|
Calendari: Festes d'Estiu > Festes de la Mare de Déu d'agost > L'Assumpció de Maria
|
|
L'Assumpció de Maria
Història de la festa que rememora el trànsit meravellós de Maria
Diferents poblacions, 15 d'agost
Trànsit de la Verge. Joan Reixach
Pintura de la dormició
Dormició de Maria
Icona copta de la Dormició de Maria
Charles Lamy. Assomption de la Vierge 1734
La coronació de Maria. Sostre de la Seu de València
Michel Sittow. Assumption of Mary,1500
Assunta, Tiziano Vecellio 1516
|
| Moltes viles i pobles catalans celebren la seva festa major d'estiu pels volts del 15 d'agost, dia de l'Assumpció de Maria, una festa basada en uns fets extraordinaris i fantàstics que relaten la mort i la posterior elevació al Cel de l'ànima i el cos de la Mare de Déu.
El 15 d'agost i el cicle natural
El 15 d'agost havia estat i encara és una data singular, d'impàs, dins el conjunt del cicle agrari tradicional i especialment dins els mesos més calorosos de l'any. En les comarques que depenen del cultiu dels camps de cereals és un moment tranquil, doncs ja s'han acabat les tasques de recollida dels fruits (la sega i el batre, bàsicament). En les comarques dedicades a la vinya, en canvi, també és un moment sense feina però per motius ben diferents: són uns dies de calma abans de l'inici de les tasques de la verema. Però a més a més, per a tots aquells que no depenen directament del camp, mitjans agost és també un moment de plenes vacances laborals, d'estar amb els familiars, especialment amb els fills -que fan vacances de l'escola- i de retrobament amb tots els amics. Un moment excepcional, doncs, òptim per celebrar en comunitat una gran festa, la festa major d'estiu.
A més a més de ser un moment singular en el calendari natural i laboral, el 15 d'agost fou la data escollida per l’Església cristiana per a fixar la celebració de l’Assumpció de Maria, una festa que recorda la mort de Maria i commemora el misteri del trànsit o elevació (assumptio) del cos i l’ànima de la Mare de Déu fins al regne dels Cels, una vegada acabats els seus dies a la terra. Una festa, doncs, que recorda i rememora que, després de la seva mort, el cos de la Mare de Déu pujà, físicament, fins al Cel.
El fonament de la Festa de l'Assumpció de Maria no s'ha de cercar als llibres d'història, perquè no hi ha massa dades fiables sobre la mort de la Mare de Jesucrist i encara menys del que suposadament passà després. Tota la narració dels fets extraordinaris que fomentaren la creença en l'Assumpció de Maria van ser recollits en els Evangelis Apòcrifs dels segles IV i V.
El relat de l'Assumpció
Resumidament, els fets que donaren lloc a la creença que origina la festa i que constitueixen l'argument de les representacions dels Misteris Assumpcionistes són els següents.
Després de visitar els llocs de la passió, mort i resurrecció de Jesucrist, Maria expressa el seu desig de morir per reunir-se amb Ell. Aleshores un àngel davalla del Cel i, mentre li dóna una palma, li diu que morirà al tercer dia. Maria només posa dues condicions: no haver de veure Satanàs durant el seu trànsit i que l'acompanyin els apòstols. Quan tots els apòstols són amb ella, Maria mor. Aleshores Jesús davalla i se n'endú l'ànima mentre demana als apòstols que en soterrin el cos. Abans d'iniciar-se la Processó de l'Enterrament, un grup de jueus pretenen endur-se el cos de la Mare de Déu, però no ho aconsegueixen i són castigats. Una vegada soterrat el cos, Jesús baixa de nou i s'enduu el cos de la seva Mare fins al Cel.
Les representacions teatrals d'aquest relat fantàstic i meravellós foren molt habituals en l'edat mitjana i encara ho són en dues viles: a Elx i a la Selva del Camp, on cada any per aquestes dates s'hi escenifica la mort, assumpció i coronació de la Mare de Déu. (En d'altres viles, en canvi, només es conserva la Processó de l'Enterrament). Aquest tipus de representacions teatrals de caire popular, juntament amb els de la Passió, són els precedents immediats de la gran tradició dramàtica dels territoris de parla catalana.
