|
Ecosistema: Festes d'altres cultures > Festes d'Àsia > Festes del Nepal
|
|
Janama Baha Dya Jatra
La festa del déu blanc de Kathmandú
Kathmandú (Nepal)
La festa gira al voltant d'un déu de color blanc
Anomenat Janabaha dya
El Blanc Matxendra
El vermell Matxendra
El temple d'aquest déu
Músic newar
La imatge és passejada en un immens carro
Ofrena
Tornada al temple amb l'aigua sagrada
A punt per banyar la imatge
La deesa vivent Kumari
Se li fa una cara nova
Es pinta de nou
Cercavila pels carrers de Kathmandú
La imatge renovada i abans de ser passejada en carro
Construcció del carro
La torre coberta amb brancatge verd
El carro, amb la imatge a dins, es mou una mica cada dia
I cada nit dorm en una plaça diferent
La gent li encén làmpades d'oli
|
| La festa, una de les celebracions populars més antigues, interessants i espectaculars de la capital del Nepal, gira al voltant d’un dels personatges llegendaris més estimats de la ciutat, un tipus especial de divinitat buddhista, popularment conegut amb el nom de Blanc Matxendra perquè se’l representa mitjançant una figura -meitat home, meitat dona- de color blanc.
Situada en el trànsit de l'hivern a les estacions més càlides de l’any, la festa es desenvolupa just abans de l’arribada cíclica dels monzons que, amb la seva pluja, renoven la vida a la fèrtil Vall de Katmandú.
La festa és un dels millors exemples de la riquesa expressiva i la força simbòlica de les celebracions festives dels newars, la comunitat indígena de la Vall de Katmandú famosa arreu del món per la seva vastíssima cultura arquitectònica, religiosa i gastronòmica. La celebració, que inclou elements de recreació llegendària, és una impressionant mostra de com es viu la religiositat popular en aquesta part del món, de com, als peus dels Himàlaies, els humans i els déus interactuen i s’alimenten mutuament.
El Blanc Matxendra
La festa està dedicada a un dels déus més idolatrats i populars de la vall de Kathmandú, el Janama Bahaa Dya, que, en la llengua dels newars, significa literalment “el déu (Dya) que hi ha al pati interior amb temple (Bahal) de Janama”.
Aquesta imatge representa un tipus especial de sant buddhista o bodhisattva, conegut amb el nom de Aryavalokiteshwor o Lokeshor. En l’univers buddhista, els bodhisattvas són totes aquelles persones que han renunciat a la il·luminació personal però que, en canvi, es dediquen a ajudar als altres en l’assoliment d’aquest estat.
A la Vall de Katmandú hi ha quatre imatges d’aquest tipus de Lokeshor, dos de color blanc i dos de color vermell. Cadascuna d’aquestes quatre representacions té la seva festa anual, que es celebra de forma semblant però amb particularitats locals i en moments de l’any diferents.
Els hinduistes també veneren aquesta imatge, a qui designen amb el nom de Seto Machhendranath o Blanc Matxendra, perquè la imatge d’aquest déu, que només fa un metre i escaig d’alçada, és de color blanc. També el reconeixen els budistes lamaístes (tibetans, sherpes...).
El temple
El Blanc Matxendra de Katmandú és tot l’any al temple que hi ha al bell mig del Lokesvara Baha o Jana Bahal, un pati interior que està situat al cor de la part vella de Katmandú, entre bulliciosos carrers comercials i a pocs metres d’una de les places declarades Patrimoni de la Humanitat que hi ha al Nepal.
Durant el dia milers i milers de coloms campen lliures per l’interior d’aquesta plaça atrets pel menjar que els llancen els devots que diàriament acudeixen al temple per retre culte al déu. El temple està rodejat de diverses botiguetes on es ven incens i altres materials per fer les ofrenes.
Els newars
El Blanc Matxendra és venerat sobretot per la comunitat buddhista newar, els indígenes de la Vall de Katmandú. Malgrat que només són un milió i mig de persones –el sisè grup en nombre d’habitants del país- es tracta d’una comunitat amb múltiples famílies, totes emparentades per una història i una llengua comunes, el Nepal Bhasa o llengua dels newars. Els newars són els que han forjat la vastíssima cultura arquitectònica, religiosa i gastronòmica de la Vall de Katmandú que cada any atrau milers de turistes d’arreu del món.
