NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Dijous, 21 de novembre de 2024 | Columba | Dia Mundial de la Televisió    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes d'Hivern > Carnaval > Municipi a municipi


Carnaval
Publicacions satíriques, guerra de tomaques i rua de colles
Reus (el Baix Camp), Dijous gras-Dimecres de Cendra


Carrossa de "El tanc", 1919. (Arxiu Municipal)


Publicació "La mala baba" núm. 1 (1984)


Guerra de tomaques a la plaça del Mercadal


Batalla de confeti


Expro-profit


Cap de dol al saló noble del Palau Bofarull


 

La proliferació de fulletons satírics que fan escarni dels polítics i poderosos, la guerra de tomaques, l'Expoprofit i la multitudinària Rua de Lluïment de les colles són alguns elements essencials de l'actual festa de Carnaval de la capital del Baix Camp.

Com en moltes altres poblacions catalanes, a Reus les Festes de Carnaval es celebren de Dijous Gras a Dimecres de Cendra i compten amb la multitudinària participació dels diferents col·lectius i entitats cíviques de la ciutat (colles, escoles, associacions, etc).

Literatura satírica

Un dels elements que més singularitza el Carnaval de Reus és la proliferació de tot tipus de publicacions satíriques, en paper però també electròniques, que durant tots els dies que dura la festa apareixen per la ciutat. Es tracta de papers que satiritzen sobre diversos aspectes de la vida social i política dels darrers mesos a Reus, fent escarni i mofa de les actuacions dels representants polítics, i especialment de les actuacions de determinats personatges de la ciutat.

Aquest costum reusenc de posar a relluïr les contradiccions del poder d’una manera divertida ha agafat volada en els darrers temps gràcies a l’aparició d’Internet, que permet posar en circulació, de manera gratuïta i sense gastar ni un gram de paper tot tipus de publicacions a l'abast de tothom.

Dijous Gras: Arribada del Carnestoltes

L’acte que obre la seqüència ritual del Carnaval reusenc, el que dóna el tret de sortida de la festa, és l’arribada del Carnestoltes a la ciutat que es celebra el Dijous Gras, dia de coques d’ous i de llardons. Aquest acte compta amb una gran tradició a Reus i, si bé en l’actualitat s’escenifica mitjançant l’arribada d’un home de carn i ossos en carrossa que encarna al Carnestoltes, a principis del segle XX arribava en tren i en forma d’un ninot estrafolari que s’anava a cercar solemnement a l’estació.

Dissabte de tomaques i rues

Entre els actes més destacats de Dissabte de Carnaval hi ha la guerra de tomaques, una multitudinària batalla festiva que té lloc al bell mig de la Plaça del Mercadal i que compta amb la participació entusiasta de diferents bàndols de joves que juguen a llançar-se tomàquets pel cap.

El segon acte destacat de Dissabte de Carnaval és la multitudinària rua de lluïment que concentra milers de participants que, organitzats en colles, desfilen damunt de carrosses, disfressats i ballant al so de la música que porta cada carrossa.

Diumenge concentra altres actes, com la rua de la reial ressaca, el ball vermut, la batalla de confeti i el ball de vespre, que tanca aquesta jornada.

Dilluns de Carnaval

La festa dels excessos continua dilluns al matí amb l’Expro-profit, en què les colles ofereixen esmorzars i dinars contundents, a base de porc i els seus derivats, a preus populars a la multitud que s’aplega a la plaça de Prim per a tastar-los.

Vetlla i mort del Carnestoltes i Soterrament del Braç incorrupte

Dimarts és el dia en què el Carnestoltes mor i la festa comença a morir. A Reus aquest fet s’escenifica mitjançant la vetlla del ninot del Carnestoltes, un acte que es materialitza mitjançant la instal·lació d’una burlesca capella ardent en una sala del Palau Bofarull. La Crema del cos del Carnestoltes té lloc el mateix dimarts al vespre a la Plaça del Mercadal.