Història de la Festa de l'Assumpció de Maria
Tot i que se sap que els cristians primitius mostraren devoció envers Maria com a Mare de Déu, les primeres referències d'una festa relacionada amb la seva mort daten del segle IV, quan a l'Àsia Menor (l'actual Turquia i Síria) està documentada una celebració litúrgica anomenada "El record a Maria", que recordava la mort de la Mare de Déu, que allà anomenen Panagia.
La festa va agafant més rellevància a partir del Concili d'Efes, celebrat l'any 431, moment en què oficialment el Cristianisme declara Maria com a Mare de Déu, i com a tal, susceptible de ser subjecte de culte, és a dir, que se li reconeix la qualitat de divinitat, una qualitat que deriva del fet d'existir sense haver estat engendrada (la Immaculada Concepció). També hi contribueix, i molt, l'aparició d'alguns textos apòcrifs, com l'Evangeli de Sant Joan o De transitu Mariae (segles IV i V), que narren episodis meravellosos relacionats amb la mort, dormició i el posterior trànsit de Maria i que es barregen amb llegendes paganes locals vinculades amb els vols místics i els trànsits religiosos.
A partir del segle VI, quan l'emperador bizantí Maurici (582-602) decreta que la festa se celebri el dia 15 d'agost, es generalitza a tot l'imperi romà. La festa arrela més en aquells països, com el nostre, on hi ha un gran substrat de culte a divinitats femenines pertanyents a religions anteriors al Cristianisme, que representen la Mare Terra i que guarden algun tipus de relació amb el cicle natural de la vida. A l'Asia Menor, per exemple, es poden anar substituïnt els cultes locals a la deessa Anahita i, en el món grec, els cultes a Artemisa.
A partir del segle VIII, entre els cristians catòlics romans, la festa ja es coneix amb el nom de l'Assumpció de Maria.
Amb tot, a l'Occident europeu, la festa no es consolida fins al segle XII, data de les primeres referències escrites. La festa de l’Assumpció de Maria arrelà profundament al territori català i s'expandeix gràcies al Rei Jaume I que, al segle XIII, que extengué el culte a la Mare de Déu arreu del país.
Davant la controvèrsia que provocava, l'Assumptio Beatæ Mariæ Virginis (Assumpció de la Beata Verge Maria) va ser proclamada com a dogma de fe (veritat de la que els cristians no poden dubtar) l'1 de novembre de 1950 pel Papa Pius XII en la seva Constitució Apostòlica Munificentissimus Deus.
Avui, els cristians ortodoxos continuen anomenant la festa com a "Dormició de Maria", mentre que entre els cristians catòlics s'anomena "Assumpció de Maria". Els protestants, en canvi, no la celebren perquè no creuen en la condició divina de la Mare de Déu. La festa també la poden celebrar el musulmans, doncs la tradició musulmana reconeix a Maria, que anomenen Maryam, com la dona jueva de Natzaret que fou la Mare de Jesús.
En l'actualitat, la Festa de l'Assumpció de Maria o Festa de la Mare de Déu d'Agost, és una de les solemnitats més antigues dedicades a la Mare de Déu i una de les quatre grans celebracions marianes del calendari litúrgic anual dels cristians catalans, juntament amb la commemoració de la Puríssima, que celebra la seva Immaculada Concepció (el 8 de desembre), la Festa de les Maresdedéu Trobades, que celebra la seva Nativitat (el 8 de setembre, nou mesos després de ser engendrada) i la Festa de l'Anunciació, que celebra l'Encarnació de la Mare de Déu (el 25 de març, nou mesos exactes abans del naixement de Crist, el 25 de desembre).
Text: Manel Carrera i Escudé
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
 | |
|
| |
Santa Maria del Camí. Cambrils
Diversos autors, / Parròquia de Santa Maria de Cambrils
Ofereix un interessant recull de textos, nous i antics, que posen en relleu ...
|
|
| |
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
)
)