Tot i que en l’actualitat els newars són, en la seva gran majoria, hinduistes per l’influència que han rebut històricament de l’India, en el seu origen van ser buddhistes. La festa del Blanc Matxendra l’organitzen membres de les dues castes newars buddhistes, els Shakya i els Bajracharya, encarregades tradicionalment de conservar les pràctiques religioses i de dirigir totes les cerimònies relacionades amb les divinitats. El Gautama Budhha o Buddha històric va néixer en el si d’una família Shakya.
La seqüència ritual de la festa
La seqüència ritual de la festa està estructurada en dues grans fases i amb dos ritmes molt diferents. Els moments més destacats de les celebracions venen marcats pel calendari lunar nepalès, el Bikram Sambat. La primera part és el procés de renovació complerta de la imatge d’aquest déu, que té lloc a finals de desembre/principis de gener, mentre que la segona té lloc tres mesos més tard, a finals de març/principis d’abril, quan es celebra el passeig anual del déu blanc, que és col·locat per a l’ocasió en un impressionant carruatge de nou pisos d’alçada.
Primera part: la renovació anual
La primera part de la festa dura una setmana i comença el setè dia de la lluna creixent de Poush, el novè mes del calendari nepalès, que s’escau a finals de desembre o principis de gener. Durant aquests dies els sacerdots i la resta de membres del col·lectiu organitzador de la festa realitzen la neteja, el canvi de roba i la repintada de la imatge així com la restitució dels poders al Blanc Matxendra. També s’aprofita per fer la neteja general del temple que l’alberga durant tot l’any.
El primer dia té lloc el ritus d’anar a cercar i purificar l’aigua amb què l’endemà es banyarà al Blanc Matxendra. Al matí els sacerdots es preparen per dur a terme els ritus i s’elaboren unes ofrenes de diverses formes i mides, fetes amb arròs bullit i llavors. A la tarda, en una tirtha o confluència de dos rius, un espai sagrat pel buddhisme, té lloc la sèrie de ritus tàntrics per purificar l’aigua. Acabada la cerimònia, ja de nit, s’inicia la processó de la comitiva que portarà els càntirs de plata plens amb l’aigua sagrada fins al temple del Blanc Matxendra. Al pas de la comitiva la gent surt al carrer i encén fogueres improvitzades amb la palla i els cartrons que troba per casa.
El dia central de les celebracions de la primera part de la festa és l’endemà. Al crepuscle, arriben els músics i es prepara l’espai on, tot seguit, començarà la banyada ritual de la imatge del Blanc Matxendra. El sacerdots treuen solemne i cerimonialment la imatge del temple i la instal·len en una espècie de trona de pedra.
Aleshores la música anuncia l’arribada de la Kumari, una nena que és considerada una encarnació vivent de la Mare Universal, la deessa Taleju o Kali, i que és col·locada en un lloc estratègic per tal que pugui presenciar el bany del Matxendra Blanc.
La Kumari és una nena verge de la casta newar dels Shakya i és una de les institucions socials més importants dels newars. A mig camí entre divinitat, sibil·la i reina, la Kumari s’encarrega de representar la comunitat i de guiar-ne els seus passos.
Només quan la Kumari és present, pot començar la cerimònia. Els sacerdots treuen de forma metòdica totes les capes de roba, collarets i garlandes de flors que cobreixen el cos del Blanc Matxendra i el banyen amb l’aigua sagrada del riu. El moment és seguit amb expectació pels milers d’assistents, que miren d’aconseguir una mica de l’aigua que cau.
Des d’aleshores i fins al dia de lluna plena, la imatge del Blanc Matxendra és sotmesa a un procés de renovació total per part dels dos sacerdots del temple. La gent hi acudeix cada dia, per portar-hi ofrenes i veure com fan les tasques de restauració. Al final d’aquest procés la imatge del déu blanc, les dues figures Tara (verda i blanca) que són tot l’any sota l’extensió del seu vestit, així com tot el recinte interior i exterior del temple queden com nous.
