Els xumets
A Vilanova i la Geltrú els xumets es pengen al coll de la Mulassa
Els pares porten als nens a veure la Mulassa
Nen entregant el xumet a la Víbria del Poble-Nou
A Vilafranca els xumets es posen al coll de la Ballarica (Foto: R. Saumell)
El Camell de Molins de Reis amb els xumets al coll (Foto: R. Saumell)
El xumet al costat de la vara de l'Àliga de Reus
Entrega del xumet a l'Ós de Valls (Foto: R. Canela)
|
| L'entrega del xumet a una bèstia festiva és un dels ritus de pas més joves i amb més èxit d'entre els que la mainada catalana efectua per a marcar que canvia d'estat en el seu procés de creixement. Amb aquest acte l'infant s'acomiada definitivament del seu inseparable xumet.
Tota persona humana passa per uns determinats rituals que van marcant les diferents etapes del seu procés de creixement. Aquestes pràctiques s'anomenen ritus de pas, perquè marquen el pas d'un estat a un altre en el procés de desenvolupament de la persona.
Els catalans, com la resta de pobles del món, també tenim els nostres ritus de pas. Alguns estan vinculats a l'Església cristiana, com la primera comunió o la confirmació, per posar només alguns exemples, però d'altres no tenen res a veure amb la religió, com portar els nens de colònies o efectuar l'entrega del xumet.
L'entrega del xumet
Durant els primers anys de la seva vida, i després del període d'alletament matern, els infants fan la pipa (es xuclen els dits de la mà) o es posen un xumet (pipa o xupa) a la boca, un instrument de plàstic que recorda el mugró del pit matern.
L'entrega del xumet és un ritus de pas no religiós pel que els catalans i catalanes més petits fan entrega del seu xumet a un drac o víbria (o a la bèstia festiva de la població) en el marc d'una festa popular.
No hi ha una data fixe per a aquest ritus i es pot donar al llarg de les diverses festes que tenen lloc durant l'any a la població. Només cal un pare o mare, un nen o nena que vulgui "fer-se gran" i un drac o qualsevol altre bèstia festiva.
La cosa funciona més o menys així: els pares pacten amb el nen que ja ha arribat l'hora de fer-se gran i que s'ha acabat utilitzar el xumet. I decideixen entregar el xumet definitivament a un drac, víbria o altre peça del bestiari festiu local. El nen o nena fa la promesa que portarà el xumet al drac quan sigui prou gran. El dia que és festa i que la bèstia passeja pels carrers, en un moment en què s'atura, els pares i el nen o nena s'hi atansen i fan entrega del xumet, que pengen dels ferros per on la bèstia sol llançar el foc.
D'aquesta manera, el nen o nena supera la por del drac o bèstia i materialitza la seva promesa que ja no tornarà a utilitzar el xumet. El xumet és el vincle que uneix la mare amb el fill. D'alguna manera és el substitut dels pits de la dona. Separar-se del xumet equival doncs a separar-se del pit de la mare, del que fins aleshores ha estat una de les fonts d'alimentació naturals de l'infant.
Petita història d'un ritus nou
L'entrega del xumet és un acte que va néixer espontàniament l'any 1994 al Poble Nou de Barcelona i que s'ha estès molt ràpidament per d'altres poblacions catalanes, com Vilanova i la Geltrú. Aquell any la Víbria del Poble-Nou acomplia dos anys, igual que altres nens del barri. Un d'aquests nens va fer una promesa d'amor: va dir que quan es fes gran donaria el seu xumet a la Víbria. Des d'aleshores, tots aquells nens i nenes del barri que s'han fet grans porten els seus xumets a la Víbria com a símbol de maduresa.
Aquest acte és correspost amb una ballada de la Víbria, al so de la Ballada dels Marrecs, composada expressament per a aquesta cerimònia ritual en què la mainada escenifica un canvi en el seu procés de creixement.
Poblacions i moments on es celebra aquest costum
Al Barri del Poble Nou de Barcelona (el Barcelonès) els nens i nenes entreguen el xumet a la Víbria en el marc de les festes de maig. Al barri de Sant Antoni de Barcelona, li donen a l'Espurna, la porca menuda de Sant Antoni. A Vilanova i la Geltrú (el Garraf) els nens deixen el xumet al coll de la mulassa en el marc de la Festa Major, a l'agost, mentre que a Vilafranca es posa al coll de la Gallina Ballarica en el marc de la Fira del Gall, al desembre. A Molins de Rei (el Baix Llobregat), l'encarregat de recollir els xumets és el Camell, la bèstia fantàstica de la població. A Lleida les recull el drac Marraco. A Reus, en canvi, els xics i xiques entreguen el seu xumet quan es fan grans a diferents bèsties i elements festius de la ciutat, com l'Àliga, el Carrasclet o la Mulassa, segons el gust de cadascú. A Tarragona l'entrega del xumet es fa en el marc de les festes de Santa Tecla, en el marc d'un acte durant el qual els petits entreguen els xumets i la Víbria balla al so d'una tonada composada especialment per a l'ocasió: la cançó del xumet. A Valls l'entreguen a l'Ós durant la festa major de Sant Joan. A Montornès del Vallès l'encarregat de rebre els xumets és el drac petit. A Igualada l'encarregat de recollir-lo és el drac del Mal-Llamp.
En algunes poblacions els xumets són entregats als gegants, com a Mataró (el Maresme), on els nens poden entregar el xumet als gegants en qualsevol moment i els portadors anoten el nom del nen, Vilafranca del Penedès (l'Alt Penedès) o al barri de Ciutat Vella, a Barcelona, on les nenes i els nens també porten els xumets al Mustafà, el gegant del Pi. Al barri de Gràcia de Barcelona, donen el xumet als gegants o al drac, en el marc de la festa major. El Porc i el Xai d'Olot (la Garrotxa) recull, des del 2003, els xumets de tots els nens i nenes que el volen abandonar definitivament en el marc de les diferents festes en què participa.
En moltes poblacions altres l'acte d'entrega del xumet es fa en el marc de la Festa de Reis, com a Terrassa o Mollet (el Vallès Oriental), on els xumets són entregats al patge xiu-xiu. A Girona també es recullen per Reis, gràcies a un patge expressament destinat a aquesta funció. A Tàrrega (l'Urgell) és lo Tossino que recull els xumets a la Cavalcada de Reis. A Manlleu (Osona), el lliuren als Reis de l'Orient quan passa la cavalcada. Al barri de Gràcia a Barcelona, donen el xumet a les carteres reials.
A Manacor (Mallorca), els nins petits solen entregar les "xupes" als dimonis, per les festes de sant Antoni (16 i 17 de gener).
Text: Manel Carrera i Escudé
Fotografies: Manel Carrera, Ramon Saumell i Rosa Canela
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
)
)
)
