que pot passar per sobre la catifa de sal de colors qui hi ha a l'entrada. Tota la cercavila es fa amb música a càrrec de la cobla local: La Principal de l'Escala.
A l'interior de l'església té lloc la missa cantada i amb acompanyament de cobla en honor a la patrona de la gent del mar, al final de la qual té lloc la ofrena de la plata amb els peixos que un grup de nens i nenes porten a la imatge de la Mare de Déu del Carme, que per a l'ocasió és situada a l'altar principal. En sortir de missa es ballen sardanes a la plaça de l'església.
L'àpat de la festa és un dinar de germanor en què hi són convidats tots els avis i els que els han acompanyant a la Festa de la Vellesa mentre que al port els pescadors fan una sardinada popular amanida amb un bon vi. A la tarda es fa una audició de sardanes a càrrec de la cobla local, i a la nit té lloc un ball amb orquestra que es fa a la Platja.
Petita història de la celebració
La festa de la Mare de Déu del Carme, es celebra a l'Escala des de l'any 1952, data de la seva primera edició. Des d'aleshores, la festa s'ha celebrat ininterrompudament. La festa, que ha anat variant amb els anys, està dedicada a la patrona dels mariners, la Mare de Déu del Carme.
Des dels seus inicis, la celebració incorpora una Festa de la Vellesa, que té per objectiu retre homenatge a la gent gran del poble, antics pescadors en la seva gran majoria.
L'any 1984 a la processó amb la imatge de la Mare de Déu, s'hi incorpora l'elaboració d'una catifa ornamental, que en les primeres edicions es feu amb pètals de flors, però que progressivament es van substituir primer per serradures i finalment per pigments de colors.
Text: Manel Carrera i Escudé, amb informacions de Jordi Piqué
Fotografies: Manel Carrera i Escudé
|