L'església davant la qual s'escenifica l'obra
Els actors iniciant el ball
Els fadrins abusant de la Rosaura
Els malfactors són capturats
La condemna del fiscal
El diable posant ordre
|
| Una de les particularitats destacables de la Festa Major de Cambrils és la representació del Ball de la Rosaura, un antic ball parlat, recuperat l’any 2008 per una de les colles de teatre local, que té lloc el dia 8 a la tarda davant l’església.
Un ball parlat
El Ball de la Rosaura de Cambrils forma part dels anomenats balls parlats. Es tracta de petites peces de teatre, amb un argument ben conegut, que s’escenifica sense massa pretensions escèniques pels carrers i places, és a dir, a peu de carrer, a l’espai públic. De fet, és una obra de teatre representada al carrer, que combina el text amb la música en directe.
El Ball de la Rosaura s’havia representat a bona part de les poblacions del Camp, de la Conca de Barberà i del Penedès. La seva representació està documentada a Reus (1865, 1878 i 1892), l’Alforja (1879), Capafonts, Falset (1877), Riudoms (1861), L'Espluga de Francolí, Vilafranca, Sitges, Vilanova i la Geltrú, Calafell, Cambrils, entre d’altres. Cambrils va recuperar el ball l’any 2008 i des d’aleshores, es representa cada any el 8 de setembre, en el marc de la Festa Major.
La Rosaura cambrilenca
A Cambrils, aquesta obra l’escenifica un grup de teatre amateur local (el Grup de Teatre Xerinola) amb la col·laboració del grup de teatre del Casal Municipal de la Gent Gran i un grup de trabucaires. El text de l’obra és en castellà -tot i que sembla que podria ser una traducció d’un text original en català-, i els actors, tots ells catalanoparlants, fan befa d’aquest fet remarcant l’accent en els seus parlaments.
Oficialment, tota l'acció succeeix a Trujillo, a Extremadura. L’argument de l’obra relata les vicissituds d’una jove, Rosaura, filla de cortesans castellans, que és seduïda, raptada i violada per dos fadrins, que la deixen lligada a un pi. És el moment en què es pronuncia una de les frases més cèlebres d'aquesta obra:
Rosaura, como te recreas a la sombra de este pino, que somos en tiempo de calores i tu vas tremolando de frio!
La noia és trobada per un caçador i acaba de monja en un convent. El Ball de la Rosaura finalitza amb la captura dels nois per part d'uns militars que han estat contractats pels cortesans, la sentència final del fiscal i l’execució dels dos malfactors. Els militars són, a l'obra, uns trabucaires que, per simular la captura i la mort dels dos fadrins, afegeixen uns efectes sonors força potents.
La història, tot i tenir vocació moralitzant, té també un component satíric molt important, provinent dels dobles sentits en clau política que amaga.
El diable burlesc
Aquesta peça de teatre de proximitat acaba amb els parlaments del diable burlesc, una figura pròpia del teatre català de carrer. El diable, encarnat cada any per un jove del poble, duu un vestit blanc amb guarniments verds i vermells i un pal amb dues bufetes. Mentre dura l'obra, la seva funció és establir l’ordre a plaça i intervenir en el desenvolupament de l'argument, aportant alguns elements còmics improvitzats.
Una vegada acaba el text de l'obra, el diable burlesc recita un conjunt de versos que satiritzen diferents aspectes de la vida local cambrilenca, un moment que és àmpliament seguit amb rialles pels espectadors que s’apleguen cada any en aquest indret per gaudir d'aquest ball parlat.
Text i fotografies: Manel Carrera i Escudé
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
)
)
