|
Temps de farigola
L'herba sagrada de la Setmana Santa
Diferents poblacions, Divendres Sant
Dibuix de la farigola
Catifa de farigola
Branquilló de farigola
Detall de la flor del Thymus vulgaris Foto: Pere Espinet Godayol
Cistell amb farigola Foto: Mª Pilar Veciana Prats
|
| Així com cada festa té els seus balls, la seva música, la seva indumentària i els seus ritus, així cada festa també té la seva herba, la seva planta, la seva flor. Una de les plantes associades a les festes que se celebren pels volts de la primera lluna plena de Primavera (Setmana Santa i Pasqua) és la farigola.
Noms i cicle natural de la farigola
La farigola és una planta també coneguda amb els noms de timó, timonet o tomell, i amb els menys habituals tem, tomaní o frigola. Fora del nostre país, aquesta planta és coneguda amb el nom castellà “tomillo”, amb els mots “elharr, ezkai, ispillu o erle-bedarr (herba de les abelles)” de l’euskera, amb l’anglès “tyme” i amb l’italià “timo”. El seu nom científic per la varietat genèrica, pres del llatí, és Thymus vulgaris, tot i que n’hi molts més segons el tipus de farigola que es vulgui designar, com Thymus serpyllum, que fa referència a la farigola mascle o de muntanya.
La farigola és una planta originària dels països mediterranis, tot i que avui en dia també es troba en d’altres indrets del món com a planta cultivada. La farigola és una mata més aviat petita, que creix com un arbust en timonedes o farigolars, sovint prop de roques i pedres, on pot arrelar amb força. Les seves flors són molt petites i de color blanc o rosat.
La farigola floreix a partir del mes d’abril i fins als mesos de juny-juliol, segons l’any. El primer moment de recol·lecció de la planta és pels volts de la primera lluna plena de la Primavera, a finals de març o principis d’abril.
Virtuts i propietats de la farigola
Una de les principals característiques de la farigola és l’intens aroma que desprenen les seves fulles verdes. L’essència de farigola, molt aromàtica, és utilitzada en l’actualitat en gran quantitat de perfums (presents en xampús, olis i altres productes per a la higiene personal).
La farigola té una gran quantitat de propietats medicinals: antisèptiques, antibacterianes, expectorants, antiespasmòdic, diürètic, etc Presa en infusió és digestiva (afavoreix la digestió) i activa la circulació i el sistema nerviós. La farigola s’utilitza sobretot per a combatre la tos, el mal de coll i altres inconvenients de les afeccions del sistema respiratori (refredats, bronquitis, asma, sinusitis, etc). També ha estat utilitzada com a estimulant digestiu per afavorir la gana, com a tònic i revitalitzant general, i especialment a nivell capil·lar, i també per a combatre el mal alè i altres infeccions de la boca. El refranyer recull algunes d’aquestes propietats medicinals: “Per la gola, farigola, “Si et fa mal el païdor, farigola és el millor.”
La farigola és una planta que ha estat, i encara és, abastament utilitzada en els països d’àmbit Mediterrani, un element indispensable en la preparació de molts plats. La farigola és sobretot una espècia utilitzada per aromatitzar els plats amb carns (xai, pollastre, estofats…), peix i sobretot, les sopes. Ara bé, la farigola també és utilitzada per a la preparació d’olis, vinagres i altres adobs i salses, com el romesco, i en l’elaboració de tot tipus de mels i de begudes, com la ratafia. La farigola també s’utilitza en la gastronomia del cargol. Fins i tot hi ha qui alimenta els cargols amb farigola per tal que aquests mol·luscs siguin més gustosos quan són al plat, una relació que recull el refranyer “Els cargols que mengen farigols són els més bons”.
Com a planta perenne que ressuscita cada any, la farigola ha estat relacionada des d’antic amb la immortalitat i la resurrecció. Considerada una herba sagrada que assegurava el pas a la pròxima vida, la farigola degué ser utilitzada en el marc de cerimònies arcaiques avui desaparegudes relacionades amb el destí de les ànimes. Per això, la farigola ha estat utilitzada, des dels egipcis, per a embalsamar els morts i momificar-los i en tot tipus de ritus funenaris. A l’Antiga Grècia, l’utilitzaven com a encens, que cremaven davant l’altar dels déus.
