|
Calendari: Festes d'Hivern > Nadal > Cagations col·lectius
|
|
Cagada popular del tió
El tió més llarg de Catalunya
Alcover (l'Alt Camp), 26 de desembre
El tió més llarg del món
La plaça s'omple per fer cagar el tió
El tió caga llaminadures dues vegades
Els xics i les xiques picant
El rostre del tió (2008) Foto: Jordi Ribellas
|
| Cada any el 26 de desembre al migdia els xiquets i xiquetes d’Alcover es troben a la plaça nova del poble per fer cagar, col·lectivament i a bastonades, mentre canten la cançó tradicional, el tió més llarg de Catalunya i del món.
La Cagada del tió popular d’Alcover té lloc cada any el 26 de desembre al migdia, just abans del dinar de Sant Esteve i just després de que la nit anterior, el 24 de desembre, els nens i nenes hagin fet cagar a casa seva el seu tió domèstic.
L’objectiu del Tió popular d’Alcover no és el de substituir el cerimonial casolà, si no el de socialitzar el costum i celebrar comunitariament aquest ritu propi del Nadal català. Un altre dels objectius és el d’apropar-lo a totes aquelles famílies nouvingudes al poble i que desconeixen els costums i les tradicions catalanes.
Una de les principals característiques d’aquest tió és la seva llargada: fa uns 35 metres. Està dividit en 17 peces iguals de dos metres cada una i té, en un dels seus extrems, un cap que simula el rostre d’aquesta presència misteriosa. Les peces de fusta del tió són tot l’any a l’Ajuntament, que les guarda gelosament.
El dia 26 de desembre al matí, el tió apareix a la plaça del poble, convenientment tapat amb una manta perquè no passi fred. I al migdia, els xics i xiques del poble, juntament amb els seus pares, hi fan cap i es situen davant seu. Els infants agafen els bastons i el fan cagar, entonant la cançó del tió, que a Alcover fa així:
Caga Tió
Que per Nadal Déu nos dó.
Ara venen festes
festes precioses
Menjarem torrons
gallines i capons
força ensucrades
força cagarades
Si no cagues bé
et tiraré al carrer
Si cagues massa
et tiraré a la bassa
Si cagues poc
et tiraré al foc
CAGA TIÓ!!!!!
La cançó és entonada per tothom i també es fa sonar pels altaveus que hi ha instal·lats a la plaça. En sentir-la, el tió deixa anar els seus regals, bàsicament llaminadures. Tot sovint els nens i nenes han de repetir les bastonades perquè el tió no deixa anar els regals a la primera.
El fet que el tió d’Alcover sigui tant llarg permet que tots els xics i xiques del poble el puguin fer cagar a la vegada, i no per torns, com s’escau en la majoria de tions populars.
La història del Tió Popular d'Alcover, que en l'actualitat és una iniciativa organitzada des de l'Ajuntament de la localitat, es remunta a la dècada de vuitanta quan una entitat sardanista del poble va impulsar l'inici d'un tió popular. L'any 1999 l'entitat va desaparèixer i l'Ajuntament es féu càrrec de la organització d'un acte que a hores d'ara ja és ben consolidat dins el calendari festiu de la localitat.
Text: Manel Carrera i Escudé, amb informacions d'Àngel Mora Clares i Santi Cordón.
Fotografies: Manel Carrera i Escudé
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
)
