|
Calendari: Festes de Primavera > Setmana Santa > Recreacions del Sant Sopar
|
|
La Cena
Improvitzant el Sant Sopar, des del segle XIV
Sant Esteve d'en Bas (la Garrotxa), Dijous Sant
L'altar major és l'escenari
Visió general de La Cena
Un moment de la representació
En Simonet, ajudant de Jesús
Parlament d'un dels apòstols
Tres dels apòstols
Jesus rentant els peus a Pere
El Judes
Judes increpant a Jesús
|
| Cada Dijous Sant, Sant Esteve d'en Bas recrea l'últim sopar que Jesús féu amb els seus apòstols, abans de ser traït, entregat, jutjat i condemnat a mort. Una escenificació teatral popular, amb una tradició que es remunta al segle XIV, i que es caracteritza per la presència d'uns textos propis, passats de pares a fills per transmissió oral.
La tradició cristiana estableix que el Dijous Sant és el dia en què Jesucrist va realitzar el darrer sopar amb els seus apòstols. També conegut per Sant Sopar, aquest és el moment en el qual instituí l'Eucaristia que, juntament amb la Resurrecció de Jesucrist, és un dels fets més importants en el Cristianisme.
La recreació d'aquest fet fundacional havia estat una tradició molt estesa, especialment a les comarques de Girona, on es té constància de representacions teatrals del Sant Sopar, al carrer o dins l'església, en moltes poblacions, com ara Rupit. Sant Esteve d'en Bas, a la Garrotxa, és l'únic poble que ha conservat viva aquesta tradició.
La Cena actual
Sant Esteve d'en Bas recrea aquest darrer sopar de Jesucrist amb una la posada en escena de La Cena a l'interior de l'església parroquial de Sant Esteve després de la missa de Dijous Sant, pels volts de les 9 del vespre. Es tracta d'una tradició que arrenca al segle XIV i que es va recuperar l'any 2002 amb la voluntat de que formi part del ritus de Dijous Sant a la població. En aquest sentit es tracta d'una representació única a Catalunya, doncs si bé és cert que el Sant Sopar també es representa en d'altres pobles, en cap té lloc el Dijous Sant i a l'interior de l'església.
La recuperació moderna de l'obra la provocà l'arribada al poble de "Un dijous Sant a Sant Esteve d'en Bas" una transcripció feta per Cels Gomis d'un manuscrit anònim que recollia part dels textos i que un grup d'amics van voler tornar a escenificar. La organització d'aquesta escenificació és a càrrec d'un grup de persones del poble, convertides en actors amateurs per un dia, que cada any s'ajunten per a l'ocasió i executen cada un dels personatges d'aquest relat.
Aquesta joia del teatre popular religiós català és molt breu, només dura uns vint minuts, i té lloc a l'altar major de l'església de Sant Esteve d'en Bas, on hi ha instal·lada la taula al voltant de la qual es reuneixen els apòstols i Jesucrist i on té lloc tota l'escenificació. L'accés és gratuït i l'obra comença amb un “Si us plau, al final de la respresentació no aplaudeixin”, un fet que confirma que, tal i com està plantejat ara, l'obra vol formar part del ritus del Dijous Sant.
Una de les particularitats més destacades de l'escenificació de La Cena actual és el llenguatge que s'hi utilitza: es tracta d'un text escrit en català antic, en versos rimats que han passat de generació en generació per tradició oral. Els textos, que els actors reciten de memòria, són versos propis d'aquesta representació, i incorporen part de les improvitzacions que durant molts anys estigueren lligades a l'obra, tot i que també utilitzen textos manllevats de versions impreses. Malhauradament, en la representació actual s'ha suprimit la possibilitat d’improvitzar, un dels elements tradicionals a l’obra de Sant Esteve d’en Bas, i el que permetia que l'obra atraiés a visitants de la comarca.
Altres aspectes destacats
Una altra de les particularitats d'aquesta escenificació és la importància que es dóna a la figura de Judes Iscariot, el personatge més rellevant de l'obra, que en el text nega el mestratge de Jesús i fins i tot l'acusa de boig, malfactor i impertinent. També destaca la presència d'un noi anomenat Simonet que fa de servent de Jesús i l'escena del rentat de peus que Jesús fa als deixebles i que té per protagonista una pica d'aigua i una gerra molt antics propietat d'un dels actors de l'obra.
Petita història de la representació
La celebració, que sempre s'escau sota la llum de la lluna plena, tal i com recull el refranyer «La nit de la Cena, la lluna plena», sembla que podria tenir els seus orígens a principis del segle XIV i es feia a l'exterior de l'església, just a la plaça que hi ha al davant. La Cena es va perdre l'any 1920 quan la mateixa Església la va prohibir i no es va fer durant molts anys fins que, l'any 2002 es va recuperar i es va passar a fer a l'interior de l'església.
L'obra havia adquirit, abans de la prohibició dels anys 1920, una certa notorietat entre els habitants dels pobles de la zona (Falgars, Hostalets, Les Preses) que acudien a Sant Esteve d'en Bas en massa per a veure-la. La representació, que es feia al carrer, davant d'una plaça de l’església que aquell dia s’omplia de gom a gom, havia adquirit molta fama per les improvitzacions que els actors introduïen. La gent es congregava al voltant de la taula on hi havia els actors per escoltar el que deien. I és que els textos, tot i que seguien el guió de l’escena del Sant Sopar, cada any eren diferents i s'actualitzaven amb referències a fets i persones de la comarca. Les improvitzacions en un ambient de gresca i festa popular provocaren que l'obra anés incorporant elements burlescos i satírics, al·lusius a determinats aspectes i persones, que se sortien de la litúrgia i que no degueren ser ben vistos pels sacerdots. La representació es va convertir en una cosa molt diferent per la qual fou concebuda i per aquest motiu l'Església en va decidir suspendre la representació.
La representació de La Cena era el preludi, la primera escena d'una Passió complerta que continuava l'endemà amb la processó de Divendres Sant durant la qual sortia la figura de Jesucrist (executada per rigurosa tradició familiar) amb la seva Creu i s'escenificaven, pels carrers del poble, les tres caigudes abans de la seva mort.
Text: Manel Carrera i Escudé, amb informacions d'Emili Salavedra i Josep Martí
Fotografies: Manel Carrera i Escudé
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
)
)
)
)
)