El procés acaba el dia abans de la lluna plena, moment en que la gent acudeix a veure com li repinten els ulls al Blanc Matxendra i els organitzadors preparen un gran àpat gastronòmic en base a dos búfals sacrificats per a l’ocasió i que es menjaran l’endemà.
El matí del dia de lluna plena, les dones s’asseuen davant la imatge i elaboren les ofrenes d’arròs, anomenades yomarhi, de totes formes i colors. A la tarda es trasllada la figura del Blanc Matxendra a l’entrada de la capella del temple, on comença una extraordinària i complexa cerimònia de restitució dels poders a la imatge, que es transfereixen a través d’un cordill de cinc colors. El ritus dura més de cinc hores, es retransmet en directe a l’exterior del temple a través d’unes grans pantalles de vídeo i acaba amb una vibrant cercavila ritual de purificació pels carrers més cèntrics de Katmandú.
Segona part: la sortida anual
El Matxendra Blanc, amb la seva nova imatge, renovat per dins i per fora, restarà dins el seu temple fins al cap de tres mesos, quan, el vuitè dia de la lluna creixent del darrer mes del calendari nepalès, anomenat Chaitra, que sempre cau a finals de març o principis d’abril, serà passejat en processó, amb el nou aspecte, dins un temple-torre mòbil de grans dimensions pels carrers de la ciutat de Katmandú.
Dies abans de la data d’inici de la segona part de la festa, diferents artesans comencen a construir un immens carro de fusta al bell mig d’un dels principals carrers de Katmandú, davant la curiosa, sorpresa i atenta mirada dels vianants.
Al bell mig de tota aquesta impressionant estructura hi ha l’espai que albergarà la imatge del Blanc Matxendra i, a sobre seu, els nou pisos d’alçada que té l’espectacular torre que el darrer dia del procés de construcció és revestida amb brancatge verd. Aquest vehicle serà, els propers dies, la casa i el temple mòbil del Blanc Matxendra, gràcies al qual els habitants de Katmandú podran tenir més aprop al seu ídol.
A partir d’aleshores el carro es mou cada dia una mica, des del lloc de construcció fins al seu destí final. Durant tres dies, el carro i el Blanc Matxendra dormiran primer a Ason, cor comercial del barri vell de la ciutat, Hanuman Dhoka, plaça central de Katmandú i, finalment, Lagan, una plaça on hi ha el temple i l’arbre monumental que la tradició popular considera els pares del déu blanc.
Cada dia de la sortida anual del Blanc Matxendra en carro, el ritual és el mateix. Al matí la gent s’acosta al lloc on és el temple mòbil per retre culte al déu portant-li tot tipus d’ofrenes (menjar, llavors, flors, arròs, monedes, fruita…) i encenent làmpades votives. A mitja tarda, centenars de joves s’agrupen als peus del carro i comencen a estirar les cordes gruixudes que el fan moure.
El recorregut del carro, que paralitza el trànsit a la ciutat i que és seguit per molta gent des de les entrades de les cases, els balcons i les finestres, sol ser accidentat. El seu moviment és una aventura excitant, plena de perills, corredisses i crits. Al moure’s, tota la colossal estructura es balanceja d’un cantó a l’altre i les rodes de fusta xeriquen.
A la nit, el carro s'atura i moltes famílies hi acudeixen per encendre 108 làmpades d’oli en honor als seus avantpassats. Així, la nit a la plaça s’il·lumina amb milers de llums que vetllen per la imatge que dorm dins el carro, juntament amb els sacerdots que la vigilen.
L'endemà, quan el carro arriba a Lagan, on hi ha la Kumari esperant, ha de donar tres voltes al temple de la mare i a l’arbre monumental, un trajecte que es tarda unes tres hores en completar.
A mitja tarda es fa la processó de retorn del déu blanc al seu temple pels carrers de la part vella de Katmandú. La imatge és portada en una mena de palanquí i al seu pas, la gent mostra la seva devoció.
Al arribar de nou al temple, el déu torna a ser instal·lat dins la seva capella habitual. Des d’aleshores fins a l’any que ve, el Blanc Matxendra romandrà dins el temple i serà alimentat, diàriament, amb les ofrenes dels devots.
Text i fotografies:Manel Carrera i Escudé
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