L’endemà, Dimecres de Cendra, membres del Ball de Diables de Reus fan el Soterrament del Braç, que habitualment és robat a la mateixa plaça el dimarts.

Text: Redacció festes.org

Fotografies: CIMIR i Niepce/arxiu IMAC


  3336 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





comprar
El carnestoltes arenyenc al segle XIX
Caballé, Immaculada / Editorial Alta Fulla
Després de la descripció del costumari local, s'estudia i transcriu un ...

comprar
El Carnaval a Tarragona al segle XIX
Sans Sáez, Noemí / Edicions El Mèdol
És interessant d'advertir la gran quantitat de literatura carnavalesca ...

Tradicions Populars: El Carnaval de les Roquetes. 1982-1996
Muñoz de Morales, Mary / Comissió de Festes de les Roquetes del Garraf
El Carnaval va començar al 1982 fruit d’un acord de les escoles públiques ...

comprar
Explicació del Carnaval de Reus i dels costums que hi ha durant l'any
Palomar i Abadia, Salvador / Migdia Serveis Culturals
Aquest és un romanço escrit cap al 1895 per Josep Ferré (a) Queri, que ...

El Carnaval de Solsona. La història d'un desafiament genuí
Vilaseca, Noemí / Associació de Festes del Carnaval de Solsona
A Solsona la Transició va començar el 1971. Va manifestar-se a través d’una ...

El Carnaval a Palma. Com era abans
Valriu Llinàs, Caterina / Ajuntament de Palma
Treball sobre el Carnaval de Palma, amb una introducció sobre les característiques ...

Cançons i costums de Vinaròs. Segona part
Redó Vidal, Ramón / Editorial Antinea
Aquesta segona part no és la continuació de la primera, sinó que és totalment ...

Aragón y el Carnaval
Roma Riu, Josefina / Guara Editorial
Llibre que aborda la temàtica de la festa de Carnaval a l'Aragó. L'autora ...

La llegenda del Falatell del Carnaval de Terra Endins
Diversos autors, / Associació Carnaval de Terra Endins (ACTE)
El Falatell és un ceptre embruixat i mil·lenari i el secret més ben guardat ...

comprar
El Carnaval a Reus
Palomar i Abadia, Salvador / Àrea de Cultura de l'Ajuntament de Reus
Quadern de divulgació sobre la festa de Carnaval a Reus, escrit amb la ...

El Carnaval en Aragón
Diversos autors, / Caja de Ahorros de la Inmaculada de Aragón
Aquest llibret recull les característiques essencials del que va ser, durant ...

Carnaval de Solsona. La Música
, Orquestra Patinfanjàs / Associació de Festes del Carnaval de Solsona
Disc amb les músiques del Carnaval publicat l'any 2010. Editat per l'Associació ...

llegir
El Carnestoltes manlleuenc
Diversos autors, / Biblioteca Municipal de Manlleu
Durant el segle XIX, i segurament els que el van precedir, el Carnestoltes ...

llegir
Els Darrers Dies a Mallorca: el Carnaval del poble
Valriu Llinàs, Caterina / Revista Caramella, 23
El concepte de festa es contraposa al de rutina quotidiana, en el sentit ...

llegir
El Carnaval d’Encamp: el jovent, amo i senyor
Burgos Mateu, Rosa / festes.org
El jovent d’Encamp és qui ha organitzat sempre el Carnaval, i així ho recorden ...

llegir
Alguns costums de l'antic Carnestoltes de Canet
Mas Gibert, Xavier / El Sot de l'Aubó
La gresca carnavalesca a Canet començava amb «L'arribo» o arribada d'en ...



Ajuntament de Reus
http://www.reus.cat
Reus (el Baix Camp)

Carrutxa
http://www.etnocat.org/festareus/carnava...
Reus



Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2024 festes.org