La farigola i la Setmana Santa
Un repàs al costumari i als refranys populars evidencia que a casa nostra la farigola ha estat utilitzada en les celebracions festives populars i en els ritus de tot l’any festiu. Ara bé la farigola la trobem sobretot en les festes, rituals i cultes que tenen lloc entre l’abril i el juliol, mesos en què la planta pot ser en floració, el millor moment del seu cicle natural. Així, durant els primers dies de maig, és fàcil trobar-ne en les fires i mercats populars que s’organitzen arreu per celebrar la festa de Sant Ponç. A Prades (el Baix Camp) celebren la Festa de la Farigola cada darrer diumenge de maig. Es tracta d’una festa que consisteix en anar a cercar aquesta herba, oferir-la a la Mare de Déu de l'Abellera (patrona dels apicultors) i utilitzar-la, juntament amb altres plantes i flors aromàtiques i remeieres, per a guarnir les cases i altres edificis del poble.
Ara bé, l’ús festiu de la farigola està sobretot relacionat amb una festa que té lloc pels volts de la primera lluna plena de la Primavera: la Setmana Santa. La tradició assenyala que els millors dies per anar a collir aquesta herba són Dijous Sant al vespre i Divendres Sant al matí, sempre abans de la sortida del Sol. Aquests dies són molts els que, sols o en companyia, surten als boscos a cercar aquesta herba, tal i com recull el refranyer: "Divendres Sant anem a collir farigola al camp". És una creença molt estesa que la farigola collida el Divendres Sant al matí no perd la flor i té virtuts especials.
L'explicació a aquesta creença prové del fet que aquestes dues dates s’escauen en lluna plena. De fet, les celebracions de la Setmana Santa i Pasqua es celebren sempre sota la llum de la primera lluna plena de Primavera, la primera que té lloc després del 21 de març. Com és sabut, aquest moment de la fase de la lluna és el millor per a la recol·lecció doncs quan hi ha lluna plena les propietats i virtuts de les plantes i herbes estan reforçades (la lluna plena altera la sàvia). Collida en lluna plena, doncs, les propietats i virtuts de la farigola augmenten, tal i com recull el refranyer popular: "La farigola que es cull en Dijous Sant es conserva sempre fresca”.
La tradició cristiana explica que el dia de la mort de Jesucrist el Calvari va florir de farigola. Per això, Dijous i Divendres Sant, entre el moment en què Jesús mor, és dipositat dins el sepulcre i abans de ressuscitar - és a dir, mentre Jesús és al monument, des que s’acabava l’ofici de Dijous Sant fins al dissabte- són moltes les persones que duen farigola florida a les esglésies, i especialment damunt l’urna del Monument on se suposa que jau el cos sense vida de Crist. Així, amb aquesta acció, amb la farigola, una planta que ressuscita cada any per aquestes dates, es pretén contribuir no només a perfumar extraordinariament l'ambient sino també a la resurrecció de Crist.
Antigament, a les portes de les esglésies de Barcelona les venedores ambulants venien poms de farigola florida als que es dedicaven a "visitar o seguir monuments". Fins a la dècada de 1960, als porxos del Mercadal de Reus, per tal que els fidels poguessin disposar de farigola Divendres Sant, també apareixien diverses parades que en venien.
Text: Manel Carrera i Escudé
|
|
|
Prevenció contra constipats
Filla de trementinaire, la M. Dolors Escalé explica, al seu llibre "Herbes remeieres de Queralbs i Núria", que per prevenir els constipats d'hivern cal prendre una infusió de farigola abans d'anar a dormir i durant 9 dies seguits al mes d'octubre. Un tractament de tipus preventiu, molt utilitzat al Pirineu, que es pot reforçar fent una altra novena després d'haver descansat 9 dies.
|
|
|
Una planta amb propietats enteògenes?
Les curanderes de Calàbria (Itàlia) afirmen que prendre una decocció de farigola fortament concentrada fa veure allò que els mortals no veuen habitualment...
|
|
|
De Setmana Santa a Cap d'Any, Nadal i Reis
La farigola collida en lluna plena però que no ha estat utilitzada per qüestions culinàries o per a fer preparats medicinals també serveix per perfumar la casa en grans manats i, quan s’asseca, es pot cremar en el marc de les celebracions que tenen lloc pels volts del solstici d’hivern: per Cap d’Any, Nadal o Reis.
|
|
|
|
ECOSISTEMA
)
)
)
