Xocolatada, per començar
Trons utilitzats
Tota la comitiva
Pegant-li foc a la metxa
Llançant el tro dins una entrada de parquing
Tro dins una claveguera
Tro escatat davant un graffitti
La barraca
Un càrrec de la falla llançant carmels
Llançant un tro en un descampat
Esmorzar després de la despertà
|
| Des que els monuments fallers són plantats, Benicarló es lleva cada dia amb l'esclat eixordador de les despertàs que fan les comissions falleres de la ciutat. Traques i trons, juntament amb la música de dolçaina o de xaranga recorden, als que dormen encara, que la ciutat és en plena festa de les falles.
La "despertà", pràctica pirotècnica de l'aurora
Cada dematí de falles, a partir del dia en què els monuments ja estan plantats, els membres dels casals fallers de Benicarló realitzen una despertada o "despertà".
La "despertà" és una cercavila matinal que un grup de persones pertanyents a una mateixa falla fan pels carrers del poble mentre llancen grans quantitats de trons i es balla i canta al so de la música. De despertades n'hi ha de molts tipus diferents, en funció del tipus d'artefactes utilitzats i també del seu paper en la seqüència ritual de la celebració. Això si, la "despertà" sempre té lloc durant l'aurora, l'espai de temps que precedeix immediatament a la sortida del Sol. En quant a pràctica pirotècnica, la "despertà" és un joc entre els llançadors i l'espai públic pel que transiten.
Amb la despertada, cada racó, cada espai buit dels carrers per on passa la comitiva queda apamat, impregnat amb l’olor de pólvora. Hi ha qui veu en aquest joc una mena de purificació ritual de l’espai per on transita la festa (que passaria per l’allunyament dels mals esperits que hi hagin pogut quedar encallats durant l’any) i fins i tot una mena d’ofrena de foc, pólvora i soroll.
Una "despertà" benicarlanda, pas a pas
A Benicarló, com en d’altres ciutats petites, les "despertaes" són diferents que les de València ciutat. A banda de que no es fan amb trons de bac sino amb trons de metxa, les despertades tenen tot un altre aire. S’assemblen a les matinades de les festes majors d’estiu de molts pobles del Principat de Catalunya, però canviant masclets per trabucs (o carretilles) i xaranga per grallers (o banda). I com en aquestes, també alguns dels participants en la despertà no han anat a dormir la nit anterior.
De "despertaes" se’n fan diverses durant els dies que hi ha des de la plantà del monument fins a la seva "cremà", excepte el dia 19 de març, que no se’n fa. Normalment són entre tres i quatre, però això depèn de cada falla i de l’any en curs. Hi ha falles a Benicarló que, per la seva idiosincràsia i dinàmica, no en fan ni una de "despertà". Cada despertada d’una falla està organitzada i finançada per un dels càrrecs honorífics, esmorzar inclòs, que ho veuen com una responsabilitat de prestigi.
La dinàmica d’una "despertà" benicarlanda segueix uns patrons més o menys comuns. De bon matí, durant l’aurora, els membres d'una falla es troben al casal faller. Allà es reparteixen els trons que s’han comprat per a l’ocasió i es distribueixen en les caixes de fusta individuals. Abans de començar el recorregut es serveix una xocolatada a tots els participants (en d’altres pobles les despertàs es fan en dejú). Aleshores s'inicia un recorregut per diferents carrers de Benicarló, en grup, que comença i acaba al casal faller.
En la comitiva d'una "despertà" hi ha un desordre aparent que amaga, però, un ordre necessari. A Benicarló, com en d'altres pobles, cada falla no funciona igual i cada una té la seva idiosincràsia. Normalment, però, encapçala la comitiva els tiradors dels trons més potents. Els trons es llancen al terra per tal que es depositin en les entrades als pàrquings subterranis, als espais que queden entre dos cotxes, o es posen dins la part final del tub d’una canonada d’aigua vella, en una escletxa entre dos murs, al primer pis d'un bloc en construcció, en un descampat, rotonda, placeta… Qualsevol racó obert és idoni perquè la càrrega explosiva del tro es deixi sentir amb tota la seva força. Amb el llançament i esclat dels trons, la comitiva es deixa sentir i marca el seu pas.
Després dels llançadors de trons, hi va una formació musical. Tradicionalment hi ha un un grup de dolçainers i tabals, però també s’hi poden veure xarangues i altres formacions musicals. Darrera de la música es concentra el gruix dels d'acompanyants, membres de la comissió fallera i d’altres acompanyants de fora. Al final d’aquesta grup, i dins seu, hi ha els tiradors menuts, els xiquets i xiquetes amb les seves respectives caixes de fusta plenes de trons sense potència ni perill. Unes caixes de fusta que també duen els tiradors de davant i que, per cert, recorden els civaders dels balls de diables del Priorat i Baix Camp, on els diables duen amagades les seves pròpies carretilles. Els xiquets juguen a llançar petits petards i s’entrenen per quan hagin d’encapçalar el grup.
Ara bé, la "despertà" no només té la funció, com el seu nom indica, de “despertar” als que dormen a base de llançar coets i fer força estrèpit, sino que acompleix una funció dins la seqüència ritual de la celebració en una falla. La comitiva va a retre visita a la casa de cadascun dels diferents càrrecs honorífics de la falla. Els càrrecs, que poden variar segons sigui la falla, són: la Fallera Major, la fallera major infantil, el president infantil, la madrina de falla i la reina del foc. La portalada de la casa de les persones honorades està guarnida amb una estructura de fusta ricament pintada, anomenada Barraca, que emula una casa típica del camp o de l’horta valenciana. La despertada té, doncs, cada any un recorregut diferent en funció del lloc on viuen els càrrecs que es van a veure. No hi ha un recorregut fixe i preestablert que és invariable, sino que cada any varia en funció de la situació de les cases particulars.
Quan la comitiva arriba davant la casa es llança una sorollosa traca que anuncia la presència de la comitiva als homenatjats. Aleshores la persona honorada surt al balcó (marcat per a l'ocasió amb una pancarta al·lusiva) i llança caramels i altres llepolies a tots els que l'han anat a veure. Tot seguit el càrrec s’incorpora a la comitiva (sense el vestit complert, només amb la banda horitzontal que l’acredita) i segueix l’evolució del grup pels carrers fins arribar al casal, on té lloc l’esmorzar que clou aquesta jornada matinal. L’esmorzar l’ofereix i paga el càrrec que ha organitzat la despertà en funció de les seves possibilitats econòmiques. Per això, sovint, el grau de participació en una "despertà" depèn de qui l’organitza i, sobretot, de l’àpat amb què es clou la cercavila, que pot ser des d’un simple entrepà a ser una menja extraordinària, preparada en grans olles i a base de plats d’arròs, pasta, carn i peix, tots ben regats amb cava i licors.
Text i fotografies: Redacció festes.org
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
