|
Celebració barcelonista a Canaletes
La font que es tenyeix de blau-grana
Barcelona, el Barcelonès, la nit que el Barça guanya un títol
|
| Cada cop que el FC Barcelona guanya alguna competició o partit significatiu, els culers barcelonins van a celebrar-ho a la font de Canaletes. És una celebració espontània, forjada per una consigna que passa de pares a fills: si el Barça guanya un títol, es va a Canaletes a celebrar-ho. Però... per què a Canaletes?
No és ni un espai magnificent, ni solemne, ni ben vist per les autoritats locals actuals, però, malgrat tot, és punt de referència obligatori. Ja ho era als anys 20 del segle passat i, amb l'arribada de la televisió i internet, encara ho ha estat i ho serà encara més.
Espai cèntric
El nom de 'Caneletes' prové d'una font existent ja al segle XVI en aquella zona, en què l'aigua hi baixava per unes canaletes i anava a donar a un abeurador. L'actual font de ferro colat data del del segle XIX, essent la primera sortida urbana d'aigua procedent de les deus de Collserola. Ubicada a l'extrem nord de Ciutat Vella i al principi de l'Eixample, és un espai natural de confluència.
Prop d'aquesta font de ferro colat s'hi va instal·lar també un quiosc de begudes, a tocar el carrer Pelai, que es va fer molt popular entre la societat benestant barcelonina. Els membres masculins d'aquesta tenien per costum comentar la jornada futbolística del diumenge a la tarda pels volts de la font, aprofitant la centralitat de l'espai, l'ombra dels arbres, la possibilitat de poder-hi fer un cafè...
A aquest factor s'hi va sumar el trasllat a la rambla de Canaletes número 13 del setmanari La Rambla - Esport i Ciutadania, de Josep Sunyol i Garriga, que tenia per costum penjar al balcó el resultat del Barça de cada diumenge. La immediatesa amb què ho feia animava els barcelonins a acostar-s'hi per conèixer de seguida els resultats del seu equip.
La mescla d'ambdós factors, ser un espai propici per a la tertúlia de diumenge a la tarda i poder tenir a l'abast informació a l'instant dels resultats del futbol van convertir Canaletes en l'espai òptim per als amants del futbol.
D'espai de tertúlia a punt de celebració
A mesura que les ràdios i els televisors s'anaven popularitzant entre els afeccionats culers, va anar perdent sentit aplegar-se a Canaletes per saber el resultat del Barça o comentar la jugada. La ràdio ja informava de cada gol a l'instant mateix en què es marcava i les tertúlies televisives servien de substitutori als debats al carrer.
Lluny d'esvair-se el simbolisme de Canaletes a causa de la irrupció dels mitjans de comunicació de masses, la culerada va anar-ne modificant l'ús simbòlic mica en mica i en va anar enfortint el seu paper d'espai blaugrana. Ja el 1968, la crònica d'una celebració d'una victòria barcelonista contra el Madrid diu:
'Quien no estuvo ayer en la Rambla de Canaletas entre las once y media de la noche y la una de la madrugada difícilmente podrá creer lo que yo les cuente. La animación era extraordinaria. En muchos años no se recuerda una concentración tan nutrida de aficionados al fútbol en torno a la farola de Canaletas. Y es que la victoria del Barcelona sobre el Real Madrid desbordó el entusiasmo de los seguidores barcelonistas hasta lo insospechado. En Canaletas no se discutía anoche. Se gritaba, se chillaba... se subía la gente a los árboles, a lo alto de la fuente, se ondeaban docenas de banderas con los colores azulgrana y el grito de 'Barça, Barça, Barça' era ensordecedor'.
De llavors ençà, Canaletes ha esdevingut l'espai sagrat del barcelonisme, on s'hi mostra l'eufòria per les victòries de l'equip.
Substitut polític
Canaletes, i el Barça en general, ha actuat sempre com a substitutori del catalanisme polític en els moments en què ha estat prohibit. Quan les dictadures de Miguel Primo de Rivera i Francisco Franco van prohibir qualsevol expressió de catalanitat, les victòries del Barça i les posteriors celebracions a Canaletes eren viscudes com autèntiques victòries del país enfront del règim opressor.
En l'era dels mitjans de comunicació, ser a Canaletes també és una manera de reivindicar la catalanitat del club, fent que multitud de senyeres i estelades apareguin a la televisió.
Fi de festa pol·lèmic
Un dels principals problemes que ja generaven a les autoritats municipals les tertúlies a Canaletes era l'hora en què s'acabaven, i com o qui la feia acabar. Ja el 1966, una crònica periodística deia: 'Son poco mas de las once de la noche. Si en la superficie son los hombres de la manguera quienes despejan la reunión de la farola de Canaletas, aquí abajo son los hombres de la escoba. Empleados de la Compañía de los Ferrocarriles Catalanes empiezan a barrer todo el paso subterráneo de la avenida de la Luz. Y la reunión se despeja'.
De la mateixa manera que els contertulis mai veuen l'hora d'acabar les seves disquisicions, els seguidors actuals del Barça tampoc no veuen l'hora d'acabar les celebracions. Un cop a Canaletes criden, s'abracen, pugen als arbres, salten fogueres improvisades..., però sense que hi hagi res que determini quan és que la festa s'ha acabat.
La situació, doncs, és paral·lela a la descrita el 1966, per bé que actualment són els Mossos d'Esquadra els encarregats de posar el punt final a les celebracions barcelonistes.
Text: Redacció festes.org, amb informacions de VILLATORO, V., Canaletes, l'aparador de l'eufòria, Barcanova, 1998.
Fotografies: Arxiu festes.org i Flickr (ricard.jimenez i Fran Simó).
|
|
|
|
ECOSISTEMA
